Treball i Concentració!

L'estrena a casa

2010-04-27T08:48:00.000+02:00

Tradicionalment, Sant Jordi sempre ha sigut la sortida que encetaba la temporada castellera a Tarragona i enguany, no ha sigut una excepció. Després de comprar i regalar llibres i roses, les quatre colles de la ciutat van realitzar la tradicional actuació a la Rambla Nova.

La Jove va realitzar una bona diada de castells de 7 i 7 i mig. Enguany no es va poder repetir el 9/7 del Sant Jordi passat, pero s'ha pogut estrenar el 4/7 amb el pilar que fa uns dies, a Gràcia no es va intentar. Tot així, la colla va sortir de 3/7, per continuar a la segona ronda amb el 5/7 (els dos els segons de la temporada) i cloure les tres rondes de castells amb el 4/7 amb el pilar. Es va tancar la diada amb un pilar de 5 i dos pilars de 4, amb algún debut als pisos superiors.

De la resta de les colles, destacar que els Xiquets van bordar la nostra actuació, i que tant els Xiquets del Serrallo, com els Castelleres de Sant Pere i Sant Pau van fer els mateixos castells: 3/6, 4/6 i 4/6 amb el pilar.

El proper compromís de la colla será aquet dissabte 1 de Maig a Salomó, per motiu de la seva Festa Major, a les 13.15 a la Plaça de l'Esglèsia. Després dels castells, hi haurá un dinar per tots els castellers.

Anónims?

2010-04-19T13:40:00.001+02:00

Ahir a la nit vaig mantenir una gran conversa sobre la participació dels habitants de Badajoz en les tradicions culturals de la ciutat sense ànim de lucre amb un bon amic d'aquí. Vam començar per el Carnaval, després per la Setmana Santa i ell, molt llest, va girar la conversa. Xerrant i xerrant, va sorgir el tema dels castells i em va explicar la seva incredulitat al saber que nosaltres no cobrem (en persona) per cada actuació que realitzem, interpretant (segons ell) que ens juguem la vida a cada castell que fem. El meu company, defensa que l'esforç i sacrifici que fem es com si després de la actuació no valguessi per rés ja que no hi ha una recompensa material.

Quan t'enfoquen uan conversa amb aquest argument, jo personalment, sé que no tinc rés a fer. Estic totalment convençut de que una colla aquí, al sud, no trimofaría perque l'individualisme de la gent es molt gran i que es buscaría una derivació semiprofesional dels castells i no la conservació d'una tradició. Em xoca molt l'indiviudalisme de la gent a l'hora de fer projectes aquí al sud, per por i reticéncies a perdre protagonisme a trebllar en grup. Prefereixen fer-ho malament i cabrejar-se que demanar ajuda o envoltar-se de persones per arribar a un objectiu comú. perque el seu éxit estaría repartit.

Es molt trist que a principis del segle XXI em preguntin quan em paguen per fer castells. Que no entenguin l'esforç que suposa assajar dimarts, dijous i divendres i actuar el diumenge per guanyar una contractura, un cop o un mal d'esquena. Es desolador que et diguin que ells mai participaríem perque seríen anónims i ningú s'enrecordaría d'ells després de fer un castell. I el que és pitjor, diu que no val la pena fer això si no pujes, perque els d'abaix no tenen cap importáncia...

Suposo que he tignut la mala sort de coincidir amb gent que no valora prou l'espérit d'equip. A mi, potser abans si que em molestaba que em diguessin que era un anónim, pero ja m'es igual. Ahir váig passar de rebatir aquesta cuestió perque no ho entendríen. El séu espérit d'equip es comparable al del Madrid de fútbol, l'indiviudalisme de molts per fer quelcom be.

Som anónims?...tothom té lloc i nom. Al sud, segons molts d'ells, només hi ha lloc per uns afortunats...

...que es llevin la bena dels ulls.

Pd: La cançó es d'un grup extremeny, i el títol m'ho diu tot. A vegades sembla que estiguessim envoltats de animals en poténcia que no valoren el conjunt que fá una persona. I això, aquí a Badajoz, es nota bastant.

Un gran record

2010-04-15T12:36:00.000+02:00

Van ser uns segons mágics que sempre portarem al nostre cor. Les llágrimes de molts, les rialles, els sonriures i els crits d'una alegría més que merescuda que tots volíem vam treure cap a fora dels nostres cossos.

La catedral de fons, el sol il.luminant la nostra camisa i els nostres castells i la adrenalina descarregada per les pedres de la Plaça de les Cols, mentre que una marea lila toca per uns instans el cel, un altre cop...

Son d'aquells breus moments, que creus que duren minuts i resulta que ja es queden enmarcats al cap per sempre...son records dels que tenim que gaudir sempre, al igual que tenim que gaudir repetint sempre que poguem la mateixa escena que vam fer un 19 d'agost del 2009.

Arnau, posa't les piles!

2010-04-14T19:22:00.001+02:00

Ja fa temps que et veiem borde i demés, distant, sembla que a partir de Carnaval t'has descentrat i estás molt a la teva, i en part es bo i en part no. No, perque en molts cassos ens descoloques. Mes val que ja t'adonis del que ets capaç perque si no, tot ho veurás magre, aixi que ja estás trigant en posar-te les piles i espavilar.

Deixe't de collonades al teu cap (ja saps de sobra per qué ho dic), i concentra't també en la colla. Cal que tornis a ser el de setembre, el que volía fer mil i una coses a la colla (perque de un temps ençà, aquet paio realista i vitalista s'ha transformat en un paio amargat i ranci, i cal que et deixis de collonades i demés palles mentals que et fas i que només aconsegueixen trencar la teva armonía. No sé xec, pero a vegades et veig descolocat, a la colla i fora d'ella. Potser no tens il.lusió de fer castells, potser es que estas fins als ous de molta gent (com tothom) o potser es que això no et motiva ja...pero espavila, només et demano això, i saps ben de sobra per qué ho dic...

Com vas dir tu, pit i collons...ara, aplica't aquesta frase d'una punyetera vegada.

Encetem la temporada 2010 a Gràcia

2010-04-12T14:04:00.000+02:00

Després d'un mes de assajos on s'han començat a perfilar estructures i els castellers han anat agafant to, la colla Jove va encarar la Diada de la Independéncia de Gràcia amb una actuació de castells de set. La Jove va obrir la seva actuació amb un 3/7, va continuar a la segona ronda descarregant el 5/7 i va concloure les tres rondes descarregant també un 4/7. De comiat, es va carregar un pilar de 5. Els resultats en global de la diada van ser:

* Castellers de la Vila de Gràcia: 5/7, 4/7 amb el pilar carregat, 4/7, p5.
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/7, 5/7, 4/7, p5 carregat.
* Castellers de Terrassa: 4/7, 4/7 amb el pilar, 3/7, p5

Les tres colles van obrir la actuació amb sengles pilars de quatre de dol,, en memória del President dels Castellers de Sants, D. Jesús Puparelli que va morir aquet dissabte 10. El meu cóndol i afecte als borinots, en aquest moment tan dur.

La propera actuació de la Jove será el proper divendres 23 de Abril a la Rambla Nova de Tarragona, a les 19:00 hores, en la tradicional Diada de Sant Jordi, amb les altres colles locals, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets del Serrallo i Xiquets de Tarragona.

Mèrida, Talavera, Toledo, Madrid, Guadalajara, Sória, Saragossa, Lleida, Reus...Tarragona!

2010-03-26T09:15:00.002+01:00

Avui toca una d'aquestes tardes que m'agraden i il·lusionen. Una tarda de carretera amb la ment posada en el assaig d'aquesta nit, mentre que la música i el silenci dels meus pensaments creen en mi una capa invisible que em separa de tot.

Vuit hores com a mínim en el cotxe. Mereix la pena, us ho asseguro. De vegades he pensat que seria mortal fer cada divendres aquest viatge per a anar al local, acabaria fent, en un càlcul aproximat, gairebé 10.000 quilòmetres en un mes, multiplicats per sis mesos, 60.000 quilòmetres en una temporada castellera...parafrasejant a Guardiola, una puta barbaridad.

Això si, Repsol, Campsa i altres es rirfaríen l'omplir el cotxe de gasolina, passaria a ser client d'honor de la RENFE...potser em farien descomptes i tot, qui sap. Però com ja he dit, avui tinc una tarda de carretera, i les tardes de carretera, per molt que tinguis la Nintendo, el mp4, llibres, etc. acaba convertint-se a l'altura de Sòria (per ex.), un tostón. Dormir de vegades se'm fa impossible (nervis)...menjes malament (règim de entrepans, passarratus i demés guarrerides que ens agraden als joves), males postures, avorriment...tot en el seu conjunt provoca un cansament que fins un dia després no aconsegueixes lliurar-te d'ell (els que héu anat en bus a Luxemburg aquest estiu, potser heu tingut aquesta experiéncia). També és cert que cadascun ho sofreix com ho sent. Jo, amb una barreja de plaer i resignació: Avui aniré a l'assaig...però primer, a aguantar unes horetes de carretera...

Es fa tard i encara no tinc la maleta preparada. Crec que ja va sent hora de deixar això i posar-me a fer algo de bo. Amb faixa o sense, avui toca assaig...i això per molts quilómetres que em faci, no hi ha excusa per a no anar. I menys amb el poc temps que passo jo amb la colla.

(La cançó...m'agrada, volia posar-li una mica de ruidillo al blog, que ho he deixat molt callat amb el canvi de plantilla)

Quilòmetre Zero

2010-03-22T20:42:00.000+01:00

Ja ha arribat l'hora de treure la faixa de l'armari. El divendres la váig donar un cop de planxa i, amb més ganes que cansament després de 11 hores de viatge, em vaig unir a la colla en el viatge que just una setmana abans, molts van començar.

Al llarg de les diferents etapes del nostre camí, trobareu nous companys i s'uniran molts altres que ja duen anys amb nosaltres caminant. Cadascun decideix el moment, però tots sabem que la majoria, tard o d'hora arribaran i estaran preparats per a ajudar en el que calgui.

Un viatge de set mesos ens espera. No sabem el que haurem recorregut al final, a l'octubre, si no ens posem ara a treballar dur, amb ganes i amb il·lusió, pero sent conscients dels nostres defectes, però valorant les nostres virtuts . Està clar que ens haurem d'esforçar, de sacrificar i sofrir, potser sofrirem molt, més que mai, pero estem preparats si cal passar un mal trángol...i recordéu que al final sempre hem acabat traient el millor resultat possible. Després de cada ensopegada ens hem aixecat, i al arribar a la meta de cada etapa, hagi sortit bé o malament la actuaciò, hàgim fet el nostre treball o no, hem vist amb ganes una nova caminata on poder aixecar-nos si les coses ens han sortit malament, o reafirmar-nos i consolidar el treball que, en la mesura que podem, anem realitzant.

Amb tenir ganes, fam de glória i esperit de superació, ens basta, pero no ens sobra. També una dosi de paciència. La força que necessitem, la trobarem cada divendres i dimarts en el local. La motivació la treurem, al veure com el treball surt a poc a poc i en els somriures dels companys. Però per a veure tot això hem de treballar des de l'inici. Cal lluitar en cada assaig, en cada castell cal donar-ho tot. No hem aconseguit res sense esforç, tots som conscients del que costa aconseguir un castell i tots sabem de lo fácil que és perdre'l.

Benvinguts al próleg del nostre viatge casteller.

Actuaciò a Salou el 20 de Març de 2010:

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/6 net, 4/6ag net, p4.

Una nit negra i gris

2010-01-05T22:20:00.001+01:00

Com explicar-te el que son els castells, si no estic allà?...com puc demostrar-te el que és amor si mai m'héu vist plorant descarregant un castell important?...com puc dir "donem pit", si soc el menys indicat per demanar algo?...com puc donar-te les gràcies, tú que ets de una altre colla, per fer pinya amb la meva, si jo no em dexio la pell a cap assaig fins ben entrada la temporada?...

Com convéncer als amics de que podem fer-ho tot, que tot es possible, si per començar, ni jo matéix crec en mí?...Com definir-te la rábia si mai he explicat el dolor que sento per cada actuació que no puc anar...com puc descriure la alegría que sento per una tripleta descarregada, si per molt que jo tingui amor per la colla, no l'he pogut fet...

I d'això t'adones mentre que estás lluny de la colla. Per molt que defensi sempre que puc, amb orgull, amor i passió la camisa lila, mai, fins que no estigui allá per fí, podré sentirme del tot satisfet amb mí mateix. Son tántes coses al cap, que, per sort s'esvaeixen al poc temps de començar a assajar de nou.

Apa, que els Reis us portin molts regals. A gaudir dels darrers moments del nadal.

L'esperit de Luxemburg

2010-01-03T20:24:00.000+01:00

mientras que mi sombra esté presente

nop habrá olvido alguno

Ángel Campos

(He escoltat dúes cançons darrerament que m'han agradat molt i que potser encaixen bé al post: Corren, de Gossos, i del Sud, de Obrint Pas. Están al reproductor de la esquerra.)

Només valores les coses quan t'allunyes de elles. Aquesta expressió cobra sentit avui mes que mai. Després de un viatge de nou hores penso (que més he de fer?), en quetinc que hi há que començar de nou. La il.lusió amb la que váig anar per poder estar amb els amics, amb la colla, la família i tot això, ha desaparegut i només tinc un pos de resignació i melancolía. Potser dura només avui, o demá. Pero el tinc.

El Nástic, la Rambla, els Pastorets, Pla de la Séu, Birra-Winkel, la Vaquería...son alguns dels llocs que he copartit amb gent que m'importa i que, malgrat no estar tot el temps que jo dessitjaría amb ells. Curiosament, tots els recors son bons, menys el darrer. No estic fet per acomiadar-me. No ho soporto dir adéu a la gent que m'importa, encara que fins dintre de 40 díes com a mínim no els tornaré a veure. Potser peque la paraula adéu la prenc com una senténcia o un comiat definitiu...

