Treball i Concentració!

Com explicar-te el que son els castells, si no estic allà?...com puc demostrar-te el que és amor si mai m'héu vist plorant descarregant un castell important?...com puc dir "donem pit", si soc el menys indicat per demanar algo?...com puc donar-te les gràcies, tú que ets de una altre colla, per fer pinya amb la meva, si jo no em dexio la pell a cap assaig fins ben entrada la temporada?...


Com convéncer als amics de que podem fer-ho tot, que tot es possible, si per començar, ni jo matéix crec en mí?...Com definir-te la rábia si mai he explicat el dolor que sento per cada actuació que no puc anar...com puc descriure la alegría que sento per una tripleta descarregada, si per molt que jo tingui amor per la colla, no l'he pogut fet...

I d'això t'adones mentre que estás lluny de la colla. Per molt que defensi sempre que puc, amb orgull, amor i  passió la camisa lila, mai, fins que no estigui allá per fí, podré sentirme del tot satisfet amb mí mateix. Son tántes coses al cap, que, per sort s'esvaeixen al poc temps de començar a assajar de nou.
 
Apa, que els Reis us portin molts regals. A gaudir dels darrers moments del nadal.

Només valores les coses quan t'allunyes de elles. Aquesta expressió cobra sentit avui mes que mai. Després de un viatge de nou hores penso (que més he de fer?), en quetinc que hi há que començar de nou. La il.lusió amb la que váig anar per poder estar amb els amics, amb la colla, la família i tot això, ha desaparegut i només tinc un pos de resignació i melancolía. Potser dura només avui, o demá. Pero el tinc.

El Nástic, la Rambla, els Pastorets, Pla de la Séu, Birra-Winkel, la Vaquería...son alguns dels llocs que he copartit amb gent que m'importa i que, malgrat no estar tot el temps que jo dessitjaría amb ells. Curiosament, tots els recors son bons, menys el darrer. No estic fet per acomiadar-me. No ho soporto dir adéu a la gent que m'importa, encara que fins dintre de 40 díes com a mínim no els tornaré a veure. Potser peque la paraula adéu la prenc com una senténcia o un comiat definitiu...

Allunyar-se del que vols es molt difícil, i a vegades desmoralitzador. Sobretot si ocurreix en un curt interval de temps, on vius amb la certesa de que avait tot tornará a la rutina. Jo, al sud, ells, al nord. Aquestos díes he notat el que vam dir l'Albert i jo l'esperit de Luxemburg. Vaig notar a una colla (la dels amics), fent pinya per estar bé...i dic fer pinya perque en algunes situaciones que he vist aquesta setmana, la lógica reacció de una persona del sud (be, de molts que conec), sería liar-se amb hósties amb el culpable. Amb ells, no.Es fa "pinya", i es parla per solucionar els malentesos (acte de maduresa, que aquí al sud no véig sovint).

I ara, a esperar...fins aviat!.