Treball i Concentració!

Avui toca una d'aquestes tardes que m'agraden i il·lusionen. Una tarda de carretera amb la ment posada en el assaig d'aquesta nit, mentre que la música i el silenci dels meus pensaments creen en mi una capa invisible que em separa de tot.

Vuit hores com a mínim en el cotxe. Mereix la pena, us ho asseguro. De vegades he pensat que seria mortal fer cada divendres aquest viatge per a anar al local, acabaria fent, en un càlcul aproximat, gairebé 10.000 quilòmetres en un mes, multiplicats per sis mesos, 60.000 quilòmetres en una temporada castellera...parafrasejant a Guardiola, una puta barbaridad.

Això si, Repsol, Campsa i altres es rirfaríen l'omplir el cotxe de gasolina, passaria a ser client d'honor de la RENFE...potser em farien descomptes i tot, qui sap. Però com ja he dit, avui tinc una tarda de carretera, i les tardes de carretera, per molt que tinguis la Nintendo, el mp4, llibres, etc. acaba convertint-se a l'altura de Sòria (per ex.), un tostón. Dormir de vegades se'm fa impossible (nervis)...menjes malament (règim de entrepans, passarratus i demés guarrerides que ens agraden als joves), males postures, avorriment...tot en el seu conjunt provoca un cansament que fins un dia després no aconsegueixes lliurar-te d'ell (els que héu anat en bus a Luxemburg aquest estiu, potser heu tingut aquesta experiéncia). També és cert que cadascun ho sofreix com ho sent. Jo, amb una barreja de plaer i resignació: Avui aniré a l'assaig...però primer, a aguantar unes horetes de carretera...

Es fa tard i encara no tinc la maleta preparada. Crec que ja va sent hora de deixar això i posar-me a fer algo de bo. Amb faixa o sense, avui toca assaig...i això per molts quilómetres que em faci, no hi ha excusa per a no anar. I menys amb el poc temps que passo jo amb la colla.


(La cançó...m'agrada, volia posar-li una mica de ruidillo al blog, que ho he deixat molt callat amb el canvi de plantilla)

Ja ha arribat l'hora de treure la faixa de l'armari. El divendres la váig donar un cop de planxa i, amb més ganes que cansament després de 11 hores de viatge, em vaig unir a la colla en el viatge que just una setmana abans, molts van començar.

Al llarg de les diferents etapes del nostre camí, trobareu nous companys i s'uniran molts altres que ja duen anys amb nosaltres caminant. Cadascun decideix el moment, però tots sabem que la majoria, tard o d'hora arribaran i estaran preparats per a ajudar en el que calgui.

Un viatge de set mesos ens espera. No sabem el que haurem recorregut al final, a l'octubre, si no ens posem ara a treballar dur, amb ganes i amb il·lusió, pero sent conscients dels nostres defectes, però valorant les nostres virtuts . Està clar que ens haurem d'esforçar, de sacrificar i sofrir, potser sofrirem molt, més que mai, pero estem preparats si cal passar un mal trángol...i recordéu que al final sempre hem acabat traient el millor resultat possible. Després de cada ensopegada ens hem aixecat, i al arribar a la meta de cada etapa, hagi sortit bé o malament la actuaciò, hàgim fet el nostre treball o no, hem vist amb ganes una nova caminata on poder aixecar-nos si les coses ens han sortit malament, o reafirmar-nos i consolidar el treball que, en la mesura que podem, anem realitzant.

Amb tenir ganes, fam de glória i esperit de superació, ens basta, pero no ens sobra. També una dosi de paciència. La força que necessitem, la trobarem cada divendres i dimarts en el local. La motivació la treurem, al veure com el treball surt a poc a poc i en els somriures dels companys. Però per a veure tot això hem de treballar des de l'inici. Cal lluitar en cada assaig, en cada castell cal donar-ho tot. No hem aconseguit res sense esforç, tots som conscients del que costa aconseguir un castell i tots sabem de lo fácil que és perdre'l.

Benvinguts al próleg del nostre viatge casteller.


Actuaciò a Salou el 20 de Març de 2010:

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/6 net, 4/6ag net, p4.

Jo poc tinc que dir. No hi seré fent pinya, pero viuré la diada amb mes passió que molts tarragonins i castellers. Sé que potser el meu comentari d'avui es completament prescindible, pero les bones vibracions que hi há en vosaltres fan que pensi que el nostre objectiu estigui més a prop.

Durant mesos ens hem esforçat (alguns com hem pogut) per portar demá els millors castells que ha fet mai la Jove: 3/9 amb folre, 4/9 amb folre i 5/8. Exceptuant el 4/8 amb el pilar, son tres dels quatre millors castells que ha fet mai la Jove. I només això ha de ser el estímul. Ens hem donat un fart de 5/8. El 3/9 folrat ja l'hem assoliat en tres cops enguany, i el 4/9 amb folre té que mostrar la feina de cada assaig. I aixì será. I que ningú badi, será perque heu currat desde març per estar a aquestes alçades d'any on ens mereixem: amb els millors i fent grans castells. Ningú ho dubta, cap casteller, cap rival, cap aficionat. Estem fent una bona temporada, i ara es quan tenim que donar-ho tot. Ara, per la Tecla hi ha que liarla. Tots, des-de el casteller que arriva nou a la colla fins el més veterà, n'és conscient de que demá farem història. No ho poso en dubte, ens ho mereixem.

Poques colles com la nostra han treballat tant les estructures del 3/9f i 5/8 com nosaltres al llarg de l'any. Poques colles saben el que és fer tripletes en uns "anys mágics" i començar, com qui diu des-de zero per tornar al cel. Poques colles saben el que és descarregar una TRIPLETA i el treball que costa. Senyors, demá toca descarregar aquella TRIPLETA que fa onze anys que no vesteix de lila, i recordar que som i serem sempre la millor colla de Tarrargona, tot i que no hagi falta recordar-ho massa, oi?.

Com va dir el Cap de Colla per Sant Magí, es diu sovint que quan arriven els grans moments, no donem la talla...i ja vam callar la boca a aquells que ho déien amb aquells 5/8 i 3/9f. Demá no només els tornarem a callar la boca per si queda cap dubte en els seus caps, sino que, ens superarem.

Que ningú tingui nervis demá. No calen. Demá tothom a currar i a deixar-se la pell. La experiéncia val la pena.

Només puc dir una cosa: pit i collons. La sort, aquet any sí, estará del nostre costat.

VISCA LA JOVE!

Primer divendres de assaig, primers folres per mi, primers péus que aguanto enguany, primeres trobades amb gent de la colla que feia temps que no veia (Joan Prats, Cristina, Adrià, etc)... peró abans de anar al assaig, un passeig per la Rambla, per a desconnectar i pensar ja en el poc que queda perquè pugui "pencar" cada dimarts i divendres, sense preocuparme de cuan tinc que agafar el bus, el tren o el cotxe. Vaig aprofitar per a recordar la meva última actuació, la del Concurs i, mirant al mar, recordar aquell 3/9f, el meu primer castell de 9 descarregat, tres anys del primer castell de 9 que váig carregar amb la colla.

Després de recordar, camí al local i al curru. Pilars nets i comença el treball: pinyes de 2, 3, 4 i 5, així com una prova de 2/8f i altra de 3/9f fins quints. Sé que potser sóc el menys indicat per a parlar d'alguns aspectes, però m'agradaria reconèixer el gran esforç que fem, i del que ara no estem adonant.

Ara hi ha un silenci sepulcral (amb algunes excepcions) en cada prova de pinya i tronc. En altres anys, havia una sensació de conya (que es manté, oju!), de falta de concentració...però ara no. La gent sap per on va, participa, hi ha una sensació de "anem per feina i després parlem" que, no només és bo per a la colla, sinó per a la imatge que es dóna als nous castellers que vénen. Es resumeix en una frase mítica del Cap de Colla: treball i concentració.

Un detall que no m'ha agradat gens es l'actitud d'un casteller que, a meitat d'una prova de 2/8f demana "silenci i anem per feina", quan ell mateix trenca la "disciplina" del treball de la colla. Jo, quan vaig entrar a l'agost del 2004, el primer que em van dir lo primer que aquí "mana" el primer home que está a la posició on ets a la pinya del castell (primer lateral, primer dau, home,etc) el Cap de Colla i la gent del séu equip. Ningú a banda d'ells és l'indicat per dir el que ha de fer cap casteller (aconsellar si, manar no)...també m'agradaria que haguessi parlat amb coneixement de causa, perque al lateral on estava jo, ho estáem pasant una mica mal...però com va dir un dia un antic Cap de Colla de la Jove "a tots ens agrada fer d'entrenadors i opinar de tot, inclós sense saber". Amb aixó no vull jutjar a ningú, estic fent una crítica constructiva a aquest detall sense importáncia, però que pot molestar (com em va passar ahir a mí) a un casteller.

