Diada de l'Esperidió...i la faixa a l'armari

La temporada de la Jove, ha acabat. Malgrat tindre un bolo aquesta setmana, el dissabte vam tancar el xiringuito fins l'any vinent. La colla había preparat un bon ventall de castells, on destacaba el 3/8 amb el pilar i el 5/8 entre altres.

Amb una bona pinya per fer intentar assolir els castells que ens proposéssim, vam sortir de 5/8 que va anar rodada. Desde la filera de daus on vaig estar, la estructura la vaig notar forta i sólida i en cap moment vai notar un moviment que fessi perillar la estructura. Una més, i al final, dotze en tot el 2009, superant en quatre el "récord" de l'any 2005.

A la segona ronda, 3/8 amb el pilar. Les bones sensacions del nostre 3/8 i el fet de habeuere treballat aquesta estructura desde fa dos mesos, feia encarar amb possibilitats reials d'assolir aquet nu castell. Al igual que al cinc, váig anar de dau, i les sensacions van ser de treballar la estructura desde el principi, amb pressiò de pit constant. Penso que el 3/8 es va carregar molt bé, pero a la descarregada no sé si els nervis, o el tocar el pilar (si es va tocar), van precipitar la seva caiguda a la sortida de terços, a pocs instants de carregar-se.

Aquet castell em sembla que ha sigut l'únic que ha quedat en intent en tot l'any, pero hem vist q el treball hi era i el tenim a l'abast. Al 2010, estic segur que aquet castell entrarà al nostre ventall.

Per tancar la actuaciò, vam tornar a fer el 9/7, després del primer que vam fer en Sant Jordi. Potser per el cansanci acumulat (viatge + assaig + madrugar + castells) s'em va fer una mica llarg (al igual que els altres dos castells), pero el esforç va valdre la pena. Un nou castell al sac (el primer cop que el fáig) i amb un petit sonriure a la ronda de pilars...on vam fer un pilar "semifamiliar". Amb el Rafa a segons, la Abril d'enxaneta, jo de baix, i la Julia Oriol de crossa esquerra. Hi había també de crossa la Julia Gurí, d'agulla Albert Blai i de home del redere Arnau Curto a banda de un gran primeres mans: l'Itarte.

I per acabar, sopar, revetlla i cap a casa...el diumenge hi había Santa Úrsula hi tenía que agafar unes hores de son, el meu cos volía una mica de descans. I aixì va ser. Somiant amb castells liles, globus inflables i veus modificades per l'heli váig quedarme despatarrat al llit. Ni el rum rum dels cotxes, ni el xiuxiueig dels ocells de madrugada vam fer-me despertar i passar una bona nit...

Ninots que s'avorreixen

Qui fica el valor d'una camisa?. Qui ho valora, a banda de la persona eun questiò?. Qui és l'indicat per parlar de quí es casteller o no?. Sembla mentida que això ho escrigui jo, peor quan torna a sortir en menys d'un més el tema de si soc casteller en plé dret o no, doncs a vegades penso que es cuestiona la "militáncia".

Jo quan váig entrar váig aceptar-me a mi matéix com casteller amb un compromís. Esforçarme per que el temps que estiguessi sigui el més productiu per mí i per la Jove. I sembla que això hi ha gent que no ho entén (no posaré noms). Això de que em van "regalar" la camisa,  que mai la he sudat, entre d'altres perles que he escoltat, son comentaris dels més tristos que he pogut intentar de entendre desde mai.

Jo puc definirme com a casteller, peque m'agraden i perque sempre he tingut uns arrels familiars a la Jove. Quan jo tenia quatre anys jo ja estaba patejant el local, había anat a un Concurs ja i a la meva habitació tenía un Móbil amb castellers de fusta, dels colors de la Jove, mentre que d'altres estaven xuclant la teta de la mama encara (amb tot el respecte per les seves mares, clar). Si jo tinc la camisa, es perque la he suat fins tindre-la. Ja tinc els pebrots plens, de que algú digui que només váig quan m'interesa o quan em dona la gana. A aquestos iluminats (per sort, no gaires), els hi dic si podríen aguantar un any sense casi fer castells, o amb la militáncia que jo tinc. Suposo que no. Per qué?...perque son, primer, massa jovenets per entendre la paraula compromís i segon, perque no entenen al igual, la paraula esforç.

