Treball i Concentració!

Crec exagerat tornar a fer una tercera part del "serial" "Luexemburg va ser nostra", aixi que faré un petit resum deld arrer día i de la tornada cap a Tarragona.

Si no recordo malament, el día va ser negre. Una mica de passeig per la ciutat abans de la darrera actuaciò...i pocs minuts abans, ens va caure una bona tromba d'aigua. La pluja ha sigut una companya inseparable a la história de la Jove: ens ha plogut ja uns quants cops per la Tecla, també al Concurs ens ha plogut (tot i que poquet) un parell de cops, per Sant Félix el cop que vam anar, ens va ploure, a la diada del Local l'any passat, per sant Roc també, a Vilanova...malgrat tot, van sortir els amparitos i demés cántics i la pluja va veure que no podía amb nosaltres, es va retirar-se per poder bastir una actuació rápida i amb castells de 7: 3/7 i 4/7 (si la memória no falla) i cinc pilars de quatre...

Per la tarda...ah sí, vam viure una tarda de billar. Un servidor i l'Albert Blay vam derrotar les germanes Olivan, que, amb un joc barroer i gens deportiu, van intentar minar la nostra moral i el nostre joc al toc. Val dir que era el primer cop que jugaba en anys, i sort de tindre al Blay, perque va ser l'auténtic jefe de la partida, va controlar el tempo dels tocs i amb una precissió sense precedents, va anar treient del terreny les boles llises (o sigui, va fer de Ibrahimovic), mentre que jo tenía cura de colocar la bola en terrenys menys perillosos per la parella contrária (o sigui, fent de Touré).

I per la nit, una mica de festa, a la ciutat i a les habitacions i poc son. Molt poc. Molts el vam reservar per el bus, per el viatge, on tots, a poc a poc, vam anar caient als seients...fins que, de madrugada, vam trepitjar de nou la nostra ciutat...

Luxemburg fa temps que és al nostre record...pero per molts, será un viatge que ens treurá a la memória no només castells, sino una expressió que per molts es imporantíssima: vam fer colla.

Si, fot molt de fred. A Tarragona desconec a la temperatura que estéu, pero aqui a les espanyes, al sud, tocant amb la mà a Portgual, estem a 2ºC només...I aquesta passada nit hem tingut -4ºC. El nórdic s'ha quedat curt, les mantes están encara a la golfa i clar, no hi ha déu a les 23:30 que tingui els pebrots de pujar al sostre per agafar aquet cálid element...vaja, que fa fred.

Les expresions "osti nen, quina fred que fooot" o "cagondena, amb la jaqueta no tenia prou" allà a Tarragona, porten amb si, un comentari que motls demanem: que arrivi l'agost. Potser soc l'únic que ho ha pensat...pero algú recorda el calorcet que hi ha a les pinyes?...I la fresqueta que fá quan surts del local, a la barana?...aquella calor, la xafogor de les diades al migdia, o al vespre...potser si tanquem un segon els ulls i pensem en tot això, en els records, els bons moments del estiu casteller, potser estem més agust i potser, tota aquesta maranya de records ens fa no pensar en el fred, i recordar bons moments, on un sol de justícia era tapat per l'aleta dels nostres enxanetes...

Després d'això sembla que el fred s'ha anat una mica...i ja queda menys per començar de nou...tres mesos i mig?...quatre?...els que siguin...quan l'hivern estigui morint, treurem les faixes dels armaris. Fagi fred, plogui o troni, ja donarà igual. To haurà acabat i la primavera i el seu calorcet de mitja tarda veruá com enllestim els nostres primers castells del any...

* Treball i silenci... Si no recordo malament, váig escoltar aquesta frase el divendres abans d'actuar al Vendrell, amb la primera prova de 3/9f que jo feia enguany...

* Mi amiga...la RENFE!... Borreguerus, regionals, intercitys...el que hauría ser un viatge d'anada de plaer a les 6 del matí, hora de sortida del viatge, comença a pasar factura quan pases per Almadenejos a les 12:30 amb aquella xatarra que funciona a base de gasoil, sense televisió, amb les televisions rebentades. Amb els avis carregats de capses de cartró (com si fossin les películes de Paco Martínez Soria, vaja), la típica família amb nens petits que incordien...pero, tant se val si després es fa un 3/8 a Luxemburg, oi?.

* Luxemburg...a veure...entre el bus, portuguesos, chartreuse, castells, "diables", chartreuse, cervesa, castells, les bicis (Rialles encara está esperant per treure el cartonet), el buffet, els llits de 2 metres, els crits, el chartreuse, la fábrica, el passeig fins tornar al hotel...va anar rodat tot. Una experiéncia única en que, malgrat que molts es van quedar a Tarragona, hi éren amb nosaltres allà. Un dels millors records del 2009.

* Sant Roc...o el camí obert cap a Sant Magí.Feia dos anys que no actuaba i enyoraba aquella sensació de notar la gent al teu clatell quan fas pinya...bon 3/8 i 5/8 que vam fer. Treballadet el 2/8f...el sant ens esperaba al poc temps...

* 3/9f. Ara sí...mai había fet un castell de 9 pisos a la Plaça de les Cols. Recordo un cop al any 2008...pero ja es passat això...ah si, també va descarregar un 5/8 i un 2/8f. Trucades des-de Navarra. Petons, bofetades, abraçades i una alegría molt merescuda. A la tarda, una bona festa per la Part Alta, armats i cridória...i be, el primer pilar caminant que vái fer de pinya. El meu millor Sant Magí, fins el moment.

* Cops...Al Catllar, malgrat carregar un altre castell de 9, regust agredolç i cara llarga. Cop al braç i la esquena i cap a casa. Ara, ja amb temps, penso que váig tindre un excés de confiança...

* Tres díes de Setembre...que están tenyits de lila a la história castellera de la ciutat i de la Jove. Mai cap colla tarragonina ha fet tres castells de 9, tres 5/8, un 2/8 i un 4/8 per les festes de Santa Tecla. En general, podría ser calificada com la millor actuaciò de la Jove per la Tecla des-de els inicis...la mà encara em fa mal de la hóstia que váig fotre a la taula de alegría a la taula al escoltar la celebració del 4/9f...llástima del pilar. Al 2010, sí!.

* Els pilaners...hi van tornar a carregar el pilar de 6. Sembla que la alienaciò que tenim no ho pugui fer. Ja van carregar un al 2005 i enguany també...al 2010, de lila tornará a vestir el nostre pilar descarregat-

* Una cloenda amarga...anar a Tarragona per fer castells per mí sempre es un incentiu, pero a la diada de l'Esperidió, va ser un cap de setmana incómode i dur. El 3/8 amb el pilar sortirá aviat. Fer castells quan estás esgotat anímicament i físicament es lo pitjor que pots fer...va ser un cap de setmana dur, pero recomfortant. Ara penso que va ser crucial anar-hi.


Bones vacances castelleres a tothom!