Per lo demés, tot bé. Dema h i ha actuació al Vendrell...els objetius ja ho sabem i no cal repetirlos. Jo, mentrestant al cotxe, seguiré la diada. Segur que anirà bé. Els assajos, les ganes de fer bons castells i el bon rotllo que hi há a la Colla, es el millor símptoma.

Amunt companys!

pd: Sergi, váig veure que vas prendre nota del que et vàig dir jeje. Jordi, Pau: un plaer. Estarem en contacte companys!

Bueno, per al meu cantó, ja ha començat la meva temporada castellera. Ahir, primer assaig amb la colla en aquest any 2009 (el de la consolidació de tot el treball del 2008 i el d'aguaitar altres reptes). Després d'uns vuit mesos sense poder-me enfaixarme, vaig tornar, a l'entrar per la porta del local, a escoltar les riallades de la canalla i les veus dels seus encarregats.

Vaig tornar a dir el meu nom als pinyeros (Sona millor a les pinyes X.Rossell que Rossell II, no?...no m'agrada ser el segon de ningú, jeje) i vaig tornar a saludar a part dels companys i amics que hi ha en el local...i a la "padrineta", la Geno, potser la persona que més es preocupa per mi quan estic allà i sobretot, la qual més em vol (que pots esperar de la teva padrineta castellera?).

Del assaig en si...a veure, proves de 2, 3, 4 net (amb pilar i sense pilar) i 5, i de pinyes...de 2/ 7, 3/8 i 4/8. Em va tocar fer de segon lateral, i res...poca gent. El divendres ja s'animarà la cosa...

Despres de terminar les clases i els examens, una mica de relax no va gens malament, I qué millor si el relax ho fas a Tarragona i amb la colla?.

Dons el dimarts, si tot va bé, hi aniré al assaig i divendres també, per anar veient el "ambientillu" que hi ha i per cremar una mica el "mono" de castells que tinc.

Segurament jo sóc el menys indicat per a parlar de nervis. Jo demà no estaré a punt d'agafar el bus enfront del casino per a anar a actuar a Gràcia. Tampoc esperaré en la Plaça de la Revolució que arribeu. No seré. I punt.

Sé que el primer que faré quan comenci l'actuació, serà asseure'm en la butaca i "fer pinya" en silenci amb la colla. Preocupar-me en el meu interior que tot va bé i després, havent dinat, assabentar-me del que ha fet la colla i notar les sensacions que hi ha hagut. Demà comencem, però hi ha treball avançat. Hi ha gent nova amb moltes ganes i il·lusió. Haurà gent que seran els seus primers castells amb la Jove i aniran a estrenar la camisa amb orgull. Per a uns altres serà una temporada més, però amb un inici...esperançador?, si.
Encara no hem fet gens (permeteu-me que, malgrat la distáncia, m'inclogui). Demà és un pas cap al que ens aventura el futur, el primer. El primer de molts que queden per donar fins el día que puguem fer realitat tot allò pel que penqueu i treballeu cada dimarts i divendres, cada pinyero, cada casteller que puja al tronc, cada nen de la canalla, cada graller, cada tabaler...tothom. Som necesaris i conscients del que toca. No fallaréu.

Sort companys. Un gran 2009, ens espera

Un divendres qualsevol d'abril em vaig acostar al local del Cos del Bou sobre la mitjanit. Vaig obrir la porta del local i, creient que solament escoltaria la veu del Capo ressonant en les parets, em vaig trobar amb un silenci sepulcral, el de les proves importants...

Pinya i folre de/3 9f...a l'abril!...no sabia si havien passat quatre mesos en quatre segons o estava somiant. No, era una veritat, una realitat: 3/9f fins a quints, 2/8f fins a quatre pinyes més que es van arribar a fer. Un bon presagi?. Molta gent nova a més, molts joves il·lusionats i amb ganes de currar. Vaig trobar a faltar a algun veterà...però ja vindran. Prop de la una i mitja, váig tornar cap a casa.

De camí, passant Avinguda de Catalunya fins a Rovira i Virgili tancava els meus ulls i somiava despert, m'imaginava el que podríem arribar a aconseguir si seguia aquest treball i si vingués la gent que falta per venir... se m'ajustaven els ulls de les ganes que tinc de assajar...

Possiblement, de les vegades que més "mono" de castells he tingut mai...ja comença el meu compte enrere particular per tornar...