També un fet que cal tindre en compta que no per llegir-te totes les revistes de la colla, o vaeure't el DVD mil i un cops, o llegir el llibre del 25è Aniversari, ets millor o pitjor casteller. Ser un bon casteller es demostra als assajos, com ho fan la inmensa majoría de tots els companys que dimarts i divendres invirteixen el seu temps lliure amb la colla, i no parlant de si soc més o menys casteller que aquell o l'altre. O parlar del que no saps, que aquesta es altre i podría escriure un llibre sobre les rucades que he tingut que llegir i escoltar..Debéu estar molt avorrits per parlar d'això (no hi queden ni assajos, ni actuacions, ni activitats, ni rés oi?)

Sincerament, si els ninots heu llegit això, ma la sùa molt el que penséu de mi. Només dic una cosa, les expressions "si em volen, ja em cridaran", espero que acabin aviat, perque la camisa no només es súa per aconseguir entrar a la colla. També per ajudar als teus companys a aconseguir un objectiu: descarregar el castell.

Mireu una mica a la colla i no tant el melic. Valtros no podéu fer sols un castell. La colla al complert, sí.

Perdó per embrutar el bloc...tot i aixi, suposo que alguns m'enteneu

"Camino y no me paro, aunque acaso se estreche el camino"

Amb la Diada de la Mercè tanquem una de les millors Tecles que es recorden. Potser sortir de la Festa Major amb dos 3/9 amb folre, un 4/9 amb folre, tres 5/8, un 2/8 amb folre i un 4/8, per alguns ells hi pot semblar poca cosa...pero tots a la colla valorem l'esforç que ens ha costat tornar a on ens mereixem estar. A dalt del tot.

Avui, amb un gruix de camises menor que altres dies (a Tarragona, la Mercè es laborable), vam arribar a la Plaça de les Cols i la colla va bastir al seu torn dons bons castells. A la primera ronda, un 4/8 amb alguns canvis al tronc que no va tindre cap perill de caiguda ni cap entrabanc a destacar. Per tancar la actuaciò, una catedral més, la desena. Com la d'ahir, va ser un castell per assaborir a poc a poc, pero gaudint d'aquesta bonica catedral que estem bastint enguany. Potser un xic més tancada per dalt que la d'ahir, pero un 5/8 clavat.

Després dels castells, era el torn del pilar caminant. Ens ha caigut, sí. Per segon any, tambè. Jo penso que això ens té que donar forçes per encarar-lo per l'any que bé amb més ganes encara de les que fiquem, que son moltes. Entenc la tristor de tots, pero no tenim que cremar-nos pensant en la caiguda. Els castells cauen, fins i tot aquet pilar. No puc dir cap crítica perque soc el menys indicat, pero sí que soc el primer en alabar el treball que han fet avui la Abril, la Natàlia, el Roger i els baixos, Gabi i Miki. Ánims i l'any que bé, segur que sí.

El balanç que puc fer en general de les festes es que hem tornat i per la porta gran. Ara queden unes diades, i algunes de compromís, com Santa Teresa al Vendrell i la nostra diada, a banda de anar a Alcanar.

Amunt colla!

Diada de Santa Tecla. Trenquem récords

Intentarè fer un análisi de que he pogut veure grácies a Tecla TV. A banda de les cares de son i de ressaca de molts de la colla, he pogut gaudir d'un 5/8 clavat, d'un bonic 3/9 amb folre (el millor de l'any) i d'un 2/8 amb folre desconegut...

Anem per pams: del 5/8 puc dir nomès que va ser insultant. No s'ha mogut rés, cap pis ni cap casteller ha patit en cap moment i s'ha notat. Ha sigut un castell dels que et fan sortir del tronc o la pinya amb un sonriure ben gran. Ja portem nou...el nostre récord. I encara ens queden actuacions per sumar un més. Es aviat dir-ho, pero la consolidació del 3/9f i aquet tronc de 5/8...em fa somiar.

