Cinc anys no son rés

Posted: diumenge, 12 d’abril de 2009 by Xavi in Etiquetas:
0

11 de Setembre del 2004: els meus primers castells amb la Jove. Possiblement el pinyero més jove que havia en la pinya en aquest moment. No recordo els castells que vam fer. Només recordo que va ploure i vam aprofitar que es va suspendre la Diada per fer un assaig de 4/9f. La foto d'aquell 4/9f fins a quints la tinc en el meu escriptori en un marc. No tenia camisa. Hauria d'esperar fins a Setembre del 2005 perquè me la donessin...

I ja fa gairebé cinc anys d'això. En cinc anys m'he adonat de tántes coses...coses de les quals em penedeixo i altres de les quals m'enorgulleixo. Assec rábia per aquell 4/8ag amb el qual va acabar molta gent tocada en la meva primera actuació, la primera Diada de les Festes. Assec emoció pel primer pilar caminant que ví i vaig viure amb la colla. Alegria pel primer 3/9f que váig descarregar al Concurs de l'any passat. Impoténcia al veure com el 5/8 del Concurs del 2006 no anava cap amunt...

Encara que els moments dolents es van quedant enrere i els bons s'han anat col·locant en la meva memòria de manera que séan permanents, des de fora, es veu tot complicat i a vegades molt "lluny". Se sofreix, se sent impoténcia i de vegades tristesa per no ajudar més del possible...a vegades pénses si éts de la colla o no ho ets...

Pero encara que hagi centenars de quilòmetres, encara que acabi amb dolors d'esquena, encara que caiguem...encara queden moltes ganes d'estar amb la Jove. Cinc anys no són gens en els castells. Em quéden encara bastants més a peu de canó.

0 comentarios: