Treball i Concentració!

El divendres ma mare em va dir que passaríem el dissabte i el matí del diumenge a casa dels avis, al Plaséncia. Qui no conegui Plasencia, bueno, suposo que la gran majoría dels visitants d'aquet bloc, dir-les que és una bonica ciutat (poble, per mí), de 20.000 habitants, que compta amb un bon legat cultural: dúes catedrals (la Románica i la Gótica), és la capital del Valle del Jerte (conegut per les seves cireres, les picotes), i també perque és la porta al Parc Nacional de Monfrgüe (amb una de les reserves més grans de vóltors negres i linxs ibèrics de tota la península ibèrica).

A banda d'això, em volía pendre el cap de setmana per refliexionar. No ha sigut una bona setmana académicament i volía tindre la tarda de dissabte per pensar en el futur d'enguany i el que bé. No em va faltar temps per pendre una decissió acertada per el meu futur, consensuada amb els caporals (pares) i que em va agradar i il·lusionar. Els castells, malgrat preguntar a Blai per com van anar les coses el divendres, no van copar la meva ment en molts moments...així que, pensat tot el que tenía que meditar, no s'em va ocurrir millor cosa que...anar a un Carrefour.

Sí amics, potser ara héu pensat que he trepitjat les meves neurones, pero no. La lectura, un dels meus vicis, era també part important de aquella calma que anava buscant al poble. El llibre El banquero anarquista y otros cuentos de Pessoa m'ho había deixat a Badajoz...aixi que anar al Carrefour un dissabte a les vuit del vespre, comtant que totes les llibreríes estaríen tancades (vacances), va ser la millor alternativa. L'altre, anar a doner de comer als ánecs al Parque de los Pinos, no entraba als meus plans i veure el partit d'Espanya sincerament, no era del meu interés. Aixi que fent xino-xano cap al hiper de marres.

Cal dir que la calma que tenía s'em va trencar només arribar, pero com un quan vol ca sempre al séu tema, jo no hi vaig diferir gaire d'aquet pensament: cap als llibres. I allá...váig veure un llibre que em va cridar la atenciò. M'ho van recomanar ja a Tarragona, també a Badajoz, ma mare aquell matéix matí a Plaséncia...El Celler, de Noah Gordon (en el idioma de les espanyes, La Bodega). I a la butxaca. I cap a casa, que, tot i que féia una miqueta de fresqueta, no había cap incentiu més per estar al carrer.

Ja a casa, a la meva habitació, amb la rádio fluixeta escoltant música celta, amb uns "passaratus" i a llegir. El llibre está molt ben documentat, em va enganxar desde el primer moment, i ah...he dit que volía desconnectar una miqueta?, malament, el llibre fa diverses referéncies al fet casteller de finals del segle XIX a Catalunya, i en concret al poble d'on és originari el protagonista: Santa Eulàlia...

I així váig passar el vespre, fins que a les 3 de la nit, després de habeure fet una pausa a les 22 per sopar, la Ari em pica el ull i toca la hora de dormir...i esclar, avui de matí, ja tenía poques coses al cap que no fossi Guissona, pensant en que héu fet. Bons castells: 3/7 amb el pilar (el primer de la história de la colla, enhorabona), 4/8 i 5/7, a banda del vano de 5 de comiat. M'han dit que ha anat poca gent...esperem que no falli per la Diada, que, de ben segur, será la tornada amb els grans castells de 8, o això, esperem molts.

I ara, amb la calorceta de Badajoz (uns 33º asfixiants), la falta de vent que féia al Jerte i amb ganes de tornar cap allà (ja veurem si per la Tecla o l'Esperidiò), tanquem sessió per avui...Que ja toca.

Pd: Els Xiquets de Reus han carregat ara matéix el 4/8 després de un intent desmuntat. Una llástima. Ánims i sort