Tema 3/9f. Lliçò apresa. Carregada cómoda i malgrat que de quarts ha tingut un cert tremolí, s'ha defensat ben bé i pinya i forro han fet un bon treball parant la estructura. Bona feina i bones sensacions. La recuperació del 3/9f es un fet. A poc a poc, s'han anat polint i treballant i ja es el cinquè d'enguany. Mai la Jove ha fet tants 3/9f com enguany. Enhorabona companys!.

2/8f. Ha tornat. I ha sortit bastant bé. Amb un canvi al tronc (a dosos), ha sortit rodat i només s'ha girat una mica a quarts a la descarregada. Un més...i només portem quatre...i cap trileta.

I demà, el pilar!. Enguany toca portar-ho, l'any passat s'ens va quedar la mel als llavis després de la feinada de tots els pinyeros i del tronc.

Tanquem aquesta Santa Tecla amb més Glòria!!!

Un bon personatge...perdó, un bon amic!

Avui, com ja s'ho váig dir, escric a un dels darrers personatges que ha entrat a la colla. Hooligan del Nástic, tarragoní fins la médula (antiganxet total!), i amant de la bona música...entre d'altres coses.

Potser perque el váig conéixer de rebot, o potser perque la distáncia fa que valoris més del compte les amistats que tens, váig guanyar a un amic aviat. No només es Naranjitu, ni el Friky, ni Curto...es l'Arnau i punt. Encara recordo quan va entrar al primer assaig i va montar tot un espectacle perque...no sabía ficar-se la faixa. Malgrat els séus rénecs, els riures de Blay i les conyes meves i de Pau, em váig adonar que a banda de tot això tenía la voluntat per ser casteller. Força no el faltaba, i mala llet tampoc.

Això si, el paio espavila aviat eh!. Perque tot va començar per Sant Magí, amb la conya de fer-nos la foto de família amb la Carnicé...i no vam poder. Tampc al Catllar...i clar, la questiò es posponía...i ell, claro, els pactes queden en no rés amb ell...aixi que com veiéu, ell i Pablito (un altre personatge), ja s'han fet la foteta dels pebrots...recordo que han trencat un quórum de déu persones. Indeseables! (com diría el Nuñez).

Ja en serio, també volía donarte les grácies per aguantar-me a les converses que tenim i perque en part em sento en deute amb tu. Aviat tindrás camisa, i llavors serás un casteller més (oficialment)...i pasarás a ser Curto II, com m'ha passat a mi amb el meu cognom.

Cuidet, tros de friky!


pd: No creguis que et llibrarás de les bofetades, no no. A l'Esperidiò et caurá alguna, jaja.

Això ho hem viscut ja, oi?

Faré un petit resum d'ahir: 5/8 de postal, 3/9 folrat de coratge i 4/9 folrat de filigrana. Rápid oi?...pero calen més adjectius per descriure la Tripleta d'ahir?. No.

Entrar més profudnament sería tocar els sentiments i fer una descripció irracional i una mica exagerada dels fets. He vist els castells en vídeo, pero no he seguit la diada com normalment ho fáig. Tecla TV no funcionaba fins aquet matí. Tarragona Rádio saturada, al igual que "Radiolagartu" (Radio Vilafranca)...opcions de seguir la diada, a cinc minuts per que comencessi?...cap...fins que la Arantxa es va ofréixer a anar-me dient la diada vía sms.

Peró, deixant les petites anécdotes, volía felicitar a molta gent: a Pau Tell, que em va fer obrir els ulls i veure que amb rauxa i co**ns podem fer-ho tot. Al Blay i a Naranjitu per ser com són, si, per ferme l'informe de cada assaig cada divendres i dimarts. A Pablo, a Julia i a Germán, per tindre una estrena de camissa inmillorable. Per la Marina i per la Merçè, que segurament van tindre ahir una emociò estranya al ventre al veure rodejats de casteller liles celebrant com bojos la tripleta.

També als meus "padrinets", el Non i la Genoveva, perque sempre han fet que estiguessi a prop de la Colla, malgrat tot. Al igual que ho fa el Garrofeta (sempre em sorprens...a l'Esperidiò ja rendirem comptes) i el Nacho, que es mereixía després de tant de temps una alegría com aquesta. A la meva "fillola castellera", perque, malgrat no tindre la camissa per la seva estimada Tecla, ja enté com ens les gastem a la Jove als grans reptes...i como no, també donar la enhorabona a quatre dels puntals que han fet que aquet éxit sigui possible, gràcies a la seva dedicació, paciéncia i constáncia: TOT EL GRUP DE CANALLA i el Gran Cap de Colla, Jordi Crespo i dos cracks, el Jordi Sentís (també Gran Segon Cap de Colla) i l'Eusebi (el Gran Cap de Pinyes).

Podría dir més noms (Sergi, Roger, Anna, Eli, Cristina, Carme, Ata...), renoms (Pitu, Rialles...) i pensar en tots...pero de ben segur que no estaríeu tots els que sóu. He ficat els que per on motiu o d'altre, han fet que aquet estiu hagi sigut diferent i amb els que més tracte he tingut. Tú, company que no em conéixes de quasi rés, dir-te a tú també enhorabona, perque entre tots héu fet una cosa molt important, de la qual potser ara no sou conscients, i després, passat un temps sí. Heu recuperat la millor diada que ha fet la colla (sense comptar els pilars) a la seva història. Reacciona amic, sí: HÉU FET HISTÓRIA

Avui n'estic orgullós de tots. Tot i que jo xalo amb tots els castells que fáig, avui podría pressumir, (malgrat algúns incréduls que hi había abans de la actuaciò) de estar a la millor colla que hi hà. No ho dic per el nivell casteller, sino també per les persones (que no personatges, alguns m'enteneu) que la formen.

Algú em va dir després de tornar al sud que aquet 4/9f no tenía remei. Jo sempre he defensat que es tenía temps per treballar la estructura. No ha sortit preciós, ni rodó ni clavat. Pero ha sortit, i això es molt ja. Ja no només sabem fer els castells parats, sino que quan hi ha que fotre collons, els fiquem.

Senyors, jo tinc fam de grans castells. Jo només vull pensar en que estem aquí per donar un pás endavant, no només per quedar-nos. I tots coneixem el pás que hi ha que donar...volem ser més grans encara?

I JOVE, I JOVE, I JOVE JOVE JOVE!!!

Esteu preparats per a la Glória

Jo poc tinc que dir. No hi seré fent pinya, pero viuré la diada amb mes passió que molts tarragonins i castellers. Sé que potser el meu comentari d'avui es completament prescindible, pero les bones vibracions que hi há en vosaltres fan que pensi que el nostre objectiu estigui més a prop.

Durant mesos ens hem esforçat (alguns com hem pogut) per portar demá els millors castells que ha fet mai la Jove: 3/9 amb folre, 4/9 amb folre i 5/8. Exceptuant el 4/8 amb el pilar, son tres dels quatre millors castells que ha fet mai la Jove. I només això ha de ser el estímul. Ens hem donat un fart de 5/8. El 3/9 folrat ja l'hem assoliat en tres cops enguany, i el 4/9 amb folre té que mostrar la feina de cada assaig. I aixì será. I que ningú badi, será perque heu currat desde març per estar a aquestes alçades d'any on ens mereixem: amb els millors i fent grans castells. Ningú ho dubta, cap casteller, cap rival, cap aficionat. Estem fent una bona temporada, i ara es quan tenim que donar-ho tot. Ara, per la Tecla hi ha que liarla. Tots, des-de el casteller que arriva nou a la colla fins el més veterà, n'és conscient de que demá farem història. No ho poso en dubte, ens ho mereixem.

