Un divendres qualsevol d'abril

Posted: diumenge, 12 d’abril de 2009 by Xavi in Etiquetas:
0


Un divendres qualsevol d'abril em vaig acostar al local del Cos del Bou sobre la mitjanit. Vaig obrir la porta del local i, creient que solament escoltaria la veu del Capo ressonant en les parets, em vaig trobar amb un silenci sepulcral, el de les proves importants...

Pinya i folre de/3 9f...a l'abril!...no sabia si havien passat quatre mesos en quatre segons o estava somiant. No, era una veritat, una realitat: 3/9f fins a quints, 2/8f fins a quatre pinyes més que es van arribar a fer. Un bon presagi?. Molta gent nova a més, molts joves il·lusionats i amb ganes de currar. Vaig trobar a faltar a algun veterà...però ja vindran. Prop de la una i mitja, váig tornar cap a casa.

De camí, passant Avinguda de Catalunya fins a Rovira i Virgili tancava els meus ulls i somiava despert, m'imaginava el que podríem arribar a aconseguir si seguia aquest treball i si vingués la gent que falta per venir... se m'ajustaven els ulls de les ganes que tinc de assajar...

Possiblement, de les vegades que més "mono" de castells he tingut mai...ja comença el meu compte enrere particular per tornar...

0 comentarios: