3/9f del Concurs 2008: "Aquí no se rinde nadie, carajo!"

Posted: dilluns, 8 de juny de 2009 by Xavi in Etiquetas:
0


Molts nens petits que desitgen jugar al futbol amb l'equip dels seus amors desitgen ficar un gol decisiu en el moment més adequat, en unes circunstáncias difícils, amb èpica i suspens, i si pot ser, a casa, davant de la seva afició, on se li pugui reconèixer el gol i pudi portar-se tota la glória.

Puc dir, que en el meu cas, amb aquest 3/9f de la foto, em va passar el mateix. Jo, de sempre, he volgut estar amb la Jove (i des del 2004 estic), i sempre he anhelat descarregar un castell de 9 amb la colla. éra una assignatura pendent que tenía desde la meva primera diada amb camisa. Per diferents motius, no ha estat fins a l'Octubre passat que ho vaig aconseguir. El "gol" (castell), no és que fos decisiu, però si que era transcendent. La colla venia d'una Santa Tecla amb el primer 3/9f descarregat en nou anys i amb la recuperació parcial del 5/8, vaixell insígnia de la colla en molts anys. El Concurs era el moment potser, més trascendental i de responsabilitat: fer veure a la gent que lo de Santa Tecla (Diada de Festa Major), no era un fet esporádic, sinó la realitat.

Veig el video encara i tinc la llagrimeta a punt de saltar. Es va sofrir, es va aguantar i malgrat les rebrincades que va haver a la descarregada, és va descarregar amb una mica de patiment (per qui no ho sápiga, els segons estáven completament desquadrats al primer péu i és va decidir llençar amunt al primer cop: la confiança fá moure muntanyes), però així va quedar: descarregat i eufória, en plaça própia, davant de la gent de la colla, la qual ens anima i venia a veure'ns i davant de tot el Mon Casteller: si per Santa Tecla habíem tocat el cel, per el Concurs el vam tornar a tocar...i aquest any...repetim?

Estic il·lusionat i feliç. Veia el divendres a la gent amb la mateixa il·lusió que l'any passat, amb energies renovades, amb gana de castells... A poc a poc, aquesta fam l'anirem saciant amb bons castells i bon rotllo.



pd: He ficat de títol una frase de Fidel Castro que va dir a un discurs. Crec que per molts pot ser un reflexe del que va ser aquell castell: treball, concentració, tensió...

0 comentarios: