Ninots que s'avorreixen

Posted: dimarts, 29 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
7

Qui fica el valor d'una camisa?. Qui ho valora, a banda de la persona eun questiò?. Qui és l'indicat per parlar de quí es casteller o no?. Sembla mentida que això ho escrigui jo, peor quan torna a sortir en menys d'un més el tema de si soc casteller en plé dret o no, doncs a vegades penso que es cuestiona la "militáncia".

Jo quan váig entrar váig aceptar-me a mi matéix com casteller amb un compromís. Esforçarme per que el temps que estiguessi sigui el més productiu per mí i per la Jove. I sembla que això hi ha gent que no ho entén (no posaré noms). Això de que em van "regalar" la camisa,  que mai la he sudat, entre d'altres perles que he escoltat, son comentaris dels més tristos que he pogut intentar de entendre desde mai.

Jo puc definirme com a casteller, peque m'agraden i perque sempre he tingut uns arrels familiars a la Jove. Quan jo tenia quatre anys jo ja estaba patejant el local, había anat a un Concurs ja i a la meva habitació tenía un Móbil amb castellers de fusta, dels colors de la Jove, mentre que d'altres estaven xuclant la teta de la mama encara (amb tot el respecte per les seves mares, clar). Si jo tinc la camisa, es perque la he suat fins tindre-la. Ja tinc els pebrots plens, de que algú digui que només váig quan m'interesa o quan em dona la gana. A aquestos iluminats (per sort, no gaires), els hi dic si podríen aguantar un any sense casi fer castells, o amb la militáncia que jo tinc. Suposo que no. Per qué?...perque son, primer, massa jovenets per entendre la paraula compromís i segon, perque no entenen al igual, la paraula esforç.

També un fet que cal tindre en compta que no per llegir-te totes les revistes de la colla, o vaeure't el DVD mil i un cops, o llegir el llibre del 25è Aniversari, ets millor o pitjor casteller. Ser un bon casteller es demostra als assajos, com ho fan la inmensa majoría de tots els companys que dimarts i divendres invirteixen el seu temps lliure amb la colla, i no parlant de si soc més o menys casteller que aquell o l'altre. O parlar del que no saps, que aquesta es altre i podría escriure un llibre sobre les rucades que he tingut que llegir i escoltar..Debéu estar molt avorrits per parlar d'això (no hi queden ni assajos, ni actuacions, ni activitats, ni rés oi?)

Sincerament, si els ninots heu llegit això, ma la sùa molt el que penséu de mi. Només dic una cosa, les expressions "si em volen, ja em cridaran", espero que acabin aviat, perque la camisa no només es súa per aconseguir entrar a la colla. També per ajudar als teus companys a aconseguir un objectiu: descarregar el castell.

Mireu una mica a la colla i no tant el melic. Valtros no podéu fer sols un castell. La colla al complert, sí.

Perdó per embrutar el bloc...tot i aixi, suposo que alguns m'enteneu

"Camino y no me paro, aunque acaso se estreche el camino"

Posted: dijous, 24 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
0

Amb la Diada de la Mercè tanquem una de les millors Tecles que es recorden. Potser sortir de la Festa Major amb dos 3/9 amb folre, un 4/9 amb folre, tres 5/8, un 2/8 amb folre i un 4/8, per alguns ells hi pot semblar poca cosa...pero tots a la colla valorem l'esforç que ens ha costat tornar a on ens mereixem estar. A dalt del tot.

Avui, amb un gruix de camises menor que altres dies (a Tarragona, la Mercè es laborable), vam arribar a la Plaça de les Cols i la colla va bastir al seu torn dons bons castells. A la primera ronda, un 4/8 amb alguns canvis al tronc que no va tindre cap perill de caiguda ni cap entrabanc a destacar. Per tancar la actuaciò, una catedral més, la desena. Com la d'ahir, va ser un castell per assaborir a poc a poc, pero gaudint d'aquesta bonica catedral que estem bastint enguany. Potser un xic més tancada per dalt que la d'ahir, pero un 5/8 clavat.

Després dels castells, era el torn del pilar caminant. Ens ha caigut, sí. Per segon any, tambè. Jo penso que això ens té que donar forçes per encarar-lo per l'any que bé amb més ganes encara de les que fiquem, que son moltes. Entenc la tristor de tots, pero no tenim que cremar-nos pensant en la caiguda. Els castells cauen, fins i tot aquet pilar. No puc dir cap crítica perque soc el menys indicat, pero sí que soc el primer en alabar el treball que han fet avui la Abril, la Natàlia, el Roger i els baixos, Gabi i Miki. Ánims i l'any que bé, segur que sí.

El balanç que puc fer en general de les festes es que hem tornat i per la porta gran. Ara queden unes diades, i algunes de compromís, com Santa Teresa al Vendrell i la nostra diada, a banda de anar a Alcanar.

Amunt colla!

Diada de Santa Tecla. Trenquem récords

Posted: dimecres, 23 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas:
2

Intentarè fer un análisi de que he pogut veure grácies a Tecla TV. A banda de les cares de son i de ressaca de molts de la colla, he pogut gaudir d'un 5/8 clavat, d'un bonic 3/9 amb folre (el millor de l'any) i d'un 2/8 amb folre desconegut...

Anem per pams: del 5/8 puc dir nomès que va ser insultant. No s'ha mogut rés, cap pis ni cap casteller ha patit en cap moment i s'ha notat. Ha sigut un castell dels que et fan sortir del tronc o la pinya amb un sonriure ben gran. Ja portem nou...el nostre récord. I encara ens queden actuacions per sumar un més. Es aviat dir-ho, pero la consolidació del 3/9f i aquet tronc de 5/8...em fa somiar.

Tema 3/9f. Lliçò apresa. Carregada cómoda i malgrat que de quarts ha tingut un cert tremolí, s'ha defensat ben bé i pinya i forro han fet un bon treball parant la estructura. Bona feina i bones sensacions. La recuperació del 3/9f es un fet. A poc a poc, s'han anat polint i treballant i ja es el cinquè d'enguany. Mai la Jove ha fet tants 3/9f com enguany. Enhorabona companys!.

2/8f. Ha tornat. I ha sortit bastant bé. Amb un canvi al tronc (a dosos), ha sortit rodat i només s'ha girat una mica a quarts a la descarregada. Un més...i només portem quatre...i cap trileta.

I demà, el pilar!. Enguany toca portar-ho, l'any passat s'ens va quedar la mel als llavis després de la feinada de tots els pinyeros i del tronc.

Tanquem aquesta Santa Tecla amb més Glòria!!!

Un bon personatge...perdó, un bon amic!

Posted: dimarts, 22 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
1




Avui, com ja s'ho váig dir, escric a un dels darrers personatges que ha entrat a la colla. Hooligan del Nástic, tarragoní fins la médula (antiganxet total!), i amant de la bona música...entre d'altres coses.

Potser perque el váig conéixer de rebot, o potser perque la distáncia fa que valoris més del compte les amistats que tens, váig guanyar a un amic aviat. No només es Naranjitu, ni el Friky, ni Curto...es l'Arnau i punt. Encara recordo quan va entrar al primer assaig i va montar tot un espectacle perque...no sabía ficar-se la faixa. Malgrat els séus rénecs, els riures de Blay i les conyes meves i de Pau, em váig adonar que a banda de tot això tenía la voluntat per ser casteller. Força no el faltaba, i mala llet tampoc.

Això si, el paio espavila aviat eh!. