Treball i Concentració!

Després de la Diada de Sant Jordi, on vam estrenar el 9/7 i el 4/7 amb el pilar, la colla va encarar el compromís de Constantí amb castells de set per a rodar als castellers de tronc i pinya per als pròxims compromisos de Maig i Juny, on la colla mostrará l'elevat nivell d'assajos que porta desde Març.

L'actuació, amb castells de set bàsics i altre 4/7 amb el pilar. Amb aquest ordre: 3/7, 4/7ag, 4/7. Bons castells de set en una actuació en solitaria, davant de la façana de l'església de Constantí.

La propera actuació será a Lleida, el diumenge 10 de Maig, amb els amfitrions, els Castellers de Lleida i l'altra colla convidada, els Castellers de Barcelona.

Amb una correcta actuació de castells de gamma alta de set, hem començat oficialment la temporada castellera a Tarragona. El 5/7 i el 4/7 amb el pilar han acompanyat a un 9/7, el més matiner que s'ha fet, que, sens dubte, ha sigut el castell de la diada. Per tancar l'actuació, un pilar de cinc i dos pilars de 4.

De les altres colles, dir que els Xiquets han fet un 4/7 amb el pilar com castell més important i el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau han assolit castells de 6.

La propera actuació será aquet diumenge a les 12 del matí a Constantí, on actuarem en solitari per inaugurar la façana de l'església.

Tot i que al calendari no ho fica, 'altre dia es va fer oficial que la Jove participará en dúes actuacions importants del panorama casteller estiuenc: Les Santes de Mataró i la Festa Major de Llorenç del Penedés.

A la primera, actaurem amb la colla local i amfitriona, els Capgrossos de Mataró i l'altre colla convidada, els Castellers de Vilafranca. A aquesta diada, que a poc a poc s'ha fet un lloc com una de les més importants dels mesos d'estiu, ja vam anar l'any 2006, assolint aquesta actuació: 2/8f, id5/8, id5/8, 4/8.

A la segona, que será el 9 d'agost, ho farem amb la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. La darrera actuació a aquesta població penedesenca per la seva festa major va ser l'any 1999.

Aquest és el dibuix que que ha dissenyat l'empresa téxtil basca kukuxumusu, pel trenta aniversari de la colla. Es podrà comprar a partir del dia de Sant Jordi en la paradeta que tindrà la colla a la Rambla, així com en el local de la colla durant tota la temporada.

La samarreta reflecteix l'arribada del pilar de 4 caminant que es fa cada any el dia de la Merçé. Si en el 2004 es va fer una al·lusiva a la pujada dels graons de la Plaça de les Cols que dónen a la façana de la Catedral, aquest any 2009 toca l'arribada del pilar en el Ajuntament.

Personalment, el color i el disseny han estat els encertats, i segurament, tal com va passar amb la primera samarreta que ens va fer kukuxumusu en el 2004 i la de "no et ratllis...la nit és Jove! de l'any passat, causarà sensació i, molts afeccionats a la colla i als castells en general la tindran.

Aixo si...qui me la envía? xD

Aquest any la colla tornava a la Diada de la Independència, després d'haver anat en l'edició del 2006. En aquella ocasió, el 2/7 va ser la nostra millor construcció, que va ser completada per un 3/7 i un 4/7 amb el pilar.

La colla va fer enguany una actuació correcta de castells de set, conjuntament amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de la Vila de Gràcia, amb el 5/7 com millor construcció i acompanyant a aquesta, el 3/7 i el 4/7. Vam tancar l'actuació amb un pilar de 5 i dos pilars de 4.

Les altres dues colles van bastir:

* Cast. de la Vila de Gràcia: 3/7, 4/7ag, 4/7, p5
* Minyons de Terrassa: 5/7, 4/8, 3/7ag, p5

La propera actuació será el Dia de Sant Jordi, a les 19:30 a la Rambla Nova, amb les altres tres colles locals: Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Segurament jo sóc el menys indicat per a parlar de nervis. Jo demà no estaré a punt d'agafar el bus enfront del casino per a anar a actuar a Gràcia. Tampoc esperaré en la Plaça de la Revolució que arribeu. No seré. I punt.

Sé que el primer que faré quan comenci l'actuació, serà asseure'm en la butaca i "fer pinya" en silenci amb la colla. Preocupar-me en el meu interior que tot va bé i després, havent dinat, assabentar-me del que ha fet la colla i notar les sensacions que hi ha hagut. Demà comencem, però hi ha treball avançat. Hi ha gent nova amb moltes ganes i il·lusió. Haurà gent que seran els seus primers castells amb la Jove i aniran a estrenar la camisa amb orgull. Per a uns altres serà una temporada més, però amb un inici...esperançador?, si.
Encara no hem fet gens (permeteu-me que, malgrat la distáncia, m'inclogui). Demà és un pas cap al que ens aventura el futur, el primer. El primer de molts que queden per donar fins el día que puguem fer realitat tot allò pel que penqueu i treballeu cada dimarts i divendres, cada pinyero, cada casteller que puja al tronc, cada nen de la canalla, cada graller, cada tabaler...tothom. Som necesaris i conscients del que toca. No fallaréu.

Sort companys. Un gran 2009, ens espera

Doncs si. Altra vegada. És el que té la adolescéncia, que creixes i no t'adónes (i menys cada cinc mesos) que la roba que et posaves abans ja no et queda bé...doncs això mateix em passa al meu armari.

El dissabte al matí vaig obrir l'armari on guardo les coses de la colla (penó, camisa, pantaló, faixa, etc...) i em vaig adonar que la situació era més greu del que creia després de tornar del Concurs. Sabia que la indumentaria que porto em quedaba una mica justa...pero tant?...senyor...:

La camisa...més aviat un top amb botons que m'arriba pel llombrígol (de debò he crescut tánt des del Concurs?) i que em faran demanar altra camisa (amb aquesta, serà la tercera). Els patalons, ídem. Ajustats i m'arriben per sobre dels turmells, acabant els bessons!...molt, molt,greu. Amés, ja em costa entrar en ells. La faixa...hauré de comprar una nova, ja que la que tinc ara, se m'ha quedat curta...i el mocador, l'únic que es salva de la crema...el panorama, és desolador...

Aixi que crec que només arribar a Tarragona des de les Espanyes, aniré a Ca Figueras a que obrin per a poder comprar les "eines de treball" i després anar a la colla a veure si puc agafar una camisa nova... La camisa dels vuit 5/8, del meu primer castell de 9 descarregat, de les triletes, del primer folre...a jubilasión!...però estarà guardada en l'armari amb orgull: una dels que més kilómetres s'ha fet de tota la Jove, i la qual més ha rentabilitzat els séus viatges.

Aquesta tarda, repassant i estudiant una lliçó d'anglès en el meu escriptori, m'he fixat que hi ha una foto d'un castell en el llibre de text.

El castell crec que correspon a la construcció d'un 3/7 dels Castellers de Poble Sec, ja que, encara que el color de l'escut està difuminat, amb una lupa i la foto que he fet, ampliada, he pogut reconèixer el seu escut més o menys. A més, el color de la camisa (blau cel), correspon a la colla, ja que, altra colla amb color de camisa semblant, els Castellers de Santa Coloma, (està desapareguda?), no recordo que recentment hagi bastido un castell de 7.

Aquí deixo la fotografia (espero que hagi quedat bé, la meva cámera es una mica dolenta) del castell.

A un poble de la "Siberia Extremeña", a Peñalsordo fan per el Córpus una torre humana cada any. El "castell" está format per cinc homes de base, quatre damunt dels teórics baixos i un acotxaneta que amb una bandera, diguem-ne, que fa la aleta...

Aquet peculiar castell el porten caminant desde la entrada de la ermita del poble fins l'altar. Aquet sarau es amenitzat per el capellá i la gent del poble, animant als esforçats "castellers" amb vítors.

La tradició d'aquesta peculiar construcció es remunta al segle XIX, si no recordo malament, peró, es a diferéncia dels castells catalans, una construcció de caire religiós i de cult.

Aquí deixo un vídeo sobre la torre.
A partir del minut 3 podréu veure el desenvolupament de la torre humana.

Un divendres qualsevol d'abril em vaig acostar al local del Cos del Bou sobre la mitjanit. Vaig obrir la porta del local i, creient que solament escoltaria la veu del Capo ressonant en les parets, em vaig trobar amb un silenci sepulcral, el de les proves importants...

Pinya i folre de/3 9f...a l'abril!...no sabia si havien passat quatre mesos en quatre segons o estava somiant. No, era una veritat, una realitat: 3/9f fins a quints, 2/8f fins a quatre pinyes més que es van arribar a fer. Un bon presagi?. Molta gent nova a més, molts joves il·lusionats i amb ganes de currar. Vaig trobar a faltar a algun veterà...però ja vindran. Prop de la una i mitja, váig tornar cap a casa.

De camí, passant Avinguda de Catalunya fins a Rovira i Virgili tancava els meus ulls i somiava despert, m'imaginava el que podríem arribar a aconseguir si seguia aquest treball i si vingués la gent que falta per venir... se m'ajustaven els ulls de les ganes que tinc de assajar...

Possiblement, de les vegades que més "mono" de castells he tingut mai...ja comença el meu compte enrere particular per tornar...

11 de Setembre del 2004: els meus primers castells amb la Jove. Possiblement el pinyero més jove que havia en la pinya en aquest moment. No recordo els castells que vam fer. Només recordo que va ploure i vam aprofitar que es va suspendre la Diada per fer un assaig de 4/9f. La foto d'aquell 4/9f fins a quints la tinc en el meu escriptori en un marc. No tenia camisa. Hauria d'esperar fins a Setembre del 2005 perquè me la donessin...

I ja fa gairebé cinc anys d'això. En cinc anys m'he adonat de tántes coses...coses de les quals em penedeixo i altres de les quals m'enorgulleixo. Assec rábia per aquell 4/8ag amb el qual va acabar molta gent tocada en la meva primera actuació, la primera Diada de les Festes. Assec emoció pel primer pilar caminant que ví i vaig viure amb la colla. Alegria pel primer 3/9f que váig descarregar al Concurs de l'any passat. Impoténcia al veure com el 5/8 del Concurs del 2006 no anava cap amunt...

Encara que els moments dolents es van quedant enrere i els bons s'han anat col·locant en la meva memòria de manera que séan permanents, des de fora, es veu tot complicat i a vegades molt "lluny". Se sofreix, se sent impoténcia i de vegades tristesa per no ajudar més del possible...a vegades pénses si éts de la colla o no ho ets...

Pero encara que hagi centenars de quilòmetres, encara que acabi amb dolors d'esquena, encara que caiguem...encara queden moltes ganes d'estar amb la Jove. Cinc anys no són gens en els castells. Em quéden encara bastants més a peu de canó.