Allunyar-se del que vols es molt difícil, i a vegades desmoralitzador. Sobretot si ocurreix en un curt interval de temps, on vius amb la certesa de que avait tot tornará a la rutina. Jo, al sud, ells, al nord. Aquestos díes he notat el que vam dir l'Albert i jo l'esperit de Luxemburg. Vaig notar a una colla (la dels amics), fent pinya per estar bé...i dic fer pinya perque en algunes situaciones que he vist aquesta setmana, la lógica reacció de una persona del sud (be, de molts que conec), sería liar-se amb hósties amb el culpable. Amb ells, no.Es fa "pinya", i es parla per solucionar els malentesos (acte de maduresa, que aquí al sud no véig sovint).

I ara, a esperar...fins aviat!.

I ja fa quatre mesos...

2009-12-16T13:39:00.000+01:00

Crec exagerat tornar a fer una tercera part del "serial" "Luexemburg va ser nostra", aixi que faré un petit resum deld arrer día i de la tornada cap a Tarragona.

Si no recordo malament, el día va ser negre. Una mica de passeig per la ciutat abans de la darrera actuaciò...i pocs minuts abans, ens va caure una bona tromba d'aigua. La pluja ha sigut una companya inseparable a la história de la Jove: ens ha plogut ja uns quants cops per la Tecla, també al Concurs ens ha plogut (tot i que poquet) un parell de cops, per Sant Félix el cop que vam anar, ens va ploure, a la diada del Local l'any passat, per sant Roc també, a Vilanova...malgrat tot, van sortir els amparitos i demés cántics i la pluja va veure que no podía amb nosaltres, es va retirar-se per poder bastir una actuació rápida i amb castells de 7: 3/7 i 4/7 (si la memória no falla) i cinc pilars de quatre...

Per la tarda...ah sí, vam viure una tarda de billar. Un servidor i l'Albert Blay vam derrotar les germanes Olivan, que, amb un joc barroer i gens deportiu, van intentar minar la nostra moral i el nostre joc al toc. Val dir que era el primer cop que jugaba en anys, i sort de tindre al Blay, perque va ser l'auténtic jefe de la partida, va controlar el tempo dels tocs i amb una precissió sense precedents, va anar treient del terreny les boles llises (o sigui, va fer de Ibrahimovic), mentre que jo tenía cura de colocar la bola en terrenys menys perillosos per la parella contrária (o sigui, fent de Touré).

I per la nit, una mica de festa, a la ciutat i a les habitacions i poc son. Molt poc. Molts el vam reservar per el bus, per el viatge, on tots, a poc a poc, vam anar caient als seients...fins que, de madrugada, vam trepitjar de nou la nostra ciutat...

Luxemburg fa temps que és al nostre record...pero per molts, será un viatge que ens treurá a la memória no només castells, sino una expressió que per molts es imporantíssima: vam fer colla.

Fa fred...

2009-12-15T13:31:00.000+01:00

Si, fot molt de fred. A Tarragona desconec a la temperatura que estéu, pero aqui a les espanyes, al sud, tocant amb la mà a Portgual, estem a 2ºC només...I aquesta passada nit hem tingut -4ºC. El nórdic s'ha quedat curt, les mantes están encara a la golfa i clar, no hi ha déu a les 23:30 que tingui els pebrots de pujar al sostre per agafar aquet cálid element...vaja, que fa fred.

Les expresions "osti nen, quina fred que fooot" o "cagondena, amb la jaqueta no tenia prou" allà a Tarragona, porten amb si, un comentari que motls demanem: que arrivi l'agost. Potser soc l'únic que ho ha pensat...pero algú recorda el calorcet que hi ha a les pinyes?...I la fresqueta que fá quan surts del local, a la barana?...aquella calor, la xafogor de les diades al migdia, o al vespre...potser si tanquem un segon els ulls i pensem en tot això, en els records, els bons moments del estiu casteller, potser estem més agust i potser, tota aquesta maranya de records ens fa no pensar en el fred, i recordar bons moments, on un sol de justícia era tapat per l'aleta dels nostres enxanetes...

Després d'això sembla que el fred s'ha anat una mica...i ja queda menys per començar de nou...tres mesos i mig?...quatre?...els que siguin...quan l'hivern estigui morint, treurem les faixes dels armaris. Fagi fred, plogui o troni, ja donarà igual. To haurà acabat i la primavera i el seu calorcet de mitja tarda veruá com enllestim els nostres primers castells del any...

Álbum de records castellers de l'any 2009

2009-12-09T14:09:00.000+01:00

* Treball i silenci... Si no recordo malament, váig escoltar aquesta frase el divendres abans d'actuar al Vendrell, amb la primera prova de 3/9f que jo feia enguany...

* Mi amiga...la RENFE!... Borreguerus, regionals, intercitys...el que hauría ser un viatge d'anada de plaer a les 6 del matí, hora de sortida del viatge, comença a pasar factura quan pases per Almadenejos a les 12:30 amb aquella xatarra que funciona a base de gasoil, sense televisió, amb les televisions rebentades. Amb els avis carregats de capses de cartró (com si fossin les películes de Paco Martínez Soria, vaja), la típica família amb nens petits que incordien...pero, tant se val si després es fa un 3/8 a Luxemburg, oi?.

* Luxemburg...a veure...entre el bus, portuguesos, chartreuse, castells, "diables", chartreuse, cervesa, castells, les bicis (Rialles encara está esperant per treure el cartonet), el buffet, els llits de 2 metres, els crits, el chartreuse, la fábrica, el passeig fins tornar al hotel...va anar rodat tot. Una experiéncia única en que, malgrat que molts es van quedar a Tarragona, hi éren amb nosaltres allà. Un dels millors records del 2009.

* Sant Roc...o el camí obert cap a Sant Magí.Feia dos anys que no actuaba i enyoraba aquella sensació de notar la gent al teu clatell quan fas pinya...bon 3/8 i 5/8 que vam fer. Treballadet el 2/8f...el sant ens esperaba al poc temps...

* 3/9f. Ara sí...mai había fet un castell de 9 pisos a la Plaça de les Cols. Recordo un cop al any 2008...pero ja es passat això...ah si, també va descarregar un 5/8 i un 2/8f. Trucades des-de Navarra. Petons, bofetades, abraçades i una alegría molt merescuda. A la tarda, una bona festa per la Part Alta, armats i cridória...i be, el primer pilar caminant que vái fer de pinya. El meu millor Sant Magí, fins el moment.

* Cops...Al Catllar, malgrat carregar un altre castell de 9, regust agredolç i cara llarga. Cop al braç i la esquena i cap a casa. Ara, ja amb temps, penso que váig tindre un excés de confiança...

* Tres díes de Setembre...que están tenyits de lila a la história castellera de la ciutat i de la Jove. Mai cap colla tarragonina ha fet tres castells de 9, tres 5/8, un 2/8 i un 4/8 per les festes de Santa Tecla. En general, podría ser calificada com la millor actuaciò de la Jove per la Tecla des-de els inicis...la mà encara em fa mal de la hóstia que váig fotre a la taula de alegría a la taula al escoltar la celebració del 4/9f...llástima del pilar. Al 2010, sí!.

* Els pilaners...hi van tornar a carregar el pilar de 6. Sembla que la alienaciò que tenim no ho pugui fer. Ja van carregar un al 2005 i enguany també...al 2010, de lila tornará a vestir el nostre pilar descarregat-

* Una cloenda amarga...anar a Tarragona per fer castells per mí sempre es un incentiu, pero a la diada de l'Esperidió, va ser un cap de setmana incómode i dur. El 3/8 amb el pilar sortirá aviat. Fer castells quan estás esgotat anímicament i físicament es lo pitjor que pots fer...va ser un cap de setmana dur, pero recomfortant. Ara penso que va ser crucial anar-hi.

Bones vacances castelleres a tothom!

Diada de l'Esperidió...i la faixa a l'armari

2009-10-27T13:43:00.000+01:00

La temporada de la Jove, ha acabat. Malgrat tindre un bolo aquesta setmana, el dissabte vam tancar el xiringuito fins l'any vinent. La colla había preparat un bon ventall de castells, on destacaba el 3/8 amb el pilar i el 5/8 entre altres.

Amb una bona pinya per fer intentar assolir els castells que ens proposéssim, vam sortir de 5/8 que va anar rodada. Desde la filera de daus on vaig estar, la estructura la vaig notar forta i sólida i en cap moment vai notar un moviment que fessi perillar la estructura. Una més, i al final, dotze en tot el 2009, superant en quatre el "récord" de l'any 2005.

A la segona ronda, 3/8 amb el pilar. Les bones sensacions del nostre 3/8 i el fet de habeuere treballat aquesta estructura desde fa dos mesos, feia encarar amb possibilitats reials d'assolir aquet nu castell. Al igual que al cinc, váig anar de dau, i les sensacions van ser de treballar la estructura desde el principi, amb pressiò de pit constant. Penso que el 3/8 es va carregar molt bé, pero a la descarregada no sé si els nervis, o el tocar el pilar (si es va tocar), van precipitar la seva caiguda a la sortida de terços, a pocs instants de carregar-se.

Aquet castell em sembla que ha sigut l'únic que ha quedat en intent en tot l'any, pero hem vist q el treball hi era i el tenim a l'abast. Al 2010, estic segur que aquet castell entrarà al nostre ventall.

Per tancar la actuaciò, vam tornar a fer el 9/7, després del primer que vam fer en Sant Jordi. Potser per el cansanci acumulat (viatge + assaig + madrugar + castells) s'em va fer una mica llarg (al igual que els altres dos castells), pero el esforç va valdre la pena. Un nou castell al sac (el primer cop que el fáig) i amb un petit sonriure a la ronda de pilars...on vam fer un pilar "semifamiliar". Amb el Rafa a segons, la Abril d'enxaneta, jo de baix, i la Julia Oriol de crossa esquerra. Hi había també de crossa la Julia Gurí, d'agulla Albert Blai i de home del redere Arnau Curto a banda de un gran primeres mans: l'Itarte.

I per acabar, sopar, revetlla i cap a casa...el diumenge hi había Santa Úrsula hi tenía que agafar unes hores de son, el meu cos volía una mica de descans. I aixì va ser. Somiant amb castells liles, globus inflables i veus modificades per l'heli váig quedarme despatarrat al llit. Ni el rum rum dels cotxes, ni el xiuxiueig dels ocells de madrugada vam fer-me despertar i passar una bona nit...

Ninots que s'avorreixen

2009-09-29T14:58:00.000+02:00

Qui fica el valor d'una camisa?. Qui ho valora, a banda de la persona eun questiò?. Qui és l'indicat per parlar de quí es casteller o no?. Sembla mentida que això ho escrigui jo, peor quan torna a sortir en menys d'un més el tema de si soc casteller en plé dret o no, doncs a vegades penso que es cuestiona la "militáncia".

Jo quan váig entrar váig aceptar-me a mi matéix com casteller amb un compromís. Esforçarme per que el temps que estiguessi sigui el més productiu per mí i per la Jove. I sembla que això hi ha gent que no ho entén (no posaré noms). Això de que em van "regalar" la camisa, que mai la he sudat, entre d'altres perles que he escoltat, son comentaris dels més tristos que he pogut intentar de entendre desde mai.

Jo puc definirme com a casteller, peque m'agraden i perque sempre he tingut uns arrels familiars a la Jove. Quan jo tenia quatre anys jo ja estaba patejant el local, había anat a un Concurs ja i a la meva habitació tenía un Móbil amb castellers de fusta, dels colors de la Jove, mentre que d'altres estaven xuclant la teta de la mama encara (amb tot el respecte per les seves mares, clar). Si jo tinc la camisa, es perque la he suat fins tindre-la. Ja tinc els pebrots plens, de que algú digui que només váig quan m'interesa o quan em dona la gana. A aquestos iluminats (per sort, no gaires), els hi dic si podríen aguantar un any sense casi fer castells, o amb la militáncia que jo tinc. Suposo que no. Per qué?...perque son, primer, massa jovenets per entendre la paraula compromís i segon, perque no entenen al igual, la paraula esforç.

També un fet que cal tindre en compta que no per llegir-te totes les revistes de la colla, o vaeure't el DVD mil i un cops, o llegir el llibre del 25è Aniversari, ets millor o pitjor casteller. Ser un bon casteller es demostra als assajos, com ho fan la inmensa majoría de tots els companys que dimarts i divendres invirteixen el seu temps lliure amb la colla, i no parlant de si soc més o menys casteller que aquell o l'altre. O parlar del que no saps, que aquesta es altre i podría escriure un llibre sobre les rucades que he tingut que llegir i escoltar..Debéu estar molt avorrits per parlar d'això (no hi queden ni assajos, ni actuacions, ni activitats, ni rés oi?)

Sincerament, si els ninots heu llegit això, ma la sùa molt el que penséu de mi. Només dic una cosa, les expressions "si em volen, ja em cridaran", espero que acabin aviat, perque la camisa no només es súa per aconseguir entrar a la colla. També per ajudar als teus companys a aconseguir un objectiu: descarregar el castell.

Mireu una mica a la colla i no tant el melic. Valtros no podéu fer sols un castell. La colla al complert, sí.

Perdó per embrutar el bloc...tot i aixi, suposo que alguns m'enteneu

"Camino y no me paro, aunque acaso se estreche el camino"

2009-09-24T20:36:00.000+02:00

Amb la Diada de la Mercè tanquem una de les millors Tecles que es recorden. Potser sortir de la Festa Major amb dos 3/9 amb folre, un 4/9 amb folre, tres 5/8, un 2/8 amb folre i un 4/8, per alguns ells hi pot semblar poca cosa...pero tots a la colla valorem l'esforç que ens ha costat tornar a on ens mereixem estar. A dalt del tot.

Avui, amb un gruix de camises menor que altres dies (a Tarragona, la Mercè es laborable), vam arribar a la Plaça de les Cols i la colla va bastir al seu torn dons bons castells. A la primera ronda, un 4/8 amb alguns canvis al tronc que no va tindre cap perill de caiguda ni cap entrabanc a destacar. Per tancar la actuaciò, una catedral més, la desena. Com la d'ahir, va ser un castell per assaborir a poc a poc, pero gaudint d'aquesta bonica catedral que estem bastint enguany. Potser un xic més tancada per dalt que la d'ahir, pero un 5/8 clavat.

Després dels castells, era el torn del pilar caminant. Ens ha caigut, sí. Per segon any, tambè. Jo penso que això ens té que donar forçes per encarar-lo per l'any que bé amb més ganes encara de les que fiquem, que son moltes. Entenc la tristor de tots, pero no tenim que cremar-nos pensant en la caiguda. Els castells cauen, fins i tot aquet pilar. No puc dir cap crítica perque soc el menys indicat, pero sí que soc el primer en alabar el treball que han fet avui la Abril, la Natàlia, el Roger i els baixos, Gabi i Miki. Ánims i l'any que bé, segur que sí.

El balanç que puc fer en general de les festes es que hem tornat i per la porta gran. Ara queden unes diades, i algunes de compromís, com Santa Teresa al Vendrell i la nostra diada, a banda de anar a Alcanar.

Amunt colla!

Diada de Santa Tecla. Trenquem récords

2009-09-23T19:56:00.000+02:00

Intentarè fer un análisi de que he pogut veure grácies a Tecla TV. A banda de les cares de son i de ressaca de molts de la colla, he pogut gaudir d'un 5/8 clavat, d'un bonic 3/9 amb folre (el millor de l'any) i d'un 2/8 amb folre desconegut...

Anem per pams: del 5/8 puc dir nomès que va ser insultant. No s'ha mogut rés, cap pis ni cap casteller ha patit en cap moment i s'ha notat. Ha sigut un castell dels que et fan sortir del tronc o la pinya amb un sonriure ben gran. Ja portem nou...el nostre récord. I encara ens queden actuacions per sumar un més. Es aviat dir-ho, pero la consolidació del 3/9f i aquet tronc de 5/8...em fa somiar.

Tema 3/9f. Lliçò apresa. Carregada cómoda i malgrat que de quarts ha tingut un cert tremolí, s'ha defensat ben bé i pinya i forro han fet un bon treball parant la estructura. Bona feina i bones sensacions. La recuperació del 3/9f es un fet. A poc a poc, s'han anat polint i treballant i ja es el cinquè d'enguany. Mai la Jove ha fet tants 3/9f com enguany. Enhorabona companys!.

2/8f. Ha tornat. I ha sortit bastant bé. Amb un canvi al tronc (a dosos), ha sortit rodat i només s'ha girat una mica a quarts a la descarregada. Un més...i només portem quatre...i cap trileta.

I demà, el pilar!. Enguany toca portar-ho, l'any passat s'ens va quedar la mel als llavis després de la feinada de tots els pinyeros i del tronc.

Tanquem aquesta Santa Tecla amb més Glòria!!!

Un bon personatge...perdó, un bon amic!

2009-09-22T23:26:00.001+02:00

Avui, com ja s'ho váig dir, escric a un dels darrers personatges que ha entrat a la colla. Hooligan del Nástic, tarragoní fins la médula (antiganxet total!), i amant de la bona música...entre d'altres coses.

Potser perque el váig conéixer de rebot, o potser perque la distáncia fa que valoris més del compte les amistats que tens, váig guanyar a un amic aviat. No només es Naranjitu, ni el Friky, ni Curto...es l'Arnau i punt. Encara recordo quan va entrar al primer assaig i va montar tot un espectacle perque...no sabía ficar-se la faixa. Malgrat els séus rénecs, els riures de Blay i les conyes meves i de Pau, em váig adonar que a banda de tot això tenía la voluntat per ser casteller. Força no el faltaba, i mala llet tampoc.

Això si, el paio espavila aviat eh!. Perque tot va començar per Sant Magí, amb la conya de fer-nos la foto de família amb la Carnicé...i no vam poder. Tampc al Catllar...i clar, la questiò es posponía...i ell, claro, els pactes queden en no rés amb ell...aixi que com veiéu, ell i Pablito (un altre personatge), ja s'han fet la foteta dels pebrots...recordo que han trencat un quórum de déu persones. Indeseables! (com diría el Nuñez).

Ja en serio, també volía donarte les grácies per aguantar-me a les converses que tenim i perque en part em sento en deute amb tu. Aviat tindrás camisa, i llavors serás un casteller més (oficialment)...i pasarás a ser Curto II, com m'ha passat a mi amb el meu cognom.

Cuidet, tros de friky!

pd: No creguis que et llibrarás de les bofetades, no no. A l'Esperidiò et caurá alguna, jaja.

Això ho hem viscut ja, oi?

2009-09-21T12:10:00.001+02:00

Faré un petit resum d'ahir: 5/8 de postal, 3/9 folrat de coratge i 4/9 folrat de filigrana. Rápid oi?...pero calen més adjectius per descriure la Tripleta d'ahir?. No.

Entrar més profudnament sería tocar els sentiments i fer una descripció irracional i una mica exagerada dels fets. He vist els castells en vídeo, pero no he seguit la diada com normalment ho fáig. Tecla TV no funcionaba fins aquet matí. Tarragona Rádio saturada, al igual que "Radiolagartu" (Radio Vilafranca)...opcions de seguir la diada, a cinc minuts per que comencessi?...cap...fins que la Arantxa es va ofréixer a anar-me dient la diada vía sms.

Peró, deixant les petites anécdotes, volía felicitar a molta gent: a Pau Tell, que em va fer obrir els ulls i veure que amb rauxa i co**ns podem fer-ho tot. Al Blay i a Naranjitu per ser com són, si, per ferme l'informe de cada assaig cada divendres i dimarts. A Pablo, a Julia i a Germán, per tindre una estrena de camissa inmillorable. Per la Marina i per la Merçè, que segurament van tindre ahir una emociò estranya al ventre al veure rodejats de casteller liles celebrant com bojos la tripleta.

També als meus "padrinets", el Non i la Genoveva, perque sempre han fet que estiguessi a prop de la Colla, malgrat tot. Al igual que ho fa el Garrofeta (sempre em sorprens...a l'Esperidiò ja rendirem comptes) i el Nacho, que es mereixía després de tant de temps una alegría com aquesta. A la meva "fillola castellera", perque, malgrat no tindre la camissa per la seva estimada Tecla, ja enté com ens les gastem a la Jove als grans reptes...i como no, també donar la enhorabona a quatre dels puntals que han fet que aquet éxit sigui possible, gràcies a la seva dedicació, paciéncia i constáncia: TOT EL GRUP DE CANALLA i el Gran Cap de Colla, Jordi Crespo i dos cracks, el Jordi Sentís (també Gran Segon Cap de Colla) i l'Eusebi (el Gran Cap de Pinyes).

Podría dir més noms (Sergi, Roger, Anna, Eli, Cristina, Carme, Ata...), renoms (Pitu, Rialles...) i pensar en tots...pero de ben segur que no estaríeu tots els que sóu. He ficat els que per on motiu o d'altre, han fet que aquet estiu hagi sigut diferent i amb els que més tracte he tingut. Tú, company que no em conéixes de quasi rés, dir-te a tú també enhorabona, perque entre tots héu fet una cosa molt important, de la qual potser ara no sou conscients, i després, passat un temps sí. Heu recuperat la millor diada que ha fet la colla (sense comptar els pilars) a la seva història. Reacciona amic, sí: HÉU FET HISTÓRIA

Avui n'estic orgullós de tots. Tot i que jo xalo amb tots els castells que fáig, avui podría pressumir, (malgrat algúns incréduls que hi había abans de la actuaciò) de estar a la millor colla que hi hà. No ho dic per el nivell casteller, sino també per les persones (que no personatges, alguns m'enteneu) que la formen.

Algú em va dir després de tornar al sud que aquet 4/9f no tenía remei. Jo sempre he defensat que es tenía temps per treballar la estructura. No ha sortit preciós, ni rodó ni clavat. Pero ha sortit, i això es molt ja. Ja no només sabem fer els castells parats, sino que quan hi ha que fotre collons, els fiquem.

Senyors, jo tinc fam de grans castells. Jo només vull pensar en que estem aquí per donar un pás endavant, no només per quedar-nos. I tots coneixem el pás que hi ha que donar...volem ser més grans encara?

I JOVE, I JOVE, I JOVE JOVE JOVE!!!

Esteu preparats per a la Glória

2009-09-19T12:41:00.000+02:00

Jo poc tinc que dir. No hi seré fent pinya, pero viuré la diada amb mes passió que molts tarragonins i castellers. Sé que potser el meu comentari d'avui es completament prescindible, pero les bones vibracions que hi há en vosaltres fan que pensi que el nostre objectiu estigui més a prop.

Durant mesos ens hem esforçat (alguns com hem pogut) per portar demá els millors castells que ha fet mai la Jove: 3/9 amb folre, 4/9 amb folre i 5/8. Exceptuant el 4/8 amb el pilar, son tres dels quatre millors castells que ha fet mai la Jove. I només això ha de ser el estímul. Ens hem donat un fart de 5/8. El 3/9 folrat ja l'hem assoliat en tres cops enguany, i el 4/9 amb folre té que mostrar la feina de cada assaig. I aixì será. I que ningú badi, será perque heu currat desde març per estar a aquestes alçades d'any on ens mereixem: amb els millors i fent grans castells. Ningú ho dubta, cap casteller, cap rival, cap aficionat. Estem fent una bona temporada, i ara es quan tenim que donar-ho tot. Ara, per la Tecla hi ha que liarla. Tots, des-de el casteller que arriva nou a la colla fins el més veterà, n'és conscient de que demá farem història. No ho poso en dubte, ens ho mereixem.

Poques colles com la nostra han treballat tant les estructures del 3/9f i 5/8 com nosaltres al llarg de l'any. Poques colles saben el que és fer tripletes en uns "anys mágics" i començar, com qui diu des-de zero per tornar al cel. Poques colles saben el que és descarregar una TRIPLETA i el treball que costa. Senyors, demá toca descarregar aquella TRIPLETA que fa onze anys que no vesteix de lila, i recordar que som i serem sempre la millor colla de Tarrargona, tot i que no hagi falta recordar-ho massa, oi?.

Com va dir el Cap de Colla per Sant Magí, es diu sovint que quan arriven els grans moments, no donem la talla...i ja vam callar la boca a aquells que ho déien amb aquells 5/8 i 3/9f. Demá no només els tornarem a callar la boca per si queda cap dubte en els seus caps, sino que, ens superarem.

Que ningú tingui nervis demá. No calen. Demá tothom a currar i a deixar-se la pell. La experiéncia val la pena.

Només puc dir una cosa: pit i collons. La sort, aquet any sí, estará del nostre costat.

VISCA LA JOVE!

11 de Setembre...

2009-09-12T13:48:00.000+02:00

Després de gaudir dels canelons i la llonganissa del dinar, i de fer una bona migdiada per agafar forçes per la nit, el meu cap ja estaba pensant en la diada a la Rambla. Parlant per el matí amb companys de la colla, váig intuir els castells per la tarda...i bueno, sortir amb 3/8, 5/8 i 4/8 de la actuaciò, es un resultat molt bo de cara a plantar la tripleta el diumenge que bé.

A veure si hi han peles i agafo el tren cap a Tarrargona el dissabte...sería un molt bon principi de curs.

Ara només em queda, esperar...

Celebrando a la Lupe...

2009-09-08T12:55:00.000+02:00

8 de Setembre. Dia internacional del cooperant i...el día d'Extremadura, el día de la patrona de tots els "estremenyius"...Nuestra Señora la Vírgen de Guadalupe...més coneguda per el jovent com la Lupe...

Aquet dia, especial per tooots els estremenyius (ironía), ho celebren de una manera molt especial. Es dónen les Medalles d'Extremadura (tot i que s'han donat a persones dignes de reconeixement, l'any passat li va tocar a la Soraya, famosa per deixar en un ridícul espantós a mitja Castella amb aquella sarandonga que va fotre per Eurovisiò, ja podéu veure el nivell que tenen aquestes medalles, o a la Familia Reial, aquesta, galardonada dos cops). També es fá la peregrinació al Monasterio de Guadalupe i la ofrenda floral...pero, jo soc més de Moreneta, Magins i Tecles...i com podéu llegir, no estic perdent el meu valuòs temps fent a una cópia descarada de "el Rocío" una peregrinació que, a banda de la experiéncia religiosa (ja, ja, ja), només em reportará unes ampolles del tamany d'un tap de cava, una insolació per estar al sol a casi 40 graus (enguany mitigada perque Lupe ha manat que caigui una tormenta de tamany considerable al cel dels estremenyius), i clar, un cansanci només comparable amb el brot de mala llet que tinc, possiblement, per no poder anar per la Tecla...

Aquet matí, m'he despertat amb un "cacau mental" de consideració. El primer que he pensat "la mama, avui per dinar, fricandó". Una merda, toca caldereta (deliciós plat de carn guisada). Ofrendes florals, cap ni una, ni a Casanova, ni a Companys ni a ningú més (esperem que aviat no sa la fagin a Ibarra...), i clar, castells, que "és lo que me pide el cuerpo", ara matéix, doncs tampoc. Podríem dir que els campionats de mus, tute i dómino els sustitueixen, i la jota ocupa el forat que déixa en mi la sardana...

Ara, com he dit plou. I molts diem que allá on va la colla, a actuar o a una nova plaça plou. Em remito a Santa Tecla, Sant Félix, Luxemburg, Sant Magí. Cos del Bou...i els que tinguin més memória, doncs el Catllar, Alcover, etc. Per lo menys, tot i que no crec que ningú s'hagi perdut per aquí baix, el resó del aigua al carrer em fa recordar molts bons moments...

Cap de setmana: desconnexió?

2009-09-06T19:06:00.004+02:00

El divendres ma mare em va dir que passaríem el dissabte i el matí del diumenge a casa dels avis, al Plaséncia. Qui no conegui Plasencia, bueno, suposo que la gran majoría dels visitants d'aquet bloc, dir-les que és una bonica ciutat (poble, per mí), de 20.000 habitants, que compta amb un bon legat cultural: dúes catedrals (la Románica i la Gótica), és la capital del Valle del Jerte (conegut per les seves cireres, les picotes), i també perque és la porta al Parc Nacional de Monfrgüe (amb una de les reserves més grans de vóltors negres i linxs ibèrics de tota la península ibèrica).

A banda d'això, em volía pendre el cap de setmana per refliexionar. No ha sigut una bona setmana académicament i volía tindre la tarda de dissabte per pensar en el futur d'enguany i el que bé. No em va faltar temps per pendre una decissió acertada per el meu futur, consensuada amb els caporals (pares) i que em va agradar i il·lusionar. Els castells, malgrat preguntar a Blai per com van anar les coses el divendres, no van copar la meva ment en molts moments...així que, pensat tot el que tenía que meditar, no s'em va ocurrir millor cosa que...anar a un Carrefour.

Sí amics, potser ara héu pensat que he trepitjat les meves neurones, pero no. La lectura, un dels meus vicis, era també part important de aquella calma que anava buscant al poble. El llibre El banquero anarquista y otros cuentos de Pessoa m'ho había deixat a Badajoz...aixi que anar al Carrefour un dissabte a les vuit del vespre, comtant que totes les llibreríes estaríen tancades (vacances), va ser la millor alternativa. L'altre, anar a doner de comer als ánecs al Parque de los Pinos, no entraba als meus plans i veure el partit d'Espanya sincerament, no era del meu interés. Aixi que fent xino-xano cap al hiper de marres.

Cal dir que la calma que tenía s'em va trencar només arribar, pero com un quan vol ca sempre al séu tema, jo no hi vaig diferir gaire d'aquet pensament: cap als llibres. I allá...váig veure un llibre que em va cridar la atenciò. M'ho van recomanar ja a Tarragona, també a Badajoz, ma mare aquell matéix matí a Plaséncia...El Celler, de Noah Gordon (en el idioma de les espanyes, La Bodega). I a la butxaca. I cap a casa, que, tot i que féia una miqueta de fresqueta, no había cap incentiu més per estar al carrer.

Ja a casa, a la meva habitació, amb la rádio fluixeta escoltant música celta, amb uns "passaratus" i a llegir. El llibre está molt ben documentat, em va enganxar desde el primer moment, i ah...he dit que volía desconnectar una miqueta?, malament, el llibre fa diverses referéncies al fet casteller de finals del segle XIX a Catalunya, i en concret al poble d'on és originari el protagonista: Santa Eulàlia...

I així váig passar el vespre, fins que a les 3 de la nit, després de habeure fet una pausa a les 22 per sopar, la Ari em pica el ull i toca la hora de dormir...i esclar, avui de matí, ja tenía poques coses al cap que no fossi Guissona, pensant en que héu fet. Bons castells: 3/7 amb el pilar (el primer de la história de la colla, enhorabona), 4/8 i 5/7, a banda del vano de 5 de comiat. M'han dit que ha anat poca gent...esperem que no falli per la Diada, que, de ben segur, será la tornada amb els grans castells de 8, o això, esperem molts.

I ara, amb la calorceta de Badajoz (uns 33º asfixiants), la falta de vent que féia al Jerte i amb ganes de tornar cap allà (ja veurem si per la Tecla o l'Esperidiò), tanquem sessió per avui...Que ja toca.

Pd: Els Xiquets de Reus han carregat ara matéix el 4/8 després de un intent desmuntat. Una llástima. Ánims i sort

Luxemburg va ser nostra (2ª part)

2009-09-04T12:19:00.003+02:00

Capítol Tercer: ¿QUIÉN COÑO ERES TÚ?

Dissabte 1 d'agost. Quarts de vuit del matí. El fresc aire luxemburgués em fa despertarme...obro els ulls i em trobo com el llit del meu costat está ocupat per algú...clar, jo quan váig anar-me a dormir, estaba sol a la habitació, es lógic que el contrast de aixecar-se amb un altre a la habitació, a aquelles hores i amb aquella pavera, doncs es molt fort. Total que després de que Sergi Guardiola m'expliquessi la odisea del viatge en avió, vam anar a fer un bon esmorçar, molt contundent i, deliciós: hom va poder disfrutar de nou de la gastronomía del buffet, i, com som be bona casa, vam deixar-ho tot ben net i polit, com ha de ser.

Ja després de omplir el dipósit. Al curru, concentració i a veure els altres grups. La veritat es que la meva sensació al arribar a la concentració era que el públic era majoritáriament catalá...fins que va començar la cercavila i alguns es van deleitar amb les luxemburgueses (frase del día: "your colour is the same of my team, come with us! by Gorka) i la gent...castells de cercavila: si no recordo malament, un 2/6 i més endavant un 3/7. Cercavila que va acabar a la Plaça d'Armes on vam entrar amb un pilar caminant i...standby, fins les 14:00, la hora de la actuació.

Capítol Quart: ERA UN PORTUGUÉS, UN CATALÁN Y UN CHARNEGO EN LUXEMBURGO...HASIENDO CASTELLS

Un grupet vam triar pendre algo abans de la actuació, i clar, el mon es un petit mocador...i té collons que em tingui que trobar a un paio que viu a un poble que esta al costat de Badajoz allá mateix. Total, que vam acabar aquet grupet anant al bar de un cosígermácunyau seu (lo que sigui)...i amb cervesa a la má i amb el temps al cul, a fer castells. Sortim de 4/7, una mica bellugadet i després el castell de la jornada: 3/8. Amb algún canvi a terços, va pujar fort, pero a la descarregada, vam suar una miqueta, pero vam demostrar de que no només teníem que vindre a Luxemburg a passar una bona estona, sino a demostrar que som una GRAN colla, i així va ser. 3/8 descarregat, el castell de 8 mes llunyá que hem fet mai. Tanquem la actuació amb un 5/7 i un 4/7 amb el pilar. Pilars i cap a dinar, que feia gana.

CAPÍTOL QUINT: FENT EL GUIRI, ANEM DE FESTA

Dinats i descansats, un bon grupet decidim tirar cap el centre caminant, enmig de parcs i demés. Anécdotes: la papallona que va voler fotografiar Eli amb Itarte aguantant-la, Rialles buscant com coi agafar les bicis (no sería que no tenies quartos?), i el Sergi, que no s'enrecordava de quin dia era el seu aniversari...i era aquell día mateix...

Correfoc i a liarla!. Invasió i molts crits de "jove, jove, jove" i d'altres (algún "matalassers colla de set també es va poder escoltar). Cants de la canalla, com déu ser i bon rotllo amb els tabalers, diables, sardanistes, gegants, nanos...Luxemburg era nostra, era una part més de Catalunya per uns moments i vam fer que la gent indígena d'allà es sintessi partícep de les nostres costums, festes i tradicions...i de la farra que portávem a cada lloc!. Crec que mai a l'estranger s'han escoltat i cantat tants amparitos com allá...

Niriem de festa (a continuar la festa, millor dit) a la antiga fábrica de cervesa, al "Agua de Coco", on els més marxosos de la colla ballarien una estona música llatina i demés bunyolades. A falta de Chartreuse, ben be que entraba la cervesa per hidratar els nostres cossos després de tant de ball. A les dúes, alguns van tirar cap el Novotel en taxi, altres, el conegut per mí "quinteto del timo" (perque ens vam timar dos cops!) va triar anar a peu...

CAPITOL SISÉ: AQUÍ, AL COSTAT ESTÁ EL HOTEL...

Taxi o pota, doncs pota...i ben ficada, perque aquella raça de indeseables luxemburguesos traficants de guiris perduts per la nit, ens la van clavar doblada: primer, fent pujada, ens trobem a un paio que ens fot en un embolic per pujar, i després, un parell de segurates, no sé si al veure les nostres cares de son o per tindre compasió, ens vam demanar un taxi...que per cert, encara estic esperant. Així que, Avinguda Kennedy cap endavant fins el hotel. Camí de dúes hores de durada, entre una autovía i tendes de luxe, vam tocar ja el terre del hotel...i cap a dormir. No hi había humor, ni ganes de rés. Només dormir...eren quarts de cinc quan aquet humil servidor per fí podía descansar a aquell frondós llit...

continuarà...

Luxemburg va ser nostra (1ª part)

2009-09-03T20:34:00.005+02:00

PRÓLEG (el viatge abans del viatge en sí)

Hi han paios masoques. Faltats que es menjen un viatge de 14 hores en un tren tercermundista per enganxar amb un altre petardet de viatge de quasi 15 hores. Es una llástima que m'hagi dit a mi mateix faltat, peró ja no em sorprenc. M'ho ha dit gent de la meva família ("¿te metes ésa paliza para estar con los castilleros?"), amics ("¿A tu, noi...et falta sucre, no?), i no ho comprenen...fins i tot hi ha algù que va fer conya i tot ("¿la chica merecía la pena, no?") i després quan els váig dir per qué em vaig tragar aquet petardo, m'han dit que estic sonat. Es clar que aquí, al sud, no entenen de castells, i a vegades també penso que de passions i aificions tampoc...així que s'em va fer difícil i una mica graciós explicar als meus amics de Badajoz que cony pintaba jo allá, a la quinta hóstia per "trencarme el cap" fent malabarismes amb una colla de tolais (en dinou anys no he pogut variar el seu pensament tancat vers els castells...ho sento).

Total, que després d'aguantar el viatge en tren Badajoz-Puertollano-València-Tarragona, gaudint de les magnífiques prestacions que ens dóna la nostra estimada RENFE, a saber: aire acondicionat a temperatura soviética, televisió estropeada, música incorporada (el troc-troc dels vagons es digne de quasevol película del Far West, comparat amb el soroll dels cascs dels caballs), i la típica família que et dona la tabarra tot el viatge, váig trepitjar terre tarragoní...i amb quatre hores per davant, poca cosa tenía que fer. Cap a casa a planxar la camisa que em va portar Pau Tell (gràcies!), desfer una mica la bossa, fer-me uns entrepans i...al Casino a per el bús.

Capítol Primer: LO VIATGE!

22:45, Casino. Una riuada de castellers, amics i familiars de la colla esperem amb inquietut agafar el bus. La nostra inseparable empresa de transports no ens acompanyará, i podrem gaudir (ironía), de un bon "descans" i viatge. Enric Massip em coloca al bus "normal". Entenc per normal que el consum de chartreuse, cubates i demés hi va ser moderat. Bona companyia: Oscar Hijosa passant-nos castells i els gols del Barça, Ferran invitant a tothom a "pasarratus", i Montse, manos a la obra, amb un bidó d'oli de Tarragona omplint amb diligéncia els paladars més exigents. Ah, per cert, frase de la nit: "encara anirem per Martorell" (by Jucu)...pero servidor portaba ja 17 hores de viatge, i va demanar, a la Jonquera, un trasllat a un altre bús...

6 del matí, a un punt desconegut de França. Sembla que hi ha gent que té pixonitis. El méu bus para (el de la canalla, el meu cos va aprofitar perfectament el temps per recuperar forçes les quatre horetes qe váig dormir) i poc més. Fa fred, la gent s'anima i s'espavila. Primeres conyes al bus. Sergi Solé i Carme Badía fan tertúlia, jo fáig xerrada amb la Silvia. A les 9 parem a esmorçar i mirem de poder agafar forçes. Entrepá, croissant i café i al bus. Més son, dormint...fins que després de dinar, comença l'espectacle dividit en dos parts:

1) Festival de cançons de la canalla, que fan riure i xalar a tothom.
2) Batalla "acuática" de coixins per tot el bús...que va durar fins gairebé fins arribar a Luxemburg.

Capítol Segon: EMULANT ALS SCHLECK

Sorpresa només entrar per la porta. Sergi Guardiola (amb qui váig compartir habitació) no vindrá fins la nit, ja que vindrá en avió. Aixi que amb temps per fer una migidiadeta (santa migdiada!), menjar algo i una bona dutxa, anem un grup d'aventurers a veure la ciutat...en bici. Teixeira, Marina, Carlos, Carme i un servidor per Luxemburg fent baixada i veient la part antiga, la Catedral, la Plaça d'Armes...el bon temps que feia i les ganes d'aprofitar el temps van fer molt amena aquesta excursió...que es va fer excessivament llarga per les pujades. Váig veure molt sobrat a Teixeira a les pujades, mentre que Carlos i Marina van demostrar ser dos molt bons rodadors de fons...en canvi, Carme i jo, home de martxeta vam fer bon ús de la nostra capacitat de sprinters (Cavendish, Freire i Boonen!, compte amb la Badía eh!!!).

Entre conyes i pujades, a les 21:30 al sopar, que hi había gana i cansanci. Un bon fart de pasta i salsitxes i cap a donar un tomb amb Aléxia, Albert, Merçè i Claudia que, ben curt va sér. Alguns vam aguantar...pero el cós em demanava tranquilitat, aixi que a cap a les 2, a fer bondat...Luxemburg ens esperaba i calía agafar forçes!.

Hi ha que tornar...

2009-09-01T21:42:00.004+02:00

Be, doncs ja estic de nou al sud. La veritat es que tinc poques coses a dir, només que ja porto només dos dies a Badajos i ja trobo en falta enfaixar-me de nou...vaja, torno a tindre "mono" de castells (i ben aviat que ha sortit enguany).

Encra no sé si aniré per la Tecla cap allà, tot depen del estudis...si tot va bé, es probable que estigui allá. Si no...a esperar fins l'Esperidió o l'any vinent...

Per lo menys, he xalat de lo mes bé enguany. Fer nous companys i amics ha sigut un gran tresor que he descobert enguany. La sortida a Luxemburg, ha sigut inigualable (aviat publicaré la crónica) i els assajos han sigut bons i productios. He fet el meu segon castell de 9 descarregat i uns quants 5/8 més al sac, a banda d'altres castells. He gaudit fent d'home del darrere a alguna prova (m'ha encantat, tan de bò pugui tornar a fer-ho en un futur) als assajos, i he parat pilars a baixos.

Tinc que tornar. Dimarts que bé ja diré si es posible que tingui el meu racó a les pinyes de la nostra patrona, o tindré que esperar fins més endavant...

Sant Magí: Onze anys després...

2009-08-20T18:06:00.004+02:00

Onze anys de l'últims castell de nou fet per la Jove en la Plaça dels Cols. Per fín ho hem aconseguit. 3/9 amb folre descarregat!...però comencem pel principi tot això...

Després d'una nit de festa i després de passar per la dutxa obligatòria i el contundent esmorçar que la mama em dedica (la pota del pernil encara tremola de la clavada que li vai fotre), com sempre, Av. Catalunya cap amunt, camí del Cós del Bou. Veig als més madrugadores, als nous "encamisats" (primer Sant Magí, nervis, etc...) i algun pinyero que va controlant l'arribada de gent. Somriures i bromes, fins que el gruix de la gent apareix i mentre ens busquem en les pinyes, el local es va omplint...

Parla Jordi a dalt. Tothom callat i em quedo amb una frase que va dir a la seva arenga: "Hi ha gent que diu, que la Jove no dona la cara en els moments importants. Avui demostrarem que está molt equivocada perque tot anirà bé". Amb un "Visca la Jove" que fa botar tot el barri, sortim cap a plaça. Parlo amb Arnau, Lluís i Merçé i amb altres cares conegudes. Menció especial pel Garrofeta, amb abraçada inclosa. Fins que vam entrar a Plaça, tothom tenía un somriure als llavis...

Sortim de 5/8 (quines colles surten de 5/8?). Desmontem un peu i amunt!. Em toca de mans, amb el Tino i a treballar. Noto la estructura forta i un xic rápida, pero el "rum rum" que fa la gent em fa sospitar de lo pitjor. A la tarda, váig veure a un vídeo que de terços s'estaba obrint un pél i aixó va fer que es treballés a la descarregada, pero sempre amb ofici i seguretat. Un més al saca i ja portem cinc!.

Després de agafar més forçes amb una orxata i un Aquarius, arriva el moment de assolir el 3/9f.Onze anys, jo era un mico quan vam descarregar el darrer castell de nou aquí. La penúltima tripleta lila (amb el quatre carregat). A la guerra. Com algú em va dir, redere méu estaba molt ben acompanyat amb la Julia i la Merçé. Al costat, una filera de mans (no sabría dir amb quí al costat, Bustos?). I davant Juanma. Ens recorden que tenim que recordar que al cantó que está a la pujada, la força, la justa perque totes les batzegades anirán cap a baix. Tanquem pinya (després de un peu desmontat) i amunt. Noto que el castell es carrega bastant bé i rápid, pero suposo que els peques no van poder baixar mes rápid del compte i va tocar suar. S'obre una mica, pero es treballa, quan els quints ja baixen ja ho estem celebrant a la pinya botant. Bogería: l'Albert Grau baixa al meu cantó i l'abraço mig plorós, em dono la volta i abraço a Julia, i no recordo a ui més (mitja colla, segur jeje). Crido, salto fins no poder més i em deixo la véu tocada...era una alegría que tenía que exterioritzar desde fa anys a la Plaça de les Cols i ahir de una puta (amb perdò) vegada, ja tocaba.

Després, felicitació de rigor amb el papa i la mama. Feliç, era feliç, i entre el núvol de alegría, el 2/8f. Destaco el ball que va fer el Ramon Pasano baixant del primer péu de la torre. Amparito, i cap a casa a descansar una miqueta per la processó.

Amics, tornem a tastar la glória. D'aquí a final de temporada queden moltes diades i castells que podem preparar de cara a Santa Tecla. Estem forts, i ho hem demostrat. Som la millor colla de Tarragona un cop més i la nostra actuació es admirable per moltes colles. Som grans.

Enhorabona a tots i grácies.

Cremant nervis...

2009-08-18T17:42:00.002+02:00

Música que escolto per cremar els nervis i posarme en situació, abans de un actuació per el matí, al mp4 o al móvil per escoltarla al bus mentre que espero arribar a la plaça, o per la tarda, després de una bona migdiadeta, per despertarme i encarar amb força la tarda, abans dels castells...

Aquí en teniu cinc céntims:

* The Passenger (Iggy Pop): http://www.youtube.com/watch?v=QEY6_jcrzI8

* Far (Dover): http://www.youtube.com/watch?v=-JL7CULHass

* Camino (Jarabe de Palo): http://www.youtube.com/watch?v=c3V4aV_FZQY&feature=PlayList&p=36091485C84258B4&playnext=1&playnext_from=PL&index=24

* Boulevard of Broken Dreams (Green Day): http://www.youtube.com/watch?v=kbbwODRUptU

* Salir, beber...(Extremoduro): http://www.youtube.com/watch?v=ULJhS7QdksM

* Sent la Nit (Kabul Babá): http://www.youtube.com/watch?v=7s_3A7XXBv8

* It's coming home... (Three Lions): http://www.youtube.com/watch?v=4QIAv2EoIP0

Ens veiem al pilar de l'Indiu i demá, a les 11:15 al local i a plaça. Sortim primers, aixi que puntualitat!

Més que bons castellers

2009-08-16T19:48:00.004+02:00

Enguany he tingut la sort de conéixer a gent que ha entrat nova a la colla i que ha tingut que guanyarse la camisa com vam fer en temps passats els que ja la tenim. Vull, a banda de donar la enhorabona a la Merçé, a la Aléxia, al Albert, i als altres nous companys que a poc a poc van entrant a la familia de la Jove.

Gent com ells fan que et tornis a il·lusionar si has tingut alguna diada dolenta. Dels que conec, puc dir que Blay demostra la virtut de la tranquil·litat i l'ofici. Calla, compleix i aguanta a la perfecció tot el que li tirin (hem anat de laterals diverses vegades, i dóna gust treballar amb ell). Enhorabona company per la camisa!

De Merçé podria destacar la seva curiositat. Avui he fet de baix un pilar de quatre i a la pregunta de si ho féia amb mi, amb ella col·locada de crossa, ha dit que si. Sempre he volgut i he pensat que la gent té de tindre la oportunitat de treballar un castell per petit o gran que sigui, "endins". Ella ha callat i ha complert a la perfecció. El somriure que després ens ha dedicat i el que l'haguessi agradat fer de crossa, crec que es la millor recompensa que pot donar. Enhorabona maca!.

Aléxia es un altre mon, amb tot el respecte. Penso que és de les que intenta treure lo millor de quasevol situació, porta aire fresc i graciós a la colla i pocs cops la he vist séria. Intenta treure el racó graciós de cada situació (com aquet matí, de falca al 3/8 eh?). Enhorabona per tú també maca!.

Gent així fa que gaudeixis millor dels castells. T'adones de coses i del séu esperit d'apendre fá que al maeix cop a tú t'entrin ganes d¡apendre més, de anar a aquells assajos de dijous amb la escola que mai t'habíes adonat que existíen, o de anar fins i tot com fan ells, a les 20:30 els divendres per gaudir amb els mes petits...

No només sóu bons castellers, sino que també com persones aporteu grans valors. Per molts anys a la Jove amics.

Cós del Bou: estem forts

2009-08-16T19:14:00.004+02:00

M'aixeco a quarts de set de la migdiada, enmig de un petit desordre de coixins i suor. La xafogor m'ofega i el fresc glop de aigua que m'ofereix una ampolla de la nevera em fa posarme a tó. La música celta que escolto i un poster del darrer 5/8 que vam bastir a la Plaça de les Cols que tinc a la capçalera del meu llit em fan entrar en situació: avui toquen castells al nostre barri i penso que es el darrer test fort abans de la diada del nostre patró. Alguna cosa em diu que no ens limitarem a oferir castells sota l'abast del nostre potencial...

El aigua freda de la dutxa em desperta del tot i amb la camisa ficada penso que avui pot ser una gran diada. Respiro i em miro als ulls, al mirall. Agafo la faixa i Av. Catalunya cap amunt ja váig veient el que ens espera: castellers que pujen també al local aviat, persones que et pregunten on hi ha castells, i algún matalasser que puja/baixa al seu assaig.

Al local, la Raquel em fa una declaració d'intencions que dona realisme a les meves sospites i cabóires. Farem castells grossos. Aprofito per saludar als "novatillos" que debuten amb camisa i m'adono que están molt maques amb el lila de la camisa la Aléxia i la Merçé...aixi com Blay...be, li queda be (no entrarem en detalls, jeje). Aguanto les conyes de Pablo i de Nacho i saludo a la gent de Reus que vol veure grans castells. No els fallarem.

Sortim de 3/8. No em toca ficarme a la pinya, aixi que em fico al cordó, cmm'ha dt l'Eusebi, justament redere de la filera de mans de a rengla. Els comentaris sobre aquet 3/8 sobren. De postal, maco, rodó i en cap moment va perillar, amb això dic tot.

Ja va en serio a la segona ronda: 5/8. La nostra catedral. La darrera que vam fer al barri va ser a un llunyà 1998, malgrat que al 2002 la vam intentar de nou i va quedar en això, intent. Ara si que toca pencar, a la filera de laterals, on tinc al Tino fent una retransmissió en directe en castell que em provoca un cert nerviosisme. Noto la estructura forta, la pinya és una roca, el tronc treballa bé i la canalla ho borda. Un altre més al sarró i ja portem uns poquets. Al final, alegría i motivació extra de cara a Sant Magí per la bona feina realitzada, no era per menys.

A la tercera, 2/8f. Després del que vam fer a Vilallonga fa unes jornades, ja calía agafar la mesura a aquet castell. Tot i que era el segon de la temporada, es va descarregar amb ofici, amb molt menys patiment que el primer d'enguany. Tanquem la actuació amb tres pilars de 5 i cinc pilars de 4. Tothom content i a fer un prova de 3/9f fins quints a local.

També voldría felicitar a la colla convidada nguany a la actuaciò. Els Mageners de Guissona vam vindre a fer grans castells i malgrat un entrabanc a la segonaronda ho anconseguir: 3/7, 3/7 per sota i 5/7. Enhorabona per aquet 3/7 per sota, crec que el primer de la seva história.

Ara només queda esperar tranquilament el dimecres...

Llorenç: tercer 5/8 de la colla

2009-08-11T13:07:00.004+02:00

El diumene la colla va actuar Llorenç del Penedés, municipi on féia gairebé déu anys on no actuávem i h vam fer plantant la tercera catedral de l'any i amb uns 3/8 i 4/8 acompanyant el 5/8. Vam tancar la diada amb un vano de 5.

Vam sortir de 3/8 que va anar rodat. Tot seguit, el 5/8. Va pujar fort i segur, i només va tindre una mica de tremolí més de l'habitual a la descarregada, que es va saber defensar amb solvéncia i que en cap moment va fer perillar la estructura. Tercer descarregatd'enguany (el récord dels 8 5/8 descarregats del 2005 pot ser superat). Tercera ronda i 4/8 treballat, pero descarregat al cap i ala fí.

Els resultats en global de la diada:

* Colla Joves Xiquets de Valls: 5/8, 2/8f, 4/8, p6c, 2p5
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 5/8, 4/8, vano de 5
* Nens del Vendrell: 2/7, 5/7, id4/7ag, 4/7ag, vano de 5

El proper cap de setmana, doble actuació: dissabte a les 20:30 actuem a les festes del nostre barri, el Cos del Bóu amb els Margeners de Guissona (per primer cop actuarem amb aquesta colla), i el diumenge, a les 13:00 a La Canonja, amb els Xiquets de Reus. Serán les darreres actuacions abans de Sant Magí.

pd: la "crónica" del viatge a Luxemburg la penjaré més endavant.

Les Santes

2009-07-26T14:29:00.007+02:00

El diumenge al migdia, la colla ha fet una molt bona actuació a les Santes de Mataró, assolint el primer castell de 9 d'enguany (el 3/9 amb folre, carregat) i descarrgant un bonic 5/8 i un 4/8.

La colla ha sortit de 3/9f. Feia mesos (millor dit, des de el primer assaig) que es treballa el castell i des de començament de temporada, se sabia que es podia arribar als Santes amb molta feina avançada i amb possibilitats reals d'aconseguir-lo. He de dir que, en Setmana Santa, quan vaig parlar amb amics de la colla i em van comentar aquesta possibilitat, no me la creia del tot, vaig tindre que veure i participar en les proves de 3/9f per a saber que si seguíem amb aquest ritme, tindríem alguna possibilitat. I així ha sigut. Malgrat "només" carregar aquet castell i el regust amarg de la llenya i els cops que amb tanta mala sort va provocar la caiguda a alguns companys, crec que héu demostrat que teniu el castell i que la confiança i el treball hi ha. Aviat sonará l'amparito o estará descarregat

A la segona ronda, 5/8. D'aquet castell només puc donar la enhorabona a tots els companys per bastir aquet castellás. Maco, bonic i esbelt. Molt bona feina companys,una gran catedral, i ja portéu dúes. Felicitats!. Per tancar una gran actuació, un altre 4/8 al sac.

Els resultats, en global, han sigut:

* Capgrossos de Mataró: 3/9f, id4/9f, 4/ag, 2/8f, p7fc
* Castellers de Vilafranca: 4/9f, i2/9fm, 2/8f, 3/9fc, vano de 5
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/9fc, 5/8, 4/8, 2 p5, 3p4

El proper cap de setmana, actuem a Luxemburg!. La meva primera actuació de l'any. Ja hi tinc ganes de tornar a posar-me la camisa de nou!

Ja tenim el 2/8f!...demá més i millor!

2009-07-25T21:41:00.003+02:00

Era el darrer pas que la Jove tenía que fer abans de les Santes ja s'ha fet: 2/8 amb folre descarregat. Per el que m'han dit fa poc més de cinc minuts, s'ha tingut que treballar i patir, pero el que importaba era el resultat: el primer 2/8f de la temporada descarregat i amb les portes obertes de bat a bat per assolir, si tot va be i la gent de la colla no falla (no fallará!), el primer castell de 9 de la Jove aquesta temporada i el més matiner descarregat de tota la seva história: el 3/9f.

A banda del 2/8f, s'ha completat l'actuació amb un altre 3/8 i un 4/8 per tancar les tres rondes.

De les altres dues colles a plaça: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Xiquets del Serrallo, m'he descuidat i no he preguntat els castells (despiste!).

Demá, a partir de els 12 del matí, les Santes a Mataró. Si tot va be, 3/9 amb folre. Jo faré pinya escoltant la diada per internet (patint-la)...i amb una mica de rábia...per quatre díes jo podría habeure estat allá...qué hi farem.

Amunt Jove!

Quilòmetres per a fer castells

2009-07-17T18:13:00.003+02:00

Si...un altre cop. La rutina dels estius. "Madrugón" a les 6:45 a Badajoz per estar a Tarragona a les 19:45 de la tarda. Uns 987 quilòmetres en un vagó de segona, amb el aire acondicionat aguantant una temperatura típica de Lapónia a la tardor i donant tombs per tot el "tren" (álies, borregueru) i mirant el rellotge cada deu minuts per sapiguer el temps que queda per que acabi el meu calvari annual amb la RENFE.

A la "broma" dels 987 quilòmetres tindré que sumar enguany la burrada que ens "menjarem" els que anirem a Luxemburg en bus. O sigui, 1241 quilómetres més encara...en menys de dos díes. La estada i els castells compensarán el petardet de viatge, pero el viatge...estic acostumat a viatjar, passar-me hores i hores a trens poc puntuals (si, a Extremadura sovint hi passa), a autobussos amb seients de fusta per carreteres dignes de quasevol Dakar (no es conya, mai agaféu un "Paniagua", les vostres cervicals us ho agrairanen en el futur), i en cotxe també (més suportable, més rápid, pero incómode i aborrit, jo acabo desesperat)...i tot i així, m'agrada viatjar.

Doncs, em menjaré 2228 quilòmetres per estar amb la colla i fer castells al cor d'Europa. I, en tinc ganes ja. No només per star allá, sino també per les actuacions que hi vénen: Llorenç, Cós del Bóu, Sant Magí, el Catllar...a banda dels assajos, quedi clar.

Suposo que, malgrat la RENFE, els Paniagua (els Plana, al seu costat, son busos de luxe) i els viatgets en cotxe aguantant la pudor d'ambientador...val la pena si vás a fer el que t'agrada, i a més, estás amb la família i els amics.

...per això, val la pena aquet i més petardets de viatges.

Torredembarra: un (gran) pas endavant

2009-07-14T11:14:00.004+02:00

El diumenge la colla va realitzar a Torredembarra la millor actuació del que duem de temporada, fent el primer 5/8 del any (un dels més matiners que ha fet la Jove) i amb el 3/8 i el 4/8 descarregats. En global, una actuació satisfactòria, tant pels castells com per la motivació i ànims (més encara) que ha donat a la colla la Catedral.

Vam encetar la diada amb un 3/8, un castell que bastim amb garantíes i hi han rumors de poder fer-lo de 9 abans de la festa de Sant Magí. Ganes hi han, i tot dependrà si la técnica ho estima oportú. Cal dir que, es porten dúes setmanes amb assajos de 3/9f fins a sisens, i per el que sembla, te molt bona pinta...

A la segona ronda, tocaba l'objectiu de la diada: 5/8. La catedral. va pujar decidida i forta i malgrat que a terços va estar un pèl oberta, no va suposar cap inconvenient perque es descarreguessi sense ensurts. Un 5/8 rápid i ferm i el primer de la temporada. Tant de bó espero que les que vinguin siguin així com a mínim.

Per acabar, un 4/8, que malgrat fer dos péus desmontats, va servir per rodar la estructura i treballarla de cara al futur. Uns pilarets i cap a casa, amb un bon somriure a la cara (oi companys?).

El resultat de la diada en global, va ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 5/8, 4/8, 2p5, 3p4
* Nois de la Torre: id4/7, id4/7, 3/7, 4/7, p5, 2p4
* Castellers de Vilafranca: 4/8ag, 3/9f, 4/9f, p7f, 6p4

Veient per fora la temporada de la colla, puc dir que entrem al tram important de la temporada amb una gran parts dels deures fets: hem fet molts castells de 8 básics (2/7, 3/8 i 4/8), portem un bon ritme d'assaig de estructures grans, com es el cás del 5/8 i el 3/9f i ja hem portat a plaça un castell que és molt important per tots nosaltres per el que representa per la Jove: el 5/8. A banda de que no hem patit cap llenya, que és un aspecte positiu a destacar (crec jo). Potser s'ens está retardant el 2/8f (a la premsa déien de que es podría habeure fet a Torredembarra amb el 5/8 o sense ell), pero comfio en que aviat la torre torni als nostres registres.

La propera actuació és a Vilallonga del Camp, el día 25, on actuarem amb la Colla Vella Xiquets de Valls...i el 26, a Mataró, amb els Capgrossos de Mataró com amfitrions i els Castellers de Vilafranca com l'altre colla convidada.

Veus, Joana...cinc anys fent castells, en part, grácies a tú

2009-07-01T12:30:00.003+02:00

Cinc anys fent castells dona per pensar moltes coses: el castell que més m'ha agradat, la gent que he conegut, les festes amb la colla, les actuacions que he fet...i avui he tingut un petit record per la meva padrina, Joana, que va ser una de les persones que va enganxar-me als castells de veritat.

Despres de que el darrer cop que la váig veure ens va regalar un llibre sobre castells (ella creia que mon pare feia castells amb els Xiquets del Serrallo i ens va donar un llibre de aquesta colla), i de parlar sobre castells tot caminant la Rambla, va deixar caure la frase "espero veure't actuant a Barcelona amb la colla" i va provocar un silenci, que va servir per jo decidir que no només calia fer realitat aquell pronóstic de la Joana, sinó fer realitat una afició que, de ben petit ja véia com una cosa normal a la família: els castells. Mon pare anant per festes i concursos a fer castells, mentre que jo estaba a Badajoz amb la mare, nits de divendres d'agost on ell tenia assaig i jo estaba a casa amb els germans, i actuacions que véia de petit per veure castells "dels de lila, que son els millors".

L'any següent, ja a la colla, váig veure-la per darrer cop al llit d'un hospital a Barcelona, a punt d'anar-se i parlant per última vegada, váig recordar que ja mai podré anar a Barcelona a fer castells i ella em veurá. No aniré a buscarla enmig de la actuació ni la podré abraçar fort, ni explicarli si els nens pujáven i baixaven rápid perque teníen por o perque s'espantaben per els crits del Cap de Colla (una de les conyes que ella tenía sempre amb els castells). Ni tan sols em veurá amb la camisa de la colla posada...

Hi ha cops abans de actuar, quan em fico la camisa, que penso en ella. Miro al mirall i tinc la sensació de com la seva ombra estigui ficant-me bé el coll de la camisa...potser és una tontería, pero aquet riutal de la camisa ja ho tinc assumit. M'agrada...es com un signe de complicitat amb mí mateix i amb el méu entorn i a cada actuació important ho repeteixo, perque sé que és mantindre viva a una persona al méu record.

Veus, el teu cuarto de kilo ja s'ha fet gran...cinc anys fent castells, en part grácies a tu i a aquella frase que abans he citat: "espero veure't actuant a Barcelona amb la colla".

No hi estarás allá el dia que pugi actuar a la teva ciutat, pero al cel, caminant amb els núbols i els coloms, hi serás...i llavors, riurem.

Sant Pere, fi de més i impotència

2009-06-28T13:21:00.007+02:00

Ahir per la tarda, la colla va actuar al barri de Sant Pere i Sant Pau on va bastir un 5/7, un 4/8 molt treballat i un 2/7 amb símptomes de millora. El 5/7, un altre més al sca i crec que ja he parlat molt d'aquet castell i no cal tampoc abusar parlant de ell, pero del 4/8 no em cansaré...

Ahir, treballat, una mica més que a la Diada del Pati i pitjor que per Sant Joan, on vam fer el millor 4/8 dels que hem fet enguany. I ho torno a dir, em preocupo. Es fá bona feina al assaig, pero després a plaça ni idea. No se si estará ben quadrat, o la pinya o está comode, o el que sigui...pero a plaça es una história. Per el que he vist i sé, el 4/8 que tenim es per tindre un 4/8, rés més. Espero que aixó no passi a ser més greu del que és ja, i espero més encara anar i fer un cop de má.

El 2/7 amb canvis ahir...va anar treballat, pero menys que el 4. Comfio en que aviat el 2/7 li puguem ficar un folre i torni a ser el vaixell insígnia de la Jove, com ho és desde fa uns anys.

Els resultats en global de la actuaciò van ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5/7, 4/8, 2/7, p5, 2p4
* Colla Cast. de Sant Pere i Sant Pau: 4/7, id3/7, 3/7, 4/6ag, p5, 2p4
* Nois de la Torre: 4/6ag, i2/6, 2/6, 3/6, p5

Juliol...

Ara encarem un més amb tres actuacions només, pero dos de elles son de compromís i importáncia: La Festa Major de Torredembarra (amb els Nois de la Torre i els Castellers de Vilafranca) i la Festa Major de les Santes, a Mataró (amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Vilafranca). Enmig, tenim la actuació de Vilallonga, amb la Vella de Valls, pero que enguany es veurá una mica "eclipsada" per tindre al dia següent les Santes. Es rumoreja bastant sobre les Santes, sobre els castells que pot portar la colla i les intencions que podríem tindre. Ho torno a dir: la Jove fará els castells que cregui convenients, malgrat un o dos "pitonisos" que hi há, que sembla que juguen a la Quiniela amb els nostres castells.

Luxemburg: qué podem veure entre castells i castells?

2009-06-26T10:26:00.005+02:00

Sovint, quan viatges a una ciutat que no coneixes per referéncias pròximes (un amic que hagi estat en ella, algun documental de friki viatgers d'aquells que posen en La 2 per fer la migdiada) i vas a estar poc temps en ella perquè tens un compromís (diguem-ne així) sempre busques una mica de temps d'oci, una estona, per desconnectar, passejar o simplement prendre algo.

Després del post que vaig escriure fa uns dias sobre la situació de Luxemburg a Europa, la seva história, monuments, etcètera, avui parlarè una mica sobre lo més destacat (segons he pogut buscar i informar-me) que es pot visitar de la ciutat.

* Patejarse la part Antiga: Si tenim ganes de passejar, es pot estirar les cames per el Vall de la Petrusse o per la part baixa de la ciutat. També, es podríen visitar les Casamates, que, per el que he entès son unes túnels defensius medievals, que servíen com refugi a la població de la ciutat durant els setges als que es va veure somesa Luxemburg a la Edat Mitjana.

* Visitar el Palau Ducal: Es la residéncia oficial de la failia reial desde l'any 1890. La part més antiga d'aquet palau va ser el primer ajuntament que va tindre aquesta petita ciutat, a mitjans del segle XVI. Molt a prop, la Catedral de Notre-Damme.

* Museus: Luxemburg té dos importants museus de prestigi internacional: el Museu Nacional d'História i Art, i el Museu de la Villa. Al primer podrem trobar una colecció de pintura i escultura, tant antigua com moderna, així com un restos arqueológics. El segón té un carácter etnográfic i divulgatiu, que mostra la história de la ciutat desde els séus orígens.

* Ardenes: A una hora en tren del centre de la ciutat, si tenim forçes i no és massa tard, podem gaudir de un bosc plé de muntanyes, cascades i castells (de pedra, no humans!). Els dos municipis principals de la zona, Wiltz i Vianden, son plens d'albergs i refugis que están gairebé plens tot l'any de viatjers de tot el món.

* Nord de Luxemburg: La ciutat de Echternach és un petit nuci urbá on abunden les oportunitats de fer activitats a les Ardenes, així com també practicar esports d'aventura.

Sé que ni de bon lluny visitarem ni la meitat de llocs que he dit, pero "en la variedad están los gustos". Amés...sempre tindrem un motiu per tornar si ens agrada, oi?

Sant Joan...un pas mes

2009-06-25T09:08:00.003+02:00

Pas a pas i sense pressa. I punt. Res de 2/8f ni 5/8. No era el día ahir (per alguns hi había la la possibilitat de portar un d'ells a plaça), hi ha temporada, hi ha actuacions i hi ha ganes, que és l'important ara.

Potser sortir de Sant Joan amb només 2/7, 3/8, 4/8, després de assajar castells com el 5/8 o el 2/8f és pot considerar com un fré a la trajectória ascendent que tenim (diria que avui día, si cotitzéssim en Bolsa, seríem un valor en alça, que es manté ferm i segur i va pujant poc a poc)...pero per mí no. Potser es que ho véig tot amb una perspectiva "foránea", peró es que ahir la colla va fer el paper que li tocava: consolidar. Un 5/8 ahir haguessi sigut la óstia, al igual que un 2/8f...pero potser ahir no era el moment d'arriscar. Era el moment de consolidar castells (com el 4/8 i el 2/7) . Héu fet una molt bona actuació, estem un punt per báix del nivell de l'any passat (l'any passat vam portar si no recordo malament el 2/8f) pero portem més treball a les estructures básiques de 8 i amb castells com el 5/7 dels que us esteu fotent un fart (set descarregats) que servéixen no només per preparar la Catedral, sino per rodar tronc, pinya i canalla.

Els resultats en global de la actuació van ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 4/8, 2/7, 3p5
* Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2/6, 3/7, id4/7, 4/6ag, p5
* Xiquets de Tarragona: 4/7ag, 3/8, 5/7, 2p5
* Xiquets del Serrallo: 3/7, 4/7, 4/6ag, 4p4

La propera actuació és aquet dissabte a les 18:30 de la tarda al barri de Sant Pere i Sant Pau, amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Nois de la Torre.

Reus...i Sant Joan...

2009-06-22T13:30:00.004+02:00

Després d'un dissabte de visita a Portugal i una nit de festa (i la seva posterior ressaca de diumenge) per Fires a Badajoz, faig un petit anàlisi de l'actuació del dissabte a Reus pel que m'han contat (com fan sempre) els companys de la colla.

Obrim amb el 3/8 (altre més al sac!) i anem a per el 4/8...i aquí...no sé per què no és véu el treball que féu...hi ha una bona feina (em consta, ho he vist i en la meva mesura, he participat) però després a plaça no quadra...i em preocupo (des de fora, es viuen els castells d'altra manera). Estic convençut que s'anirà consolidant, que sortirà perfecte, però ara...és un dels moments en els quals et sents inútil per no poder ajudar. Tinc un petit sentiment de culpa i de rábia...però hi ha condicionaments que no puc obviar, de moment. Voldría ser allà, fer un cop de mà...pero em sembla que em tocará esperar alguna setmana més. Tanquem l'actuació amb un 5/7, i uns pilarets de 5 i de 4.

Els resultats en global de la diada, van ser:

* Xiquets de Reus: i4/8, 5/7, 4/7ag, id4/8, 4/8, p5, 2p4
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 4/8, 5/7, 2p5, 2p4
* Castellers de Lleida: 4/8, 2/7, 5/7, p5, 4p4

Sant Joan

Respecte la diada de Sant Joan...He llegit que la colla prepara el 5/8 i el 2/8f, així com els ja assolits 3/8 i 4/8...jo penso que la colla farà el que tingui que fer (sortir amb tres castells i cap a la revetlla) i punt. Tan de bé que fem el 5/8 o el 2/8f com van publicant, millor per a tots i més festa i bon rotllo que haurà, però no ens fem il·lusions ni falses esperances. La colla farà els castells que cregui la técnica i el Cap de Colla més oportuns per al present i per al futur.

Som-hi Jove!

Brusse-les, Pádua, Orleans, Amsterdam, París...i ara, Luxemburg!

2009-06-18T13:27:00.006+02:00

Primer va ser a Brusse-les, al 1991 (on la colla va ficar el mocador casteller al Manneken Pis)...després, en 1995 sortim dues vegades fora de les nostres frontres a actuar: a Pádua (Itália) i a Orleans (la ciutat de Joana d'Arc)...un parell d'anys després, Amsterdam veia com els castellers de la Jove de Tarragona col·laboraven amb l'artista Alicia Framis en una perfomance en un concurs artístic (que per cert, vam guanyar), enlairant un 4/7 amb l'agulla sense camises, sense gralles...i el darrer, al 2000 a París...

I enguany, toca a Luxemburg!. Nou anys després, ens anem de viatge a l'estranger, un viatge que ha coincidit amb el 30é aniversari de la colla i, ens anem al Aplec de la Sardana que se celebra en dit país.

Luxemburg...una mica de informació: Suposo, que haurà algú interessat a fer un poc el guiri (depenent del temps que tinguem lliure). A veure..Luxemburg és un país d'origen medieval. Des de principis de l'Edat Mitjana es va erigir com un centre de finances i mercat internacional i un punt estratègic militar destacat (te nombroses fortificacions i muralles). Se li considera país independent de ple dret des de 1867.

A Luxemburg es coneguda també com la "Ville dels Ponts", per la gran quantitat de ponts i viaductes que travessen per la ciutat (al voltant de 115), unint barris i carrers, aixi com fa de nexe entre la part antiga i la part moderna de la ciutat. També li diuen "el Cor Verd d'Europa" per estar envoltada de frondosos boscos. Com a principals monumets, tenim la catedral de la Mare de Déu de Luxemburg, les fortificacions de l'edat mitjana, el Gran Palau del Ducat, i la plaça d'Armes, entre d'altres. Per concloure aquet petita introducció al nostre viatge, dir que Luxemburg és ciutat Patrimoni de la Humanitat grácies a la declaració que va fer la UNESCO en 1994 vers els séus barris antics i fortalesses.

Poc a poc, aniré ficant més informació sobre Luxemburg...en principi, el destí del nostre viatge casteller sembla bonic i interessant.

Cap de setmana: Festa de la Canalla, Diada del Pati i l'Abril...

2009-06-17T12:53:00.007+02:00

Dissabte (Festa de la canalla a la Rambla Nova): Vam celebrar un dels actes del 30 Aniversari de la Colla: una festa per la canalla, amb el títol "El futur es Jove" durant tot el dia a la Rambla Nova (davant del Metropol). Com be va dir el Cap de Colla, la funció principal no era la de fer propaganda de la Jove, si no apropar la cultura i els valors castellers als més menuts de la ciutat. A banda de les activitats que es van fer, vam realitzar una petita actuació al migdia amb el 2/6 com a construcció més important, a banda del 3/6 i 4/6 nets i un pilar de 5 de comiat.

Diumenge (Diada del Pati a Valls): El diumenge teníem una de les actuacions importants d'aquest primer tram de temporada: la Diada del Pati a Valls, amb la Colla Joves Xiquets de Valls com amfitriona i els Castellers de Terrassa i nosaltres com colles convidades. Malgrat les baixes de tronc, la colla va fer una actuació molt correcta amb un 3/8 a primera ronda (el quart de l'any), un 4/8 amb canvis que va ser tremoladís però que es va descarregat amb una bona feina de tronc i pinya i un 5/7 a tercera ronda (el sisé de la temporada). De comiat un vano de 5.

El resultat de l'actuació, en global, va ser el següent:

* Colla Joves Xiquets de Valls: 3 de 8, 5 de 8, 4 de 8, p5 i 3 pilars 4
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3 de 8, 4 de 8, 5 de 7 i vano de 5
* Castellers de Terrasa: 2 de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb el pilar i p5

I l'Abril...va sortir al Diari de Tarragona a la edició del Diumenge, a un article que tenía com a títol "Yo soy castellera, como mi abuela"...sense comentaris, jejeje...a la Geno li dura encara el somriure.

La propera actuació serà a Reus aquesta dissabte 20 a les 18:30 per motiu de la seva Festa Major. Actuarem amb els Xiquets de Reus (que volen intentar per primer cop el 4/8, ánims!). i els Castellers de Lleida.

3/9f del Concurs 2008: "Aquí no se rinde nadie, carajo!"

2009-06-08T22:23:00.002+02:00

Molts nens petits que desitgen jugar al futbol amb l'equip dels seus amors desitgen ficar un gol decisiu en el moment més adequat, en unes circunstáncias difícils, amb èpica i suspens, i si pot ser, a casa, davant de la seva afició, on se li pugui reconèixer el gol i pudi portar-se tota la glória.

Puc dir, que en el meu cas, amb aquest 3/9f de la foto, em va passar el mateix. Jo, de sempre, he volgut estar amb la Jove (i des del 2004 estic), i sempre he anhelat descarregar un castell de 9 amb la colla. éra una assignatura pendent que tenía desde la meva primera diada amb camisa. Per diferents motius, no ha estat fins a l'Octubre passat que ho vaig aconseguir. El "gol" (castell), no és que fos decisiu, però si que era transcendent. La colla venia d'una Santa Tecla amb el primer 3/9f descarregat en nou anys i amb la recuperació parcial del 5/8, vaixell insígnia de la colla en molts anys. El Concurs era el moment potser, més trascendental i de responsabilitat: fer veure a la gent que lo de Santa Tecla (Diada de Festa Major), no era un fet esporádic, sinó la realitat.

Veig el video encara i tinc la llagrimeta a punt de saltar. Es va sofrir, es va aguantar i malgrat les rebrincades que va haver a la descarregada, és va descarregar amb una mica de patiment (per qui no ho sápiga, els segons estáven completament desquadrats al primer péu i és va decidir llençar amunt al primer cop: la confiança fá moure muntanyes), però així va quedar: descarregat i eufória, en plaça própia, davant de la gent de la colla, la qual ens anima i venia a veure'ns i davant de tot el Mon Casteller: si per Santa Tecla habíem tocat el cel, per el Concurs el vam tornar a tocar...i aquest any...repetim?

Estic il·lusionat i feliç. Veia el divendres a la gent amb la mateixa il·lusió que l'any passat, amb energies renovades, amb gana de castells... A poc a poc, aquesta fam l'anirem saciant amb bons castells i bon rotllo.

pd: He ficat de títol una frase de Fidel Castro que va dir a un discurs. Crec que per molts pot ser un reflexe del que va ser aquell castell: treball, concentració, tensió...

La primera clássica de la temporada

2009-06-07T21:25:00.003+02:00

Després d'un assaig el divendres on es va demostrar el treball que portem en les estructures de 2 i de 3, feia mancada donar l'últim toc per a preparar el 4/8 per a l'actuació d'aquet matí al Vendrell. Com va dir el Cap de Colla, primer, el 3/8 i el 2/7, i el tercer castell, el qual es reservava. Tots esperàvem que anés el/4 8, i així ha estat. Els resultats de la diada, en global, han sigut:

* Jove de Tarragona - 3/8, 2/7, 4/8, 2 pilars de 5, 3 pilars de 4
* Joves de Valls - 3/8, 4/8, 5/7, pilar de 5, 2 pilars de 4
* Nens del Vendrell - intent 4/7p, id 4/7p, 3/7, 4/7, 5/6, pilar de 5

Amb la primera clàssica de 8 del any i amb el 3/8 consolidat ja en el repertori de castells d'enguan i en plena fase de puliment del 2/7 i del 4/8, la colla, personalment, encara el decisiu tram de Juny i Juliol amb una gran base de treball, tant en assajos com en actuacions. El ritme que porta la colla (veient desde fora) es bastant bo i aquet treball que s'está fent, ens ajudará i molt al Juliol si el rumor del 3/9f per Santes és cert i podem plantejarnos aquet gran castell

Amunt colla!!

Sobre l'assaig d'ahir...

2009-06-06T20:17:00.005+02:00

Primer divendres de assaig, primers folres per mi, primers péus que aguanto enguany, primeres trobades amb gent de la colla que feia temps que no veia (Joan Prats, Cristina, Adrià, etc)... peró abans de anar al assaig, un passeig per la Rambla, per a desconnectar i pensar ja en el poc que queda perquè pugui "pencar" cada dimarts i divendres, sense preocuparme de cuan tinc que agafar el bus, el tren o el cotxe. Vaig aprofitar per a recordar la meva última actuació, la del Concurs i, mirant al mar, recordar aquell 3/9f, el meu primer castell de 9 descarregat, tres anys del primer castell de 9 que váig carregar amb la colla.

Després de recordar, camí al local i al curru. Pilars nets i comença el treball: pinyes de 2, 3, 4 i 5, així com una prova de 2/8f i altra de 3/9f fins quints. Sé que potser sóc el menys indicat per a parlar d'alguns aspectes, però m'agradaria reconèixer el gran esforç que fem, i del que ara no estem adonant.

Ara hi ha un silenci sepulcral (amb algunes excepcions) en cada prova de pinya i tronc. En altres anys, havia una sensació de conya (que es manté, oju!), de falta de concentració...però ara no. La gent sap per on va, participa, hi ha una sensació de "anem per feina i després parlem" que, no només és bo per a la colla, sinó per a la imatge que es dóna als nous castellers que vénen. Es resumeix en una frase mítica del Cap de Colla: treball i concentració.

Un detall que no m'ha agradat gens es l'actitud d'un casteller que, a meitat d'una prova de 2/8f demana "silenci i anem per feina", quan ell mateix trenca la "disciplina" del treball de la colla. Jo, quan vaig entrar a l'agost del 2004, el primer que em van dir lo primer que aquí "mana" el primer home que está a la posició on ets a la pinya del castell (primer lateral, primer dau, home,etc) el Cap de Colla i la gent del séu equip. Ningú a banda d'ells és l'indicat per dir el que ha de fer cap casteller (aconsellar si, manar no)...també m'agradaria que haguessi parlat amb coneixement de causa, perque al lateral on estava jo, ho estáem pasant una mica mal...però com va dir un dia un antic Cap de Colla de la Jove "a tots ens agrada fer d'entrenadors i opinar de tot, inclós sense saber". Amb aixó no vull jutjar a ningú, estic fent una crítica constructiva a aquest detall sense importáncia, però que pot molestar (com em va passar ahir a mí) a un casteller.

Per lo demés, tot bé. Dema h i ha actuació al Vendrell...els objetius ja ho sabem i no cal repetirlos. Jo, mentrestant al cotxe, seguiré la diada. Segur que anirà bé. Els assajos, les ganes de fer bons castells i el bon rotllo que hi há a la Colla, es el millor símptoma.

Amunt companys!

pd: Sergi, váig veure que vas prendre nota del que et vàig dir jeje. Jordi, Pau: un plaer. Estarem en contacte companys!

El (meu) primer assaig de l'any

2009-06-03T21:25:00.002+02:00

Bueno, per al meu cantó, ja ha començat la meva temporada castellera. Ahir, primer assaig amb la colla en aquest any 2009 (el de la consolidació de tot el treball del 2008 i el d'aguaitar altres reptes). Després d'uns vuit mesos sense poder-me enfaixarme, vaig tornar, a l'entrar per la porta del local, a escoltar les riallades de la canalla i les veus dels seus encarregats.

Vaig tornar a dir el meu nom als pinyeros (Sona millor a les pinyes X.Rossell que Rossell II, no?...no m'agrada ser el segon de ningú, jeje) i vaig tornar a saludar a part dels companys i amics que hi ha en el local...i a la "padrineta", la Geno, potser la persona que més es preocupa per mi quan estic allà i sobretot, la qual més em vol (que pots esperar de la teva padrineta castellera?).

Del assaig en si...a veure, proves de 2, 3, 4 net (amb pilar i sense pilar) i 5, i de pinyes...de 2/ 7, 3/8 i 4/8. Em va tocar fer de segon lateral, i res...poca gent. El divendres ja s'animarà la cosa...

Problemes per el nostre padrí?

2009-05-31T22:27:00.001+02:00

El dissabte per la nit, vaig despertarme de madrugada i mentre que agafava el son, vaig escoltar que el padrí de la Colla Jove, l'escalador Oscar Cadiach, ha tingut problemes en l'ascensió al Kanchenjunga en els últims dies a causa de les nevades existents.

Aquestes nevades no solament han perjudicat a la seva expedició, sinó que a més han posat en perill altres que havia en aquest moment en els Camps Base que hi ha instal·lats en la muntanya. Desconec els problemes que pugui tenir el nostre padrí , el somni em va vèncer i em vaig quedar dormit. Aniré buscant informació. Ho sapiguem o no, ell és part de la colla també.

A Tarragona el dilluns!

2009-05-29T12:42:00.001+02:00

Despres de terminar les clases i els examens, una mica de relax no va gens malament, I qué millor si el relax ho fas a Tarragona i amb la colla?.

Dons el dimarts, si tot va bé, hi aniré al assaig i divendres també, per anar veient el "ambientillu" que hi ha i per cremar una mica el "mono" de castells que tinc.

Diada del local: En marxa!

2009-05-25T14:32:00.002+02:00

Despres d'unes actuacions on la colla ha anat rodant tronc i pinya, preparant el treball previ a l tres diades importants del nostre calendari (El Vendrell, Diada del Pati i Sant Joan), tocava fer a casa el treball que es fa als assajos desde Març, i com vam mostrar al Catllar amb el 3/8.

La colla havia preparat alhora el 2/7 i el 4/8 amb l'objectiu que un dels dos estigués preparat per tirar-ho a la Plaça del Rei, i això va passar amb el 2/7: primer de l'any i l'Abril debuntant a la torre (enhorabona Abril i "família"). Abans, vam fer un 5/7 i un 3/8, el segon de la temporada i el primer fet a casa aquet 2009. Vam tancar la diada amb un vano de 5.

