Treball i Concentració!

Crec exagerat tornar a fer una tercera part del "serial" "Luexemburg va ser nostra", aixi que faré un petit resum deld arrer día i de la tornada cap a Tarragona.

Si no recordo malament, el día va ser negre. Una mica de passeig per la ciutat abans de la darrera actuaciò...i pocs minuts abans, ens va caure una bona tromba d'aigua. La pluja ha sigut una companya inseparable a la história de la Jove: ens ha plogut ja uns quants cops per la Tecla, també al Concurs ens ha plogut (tot i que poquet) un parell de cops, per Sant Félix el cop que vam anar, ens va ploure, a la diada del Local l'any passat, per sant Roc també, a Vilanova...malgrat tot, van sortir els amparitos i demés cántics i la pluja va veure que no podía amb nosaltres, es va retirar-se per poder bastir una actuació rápida i amb castells de 7: 3/7 i 4/7 (si la memória no falla) i cinc pilars de quatre...

Per la tarda...ah sí, vam viure una tarda de billar. Un servidor i l'Albert Blay vam derrotar les germanes Olivan, que, amb un joc barroer i gens deportiu, van intentar minar la nostra moral i el nostre joc al toc. Val dir que era el primer cop que jugaba en anys, i sort de tindre al Blay, perque va ser l'auténtic jefe de la partida, va controlar el tempo dels tocs i amb una precissió sense precedents, va anar treient del terreny les boles llises (o sigui, va fer de Ibrahimovic), mentre que jo tenía cura de colocar la bola en terrenys menys perillosos per la parella contrária (o sigui, fent de Touré).

I per la nit, una mica de festa, a la ciutat i a les habitacions i poc son. Molt poc. Molts el vam reservar per el bus, per el viatge, on tots, a poc a poc, vam anar caient als seients...fins que, de madrugada, vam trepitjar de nou la nostra ciutat...

Luxemburg fa temps que és al nostre record...pero per molts, será un viatge que ens treurá a la memória no només castells, sino una expressió que per molts es imporantíssima: vam fer colla.

Capítol Tercer: ¿QUIÉN COÑO ERES TÚ?

Dissabte 1 d'agost. Quarts de vuit del matí. El fresc aire luxemburgués em fa despertarme...obro els ulls i em trobo com el llit del meu costat está ocupat per algú...clar, jo quan váig anar-me a dormir, estaba sol a la habitació, es lógic que el contrast de aixecar-se amb un altre a la habitació, a aquelles hores i amb aquella pavera, doncs es molt fort. Total que després de que Sergi Guardiola m'expliquessi la odisea del viatge en avió, vam anar a fer un bon esmorçar, molt contundent i, deliciós: hom va poder disfrutar de nou de la gastronomía del buffet, i, com som be bona casa, vam deixar-ho tot ben net i polit, com ha de ser.

Ja després de omplir el dipósit. Al curru, concentració i a veure els altres grups. La veritat es que la meva sensació al arribar a la concentració era que el públic era majoritáriament catalá...fins que va començar la cercavila i alguns es van deleitar amb les luxemburgueses (frase del día: "your colour is the same of my team, come with us! by Gorka) i la gent...castells de cercavila: si no recordo malament, un 2/6 i més endavant un 3/7. Cercavila que va acabar a la Plaça d'Armes on vam entrar amb un pilar caminant i...standby, fins les 14:00, la hora de la actuació.

Capítol Quart: ERA UN PORTUGUÉS, UN CATALÁN Y UN CHARNEGO EN LUXEMBURGO...HASIENDO CASTELLS

Un grupet vam triar pendre algo abans de la actuació, i clar, el mon es un petit mocador...i té collons que em tingui que trobar a un paio que viu a un poble que esta al costat de Badajoz allá mateix. Total, que vam acabar aquet grupet anant al bar de un cosígermácunyau seu (lo que sigui)...i amb cervesa a la má i amb el temps al cul, a fer castells. Sortim de 4/7, una mica bellugadet i després el castell de la jornada: 3/8. Amb algún canvi a terços, va pujar fort, pero a la descarregada, vam suar una miqueta, pero vam demostrar de que no només teníem que vindre a Luxemburg a passar una bona estona, sino a demostrar que som una GRAN colla, i així va ser. 3/8 descarregat, el castell de 8 mes llunyá que hem fet mai. Tanquem la actuació amb un 5/7 i un 4/7 amb el pilar. Pilars i cap a dinar, que feia gana.