Poques colles com la nostra han treballat tant les estructures del 3/9f i 5/8 com nosaltres al llarg de l'any. Poques colles saben el que és fer tripletes en uns "anys mágics" i començar, com qui diu des-de zero per tornar al cel. Poques colles saben el que és descarregar una TRIPLETA i el treball que costa. Senyors, demá toca descarregar aquella TRIPLETA que fa onze anys que no vesteix de lila, i recordar que som i serem sempre la millor colla de Tarrargona, tot i que no hagi falta recordar-ho massa, oi?.

Com va dir el Cap de Colla per Sant Magí, es diu sovint que quan arriven els grans moments, no donem la talla...i ja vam callar la boca a aquells que ho déien amb aquells 5/8 i 3/9f. Demá no només els tornarem a callar la boca per si queda cap dubte en els seus caps, sino que, ens superarem.

Que ningú tingui nervis demá. No calen. Demá tothom a currar i a deixar-se la pell. La experiéncia val la pena.

Només puc dir una cosa: pit i collons. La sort, aquet any sí, estará del nostre costat.

VISCA LA JOVE!

11 de Setembre...

Després de gaudir dels canelons i la llonganissa del dinar, i de fer una bona migdiada per agafar forçes per la nit, el meu cap ja estaba pensant en la diada a la Rambla. Parlant per el matí amb companys de la colla, váig intuir els castells per la tarda...i bueno, sortir amb 3/8, 5/8 i 4/8 de la actuaciò, es un resultat molt bo de cara a plantar la tripleta el diumenge que bé.

A veure si hi han peles i agafo el tren cap a Tarrargona el dissabte...sería un molt bon principi de curs.

Ara només em queda, esperar...

Celebrando a la Lupe...

8 de Setembre. Dia internacional del cooperant i...el día d'Extremadura, el día de la patrona de tots els "estremenyius"...Nuestra Señora la Vírgen de Guadalupe...més coneguda per el jovent com la Lupe...

Aquet dia, especial per tooots els estremenyius (ironía), ho celebren de una manera molt especial. Es dónen les Medalles d'Extremadura (tot i que s'han donat a persones dignes de reconeixement, l'any passat li va tocar a la Soraya, famosa per deixar en un ridícul espantós a mitja Castella amb aquella sarandonga que va fotre per Eurovisiò, ja podéu veure el nivell que tenen aquestes medalles, o a la Familia Reial, aquesta, galardonada dos cops). També es fá la peregrinació al Monasterio de Guadalupe i la ofrenda floral...pero, jo soc més de Moreneta, Magins i Tecles...i com podéu llegir, no estic perdent el meu valuòs temps fent a una cópia descarada de "el Rocío" una peregrinació que, a banda de la experiéncia religiosa (ja, ja, ja), només em reportará unes ampolles del tamany d'un tap de cava, una insolació per estar al sol a casi 40 graus (enguany mitigada perque Lupe ha manat que caigui una tormenta de tamany considerable al cel dels estremenyius), i clar, un cansanci només comparable amb el brot de mala llet que tinc, possiblement, per no poder anar per la Tecla...

Aquet matí, m'he despertat amb un "cacau mental" de consideració. El primer que he pensat "la mama, avui per dinar, fricandó". Una merda, toca caldereta (deliciós plat de carn guisada). Ofrendes florals, cap ni una, ni a Casanova, ni a Companys ni a ningú més (esperem que aviat no sa la fagin a Ibarra...), i clar, castells, que "és lo que me pide el cuerpo", ara matéix, doncs tampoc. Podríem dir que els campionats de mus, tute i dómino els sustitueixen, i la jota ocupa el forat que déixa en mi la sardana...

Ara, com he dit plou. I molts diem que allá on va la colla, a actuar o a una nova plaça plou. Em remito a Santa Tecla, Sant Félix, Luxemburg, Sant Magí. Cos del Bou...i els que tinguin més memória, doncs el Catllar, Alcover, etc. Per lo menys, tot i que no crec que ningú s'hagi perdut per aquí baix, el resó del aigua al carrer em fa recordar molts bons moments...