De les altres colles convidades, la actuació va ser:

* Colla Joves Xiquets de Valls: 3/8, 4/8 id5/7, 5/7 p5.
* Colla Jove Castellers de Sitges: 3/7, 4/7, 4/6ag 2p4.
* Castellers de la Vila de Gràcia: 4/7, 4/7ag, 3/7 p5.

Amb tot aixó, espero que el 4/8 no tardi (per el que m'han dit aviat el veurem) i que al assaig de divendres es facin bones proves de 3/9f i 4/9f.

Amunt colla!

pd: Al final hi vàig a Luxemburg...3000km per fer castells...ja val no?

El primer vuit de la temporada!

2009-05-20T13:53:00.003+02:00

Despiés d'haver descartat el 3/8 en l'actuació de la Festa Major de Lleida, per la baixa d'algun casteller la colla actuava al Catllar on l'objectiu era, ara si, el primer 3/8 de la temporada. I el resultat va ser un bon 3/8 per obrir boca i el primer castell de 8 del 2009.

La colla va obrir la seva actuació amb un 4/7 on els terços del/4 8 anaven a segons, i va continuar amb el/3 8. Per a acabar l'actuació, dos castells més: un 5/7 i altre 4/7 amb el pilar per anar rodant, entrenant i polint a la gent per properes diades. La Jove va tancar aquesta diada en solitari amb un vano de 5.

La propera actuació, aquet diumenge a la Plaça del Rei, on es fará la Diada del Local, amb la participació dels Castellers de la Vila de Gràcia, la Colla Jove de Sitges i la Colla Joves Xiquets de Valls.

El primer castell de 8 esperará una miqueta...

2009-05-12T21:44:00.004+02:00

Malgrat que havia la possibilitat de fer el/3 8 a Lleida, es va decidir que s'esperaria un poc més per a fer-lo. Temps i actuacions tenim per assolir-ho. Tot i així, vam assolir tres castells de set que van servir no sólament per anar polint gent als troncs i a la pinya, sinó per afinar a la canalla i els futurs troncs de castells superiors, com el cas del 5/7. Els castells, van ser: 3/7, 4/7ag i 5/7, tots descarregats.

A destacar de les altres colles, el segon 4/8 dels Castellers de Barcelona, i la actuació de castells de 7 dels Castellers de Lleida, els amfitrions, destacant el seu 4/7 amb el pilar com a millor construcció.

La propera diada, aquet diumenge al Catllar.

Correcta actuació de castells de set a Constantí

2009-04-30T08:38:00.003+02:00

Després de la Diada de Sant Jordi, on vam estrenar el 9/7 i el 4/7 amb el pilar, la colla va encarar el compromís de Constantí amb castells de set per a rodar als castellers de tronc i pinya per als pròxims compromisos de Maig i Juny, on la colla mostrará l'elevat nivell d'assajos que porta desde Març.

L'actuació, amb castells de set bàsics i altre 4/7 amb el pilar. Amb aquest ordre: 3/7, 4/7ag, 4/7. Bons castells de set en una actuació en solitaria, davant de la façana de l'església de Constantí.

La propera actuació será a Lleida, el diumenge 10 de Maig, amb els amfitrions, els Castellers de Lleida i l'altra colla convidada, els Castellers de Barcelona.

Sant Jordi 2009: Començem de 9!

2009-04-24T08:27:00.004+02:00

Amb una correcta actuació de castells de gamma alta de set, hem començat oficialment la temporada castellera a Tarragona. El 5/7 i el 4/7 amb el pilar han acompanyat a un 9/7, el més matiner que s'ha fet, que, sens dubte, ha sigut el castell de la diada. Per tancar l'actuació, un pilar de cinc i dos pilars de 4.

De les altres colles, dir que els Xiquets han fet un 4/7 amb el pilar com castell més important i el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau han assolit castells de 6.

La propera actuació será aquet diumenge a les 12 del matí a Constantí, on actuarem en solitari per inaugurar la façana de l'església.

Confirmades un parell més d'actuacions

2009-04-21T21:27:00.005+02:00

Tot i que al calendari no ho fica, 'altre dia es va fer oficial que la Jove participará en dúes actuacions importants del panorama casteller estiuenc: Les Santes de Mataró i la Festa Major de Llorenç del Penedés.

A la primera, actaurem amb la colla local i amfitriona, els Capgrossos de Mataró i l'altre colla convidada, els Castellers de Vilafranca. A aquesta diada, que a poc a poc s'ha fet un lloc com una de les més importants dels mesos d'estiu, ja vam anar l'any 2006, assolint aquesta actuació: 2/8f, id5/8, id5/8, 4/8.

A la segona, que será el 9 d'agost, ho farem amb la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. La darrera actuació a aquesta població penedesenca per la seva festa major va ser l'any 1999.

La samarreta del 30 aniversari de la CJXT!

2009-04-21T21:06:00.006+02:00

Aquest és el dibuix que que ha dissenyat l'empresa téxtil basca kukuxumusu, pel trenta aniversari de la colla. Es podrà comprar a partir del dia de Sant Jordi en la paradeta que tindrà la colla a la Rambla, així com en el local de la colla durant tota la temporada.

La samarreta reflecteix l'arribada del pilar de 4 caminant que es fa cada any el dia de la Merçé. Si en el 2004 es va fer una al·lusiva a la pujada dels graons de la Plaça de les Cols que dónen a la façana de la Catedral, aquest any 2009 toca l'arribada del pilar en el Ajuntament.

Personalment, el color i el disseny han estat els encertats, i segurament, tal com va passar amb la primera samarreta que ens va fer kukuxumusu en el 2004 i la de "no et ratllis...la nit és Jove! de l'any passat, causarà sensació i, molts afeccionats a la colla i als castells en general la tindran.

Aixo si...qui me la envía? xD

Castells de 7 a Gràcia per l'inici de la nostra temporada

2009-04-20T21:45:00.003+02:00

Aquest any la colla tornava a la Diada de la Independència, després d'haver anat en l'edició del 2006. En aquella ocasió, el 2/7 va ser la nostra millor construcció, que va ser completada per un 3/7 i un 4/7 amb el pilar.

La colla va fer enguany una actuació correcta de castells de set, conjuntament amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de la Vila de Gràcia, amb el 5/7 com millor construcció i acompanyant a aquesta, el 3/7 i el 4/7. Vam tancar l'actuació amb un pilar de 5 i dos pilars de 4.

Les altres dues colles van bastir:

* Cast. de la Vila de Gràcia: 3/7, 4/7ag, 4/7, p5
* Minyons de Terrassa: 5/7, 4/8, 3/7ag, p5

La propera actuació será el Dia de Sant Jordi, a les 19:30 a la Rambla Nova, amb les altres tres colles locals: Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Nervis i ganes per començar (sense jo estar amb la colla)

2009-04-18T21:14:00.006+02:00

Segurament jo sóc el menys indicat per a parlar de nervis. Jo demà no estaré a punt d'agafar el bus enfront del casino per a anar a actuar a Gràcia. Tampoc esperaré en la Plaça de la Revolució que arribeu. No seré. I punt.

Sé que el primer que faré quan comenci l'actuació, serà asseure'm en la butaca i "fer pinya" en silenci amb la colla. Preocupar-me en el meu interior que tot va bé i després, havent dinat, assabentar-me del que ha fet la colla i notar les sensacions que hi ha hagut. Demà comencem, però hi ha treball avançat. Hi ha gent nova amb moltes ganes i il·lusió. Haurà gent que seran els seus primers castells amb la Jove i aniran a estrenar la camisa amb orgull. Per a uns altres serà una temporada més, però amb un inici...esperançador?, si.
Encara no hem fet gens (permeteu-me que, malgrat la distáncia, m'inclogui). Demà és un pas cap al que ens aventura el futur, el primer. El primer de molts que queden per donar fins el día que puguem fer realitat tot allò pel que penqueu i treballeu cada dimarts i divendres, cada pinyero, cada casteller que puja al tronc, cada nen de la canalla, cada graller, cada tabaler...tothom. Som necesaris i conscients del que toca. No fallaréu.

Sort companys. Un gran 2009, ens espera

Operasión renove

2009-04-16T21:20:00.003+02:00

Doncs si. Altra vegada. És el que té la adolescéncia, que creixes i no t'adónes (i menys cada cinc mesos) que la roba que et posaves abans ja no et queda bé...doncs això mateix em passa al meu armari.

El dissabte al matí vaig obrir l'armari on guardo les coses de la colla (penó, camisa, pantaló, faixa, etc...) i em vaig adonar que la situació era més greu del que creia després de tornar del Concurs. Sabia que la indumentaria que porto em quedaba una mica justa...pero tant?...senyor...:

La camisa...més aviat un top amb botons que m'arriba pel llombrígol (de debò he crescut tánt des del Concurs?) i que em faran demanar altra camisa (amb aquesta, serà la tercera). Els patalons, ídem. Ajustats i m'arriben per sobre dels turmells, acabant els bessons!...molt, molt,greu. Amés, ja em costa entrar en ells. La faixa...hauré de comprar una nova, ja que la que tinc ara, se m'ha quedat curta...i el mocador, l'únic que es salva de la crema...el panorama, és desolador...

Aixi que crec que només arribar a Tarragona des de les Espanyes, aniré a Ca Figueras a que obrin per a poder comprar les "eines de treball" i després anar a la colla a veure si puc agafar una camisa nova... La camisa dels vuit 5/8, del meu primer castell de 9 descarregat, de les triletes, del primer folre...a jubilasión!...però estarà guardada en l'armari amb orgull: una dels que més kilómetres s'ha fet de tota la Jove, i la qual més ha rentabilitzat els séus viatges.

Estudiant castells en anglès

2009-04-15T20:19:00.000+02:00

Aquesta tarda, repassant i estudiant una lliçó d'anglès en el meu escriptori, m'he fixat que hi ha una foto d'un castell en el llibre de text.

El castell crec que correspon a la construcció d'un 3/7 dels Castellers de Poble Sec, ja que, encara que el color de l'escut està difuminat, amb una lupa i la foto que he fet, ampliada, he pogut reconèixer el seu escut més o menys. A més, el color de la camisa (blau cel), correspon a la colla, ja que, altra colla amb color de camisa semblant, els Castellers de Santa Coloma, (està desapareguda?), no recordo que recentment hagi bastido un castell de 7.

Aquí deixo la fotografia (espero que hagi quedat bé, la meva cámera es una mica dolenta) del castell.

Castells a Extremadura

2009-04-13T19:45:00.000+02:00

A un poble de la "Siberia Extremeña", a Peñalsordo fan per el Córpus una torre humana cada any. El "castell" está format per cinc homes de base, quatre damunt dels teórics baixos i un acotxaneta que amb una bandera, diguem-ne, que fa la aleta...

Aquet peculiar castell el porten caminant desde la entrada de la ermita del poble fins l'altar. Aquet sarau es amenitzat per el capellá i la gent del poble, animant als esforçats "castellers" amb vítors.

La tradició d'aquesta peculiar construcció es remunta al segle XIX, si no recordo malament, peró, es a diferéncia dels castells catalans, una construcció de caire religiós i de cult.

Aquí deixo un vídeo sobre la torre.
A partir del minut 3 podréu veure el desenvolupament de la torre humana.

Un divendres qualsevol d'abril

2009-04-12T20:22:00.000+02:00

Un divendres qualsevol d'abril em vaig acostar al local del Cos del Bou sobre la mitjanit. Vaig obrir la porta del local i, creient que solament escoltaria la veu del Capo ressonant en les parets, em vaig trobar amb un silenci sepulcral, el de les proves importants...

Pinya i folre de/3 9f...a l'abril!...no sabia si havien passat quatre mesos en quatre segons o estava somiant. No, era una veritat, una realitat: 3/9f fins a quints, 2/8f fins a quatre pinyes més que es van arribar a fer. Un bon presagi?. Molta gent nova a més, molts joves il·lusionats i amb ganes de currar. Vaig trobar a faltar a algun veterà...però ja vindran. Prop de la una i mitja, váig tornar cap a casa.

De camí, passant Avinguda de Catalunya fins a Rovira i Virgili tancava els meus ulls i somiava despert, m'imaginava el que podríem arribar a aconseguir si seguia aquest treball i si vingués la gent que falta per venir... se m'ajustaven els ulls de les ganes que tinc de assajar...

Possiblement, de les vegades que més "mono" de castells he tingut mai...ja comença el meu compte enrere particular per tornar...

Cinc anys no son rés

2009-04-12T20:20:00.000+02:00

11 de Setembre del 2004: els meus primers castells amb la Jove. Possiblement el pinyero més jove que havia en la pinya en aquest moment. No recordo els castells que vam fer. Només recordo que va ploure i vam aprofitar que es va suspendre la Diada per fer un assaig de 4/9f. La foto d'aquell 4/9f fins a quints la tinc en el meu escriptori en un marc. No tenia camisa. Hauria d'esperar fins a Setembre del 2005 perquè me la donessin...

I ja fa gairebé cinc anys d'això. En cinc anys m'he adonat de tántes coses...coses de les quals em penedeixo i altres de les quals m'enorgulleixo. Assec rábia per aquell 4/8ag amb el qual va acabar molta gent tocada en la meva primera actuació, la primera Diada de les Festes. Assec emoció pel primer pilar caminant que ví i vaig viure amb la colla. Alegria pel primer 3/9f que váig descarregar al Concurs de l'any passat. Impoténcia al veure com el 5/8 del Concurs del 2006 no anava cap amunt...

Encara que els moments dolents es van quedant enrere i els bons s'han anat col·locant en la meva memòria de manera que séan permanents, des de fora, es veu tot complicat i a vegades molt "lluny". Se sofreix, se sent impoténcia i de vegades tristesa per no ajudar més del possible...a vegades pénses si éts de la colla o no ho ets...

Pero encara que hagi centenars de quilòmetres, encara que acabi amb dolors d'esquena, encara que caiguem...encara queden moltes ganes d'estar amb la Jove. Cinc anys no són gens en els castells. Em quéden encara bastants més a peu de canó.