CAPÍTOL QUINT: FENT EL GUIRI, ANEM DE FESTA

Dinats i descansats, un bon grupet decidim tirar cap el centre caminant, enmig de parcs i demés. Anécdotes: la papallona que va voler fotografiar Eli amb Itarte aguantant-la, Rialles buscant com coi agafar les bicis (no sería que no tenies quartos?), i el Sergi, que no s'enrecordava de quin dia era el seu aniversari...i era aquell día mateix...

Correfoc i a liarla!. Invasió i molts crits de "jove, jove, jove" i d'altres (algún "matalassers colla de set també es va poder escoltar). Cants de la canalla, com déu ser i bon rotllo amb els tabalers, diables, sardanistes, gegants, nanos...Luxemburg era nostra, era una part més de Catalunya per uns moments i vam fer que la gent indígena d'allà es sintessi partícep de les nostres costums, festes i tradicions...i de la farra que portávem a cada lloc!. Crec que mai a l'estranger s'han escoltat i cantat tants amparitos com allá...

Niriem de festa (a continuar la festa, millor dit) a la antiga fábrica de cervesa, al "Agua de Coco", on els més marxosos de la colla ballarien una estona música llatina i demés bunyolades. A falta de Chartreuse, ben be que entraba la cervesa per hidratar els nostres cossos després de tant de ball. A les dúes, alguns van tirar cap el Novotel en taxi, altres, el conegut per mí "quinteto del timo" (perque ens vam timar dos cops!) va triar anar a peu...

CAPITOL SISÉ: AQUÍ, AL COSTAT ESTÁ EL HOTEL...

Taxi o pota, doncs pota...i ben ficada, perque aquella raça de indeseables luxemburguesos traficants de guiris perduts per la nit, ens la van clavar doblada: primer, fent pujada, ens trobem a un paio que ens fot en un embolic per pujar, i després, un parell de segurates, no sé si al veure les nostres cares de son o per tindre compasió, ens vam demanar un taxi...que per cert, encara estic esperant. Així que, Avinguda Kennedy cap endavant fins el hotel. Camí de dúes hores de durada, entre una autovía i tendes de luxe, vam tocar ja el terre del hotel...i cap a dormir. No hi había humor, ni ganes de rés. Només dormir...eren quarts de cinc quan aquet humil servidor per fí podía descansar a aquell frondós llit...

continuarà...

PRÓLEG (el viatge abans del viatge en sí)

Hi han paios masoques. Faltats que es menjen un viatge de 14 hores en un tren tercermundista per enganxar amb un altre petardet de viatge de quasi 15 hores. Es una llástima que m'hagi dit a mi mateix faltat, peró ja no em sorprenc. M'ho ha dit gent de la meva família ("¿te metes ésa paliza para estar con los castilleros?"), amics ("¿A tu, noi...et falta sucre, no?), i no ho comprenen...fins i tot hi ha algù que va fer conya i tot ("¿la chica merecía la pena, no?") i després quan els váig dir per qué em vaig tragar aquet petardo, m'han dit que estic sonat. Es clar que aquí, al sud, no entenen de castells, i a vegades també penso que de passions i aificions tampoc...així que s'em va fer difícil i una mica graciós explicar als meus amics de Badajoz que cony pintaba jo allá, a la quinta hóstia per "trencarme el cap" fent malabarismes amb una colla de tolais (en dinou anys no he pogut variar el seu pensament tancat vers els castells...ho sento).

Total, que després d'aguantar el viatge en tren Badajoz-Puertollano-València-Tarragona, gaudint de les magnífiques prestacions que ens dóna la nostra estimada RENFE, a saber: aire acondicionat a temperatura soviética, televisió estropeada, música incorporada (el troc-troc dels vagons es digne de quasevol película del Far West, comparat amb el soroll dels cascs dels caballs), i la típica família que et dona la tabarra tot el viatge, váig trepitjar terre tarragoní...i amb quatre hores per davant, poca cosa tenía que fer. Cap a casa a planxar la camisa que em va portar Pau Tell (gràcies!), desfer una mica la bossa, fer-me uns entrepans i...al Casino a per el bús.

Capítol Primer: LO VIATGE!

22:45, Casino. Una riuada de castellers, amics i familiars de la colla esperem amb inquietut agafar el bus. La nostra inseparable empresa de transports no ens acompanyará, i podrem gaudir (ironía), de un bon "descans" i viatge. Enric Massip em coloca al bus "normal". Entenc per normal que el consum de chartreuse, cubates i demés hi va ser moderat. Bona companyia: Oscar Hijosa passant-nos castells i els gols del Barça, Ferran invitant a tothom a "pasarratus", i Montse, manos a la obra, amb un bidó d'oli de Tarragona omplint amb diligéncia els paladars més exigents. Ah, per cert, frase de la nit: "encara anirem per Martorell" (by Jucu)...pero servidor portaba ja 17 hores de viatge, i va demanar, a la Jonquera, un trasllat a un altre bús...

6 del matí, a un punt desconegut de França. Sembla que hi ha gent que té pixonitis. El méu bus para (el de la canalla, el meu cos va aprofitar perfectament el temps per recuperar forçes les quatre horetes qe váig dormir) i poc més. Fa fred, la gent s'anima i s'espavila. Primeres conyes al bus. Sergi Solé i Carme Badía fan tertúlia, jo fáig xerrada amb la Silvia. A les 9 parem a esmorçar i mirem de poder agafar forçes. Entrepá, croissant i café i al bus. Més son, dormint...fins que després de dinar, comença l'espectacle dividit en dos parts:

1) Festival de cançons de la canalla, que fan riure i xalar a tothom.
2) Batalla "acuática" de coixins per tot el bús...que va durar fins gairebé fins arribar a Luxemburg.

Capítol Segon: EMULANT ALS SCHLECK

Sorpresa només entrar per la porta. Sergi Guardiola (amb qui váig compartir habitació) no vindrá fins la nit, ja que vindrá en avió. Aixi que amb temps per fer una migidiadeta (santa migdiada!), menjar algo i una bona dutxa, anem un grup d'aventurers a veure la ciutat...en bici. Teixeira, Marina, Carlos, Carme i un servidor per Luxemburg fent baixada i veient la part antiga, la Catedral, la Plaça d'Armes...el bon temps que feia i les ganes d'aprofitar el temps van fer molt amena aquesta excursió...que es va fer excessivament llarga per les pujades. Váig veure molt sobrat a Teixeira a les pujades, mentre que Carlos i Marina van demostrar ser dos molt bons rodadors de fons...en canvi, Carme i jo, home de martxeta vam fer bon ús de la nostra capacitat de sprinters (Cavendish, Freire i Boonen!, compte amb la Badía eh!!!).

Entre conyes i pujades, a les 21:30 al sopar, que hi había gana i cansanci. Un bon fart de pasta i salsitxes i cap a donar un tomb amb Aléxia, Albert, Merçè i Claudia que, ben curt va sér. Alguns vam aguantar...pero el cós em demanava tranquilitat, aixi que a cap a les 2, a fer bondat...Luxemburg ens esperaba i calía agafar forçes!.

Si...un altre cop. La rutina dels estius. "Madrugón" a les 6:45 a Badajoz per estar a Tarragona a les 19:45 de la tarda. Uns 987 quilòmetres en un vagó de segona, amb el aire acondicionat aguantant una temperatura típica de Lapónia a la tardor i donant tombs per tot el "tren" (álies, borregueru) i mirant el rellotge cada deu minuts per sapiguer el temps que queda per que acabi el meu calvari annual amb la RENFE.

A la "broma" dels 987 quilòmetres tindré que sumar enguany la burrada que ens "menjarem" els que anirem a Luxemburg en bus. O sigui, 1241 quilómetres més encara...en menys de dos díes. La estada i els castells compensarán el petardet de viatge, pero el viatge...estic acostumat a viatjar, passar-me hores i hores a trens poc puntuals (si, a Extremadura sovint hi passa), a autobussos amb seients de fusta per carreteres dignes de quasevol Dakar (no es conya, mai agaféu un "Paniagua", les vostres cervicals us ho agrairanen en el futur), i en cotxe també (més suportable, més rápid, pero incómode i aborrit, jo acabo desesperat)...i tot i així, m'agrada viatjar.

Doncs, em menjaré 2228 quilòmetres per estar amb la colla i fer castells al cor d'Europa. I, en tinc ganes ja. No només per star allá, sino també per les actuacions que hi vénen: Llorenç, Cós del Bóu, Sant Magí, el Catllar...a banda dels assajos, quedi clar.

Suposo que, malgrat la RENFE, els Paniagua (els Plana, al seu costat, son busos de luxe) i els viatgets en cotxe aguantant la pudor d'ambientador...val la pena si vás a fer el que t'agrada, i a més, estás amb la família i els amics.

...per això, val la pena aquet i més petardets de viatges.

Sovint, quan viatges a una ciutat que no coneixes per referéncias pròximes (un amic que hagi estat en ella, algun documental de friki viatgers d'aquells que posen en La 2 per fer la migdiada) i vas a estar poc temps en ella perquè tens un compromís (diguem-ne així) sempre busques una mica de temps d'oci, una estona, per desconnectar, passejar o simplement prendre algo.

Després del post que vaig escriure fa uns dias sobre la situació de Luxemburg a Europa, la seva história, monuments, etcètera, avui parlarè una mica sobre lo més destacat (segons he pogut buscar i informar-me) que es pot visitar de la ciutat.

* Patejarse la part Antiga: Si tenim ganes de passejar, es pot estirar les cames per el Vall de la Petrusse o per la part baixa de la ciutat. També, es podríen visitar les Casamates, que, per el que he entès son unes túnels defensius medievals, que servíen com refugi a la població de la ciutat durant els setges als que es va veure somesa Luxemburg a la Edat Mitjana.

* Visitar el Palau Ducal: Es la residéncia oficial de la failia reial desde l'any 1890. La part més antiga d'aquet palau va ser el primer ajuntament que va tindre aquesta petita ciutat, a mitjans del segle XVI. Molt a prop, la Catedral de Notre-Damme.

* Museus: Luxemburg té dos importants museus de prestigi internacional: el Museu Nacional d'História i Art, i el Museu de la Villa. Al primer podrem trobar una colecció de pintura i escultura, tant antigua com moderna, així com un restos arqueológics. El segón té un carácter etnográfic i divulgatiu, que mostra la história de la ciutat desde els séus orígens.

* Ardenes: A una hora en tren del centre de la ciutat, si tenim forçes i no és massa tard, podem gaudir de un bosc plé de muntanyes, cascades i castells (de pedra, no humans!). Els dos municipis principals de la zona, Wiltz i Vianden, son plens d'albergs i refugis que están gairebé plens tot l'any de viatjers de tot el món.

* Nord de Luxemburg: La ciutat de Echternach és un petit nuci urbá on abunden les oportunitats de fer activitats a les Ardenes, així com també practicar esports d'aventura.

Sé que ni de bon lluny visitarem ni la meitat de llocs que he dit, pero "en la variedad están los gustos". Amés...sempre tindrem un motiu per tornar si ens agrada, oi?

Primer va ser a Brusse-les, al 1991 (on la colla va ficar el mocador casteller al Manneken Pis)...després, en 1995 sortim dues vegades fora de les nostres frontres a actuar: a Pádua (Itália) i a Orleans (la ciutat de Joana d'Arc)...un parell d'anys després, Amsterdam veia com els castellers de la Jove de Tarragona col·laboraven amb l'artista Alicia Framis en una perfomance en un concurs artístic (que per cert, vam guanyar), enlairant un 4/7 amb l'agulla sense camises, sense gralles...i el darrer, al 2000 a París...

I enguany, toca a Luxemburg!. Nou anys després, ens anem de viatge a l'estranger, un viatge que ha coincidit amb el 30é aniversari de la colla i, ens anem al Aplec de la Sardana que se celebra en dit país.

Luxemburg...una mica de informació: Suposo, que haurà algú interessat a fer un poc el guiri (depenent del temps que tinguem lliure). A veure..Luxemburg és un país d'origen medieval. Des de principis de l'Edat Mitjana es va erigir com un centre de finances i mercat internacional i un punt estratègic militar destacat (te nombroses fortificacions i muralles). Se li considera país independent de ple dret des de 1867.

A Luxemburg es coneguda també com la "Ville dels Ponts", per la gran quantitat de ponts i viaductes que travessen per la ciutat (al voltant de 115), unint barris i carrers, aixi com fa de nexe entre la part antiga i la part moderna de la ciutat. També li diuen "el Cor Verd d'Europa" per estar envoltada de frondosos boscos. Com a principals monumets, tenim la catedral de la Mare de Déu de Luxemburg, les fortificacions de l'edat mitjana, el Gran Palau del Ducat, i la plaça d'Armes, entre d'altres. Per concloure aquet petita introducció al nostre viatge, dir que Luxemburg és ciutat Patrimoni de la Humanitat grácies a la declaració que va fer la UNESCO en 1994 vers els séus barris antics i fortalesses.

Poc a poc, aniré ficant més informació sobre Luxemburg...en principi, el destí del nostre viatge casteller sembla bonic i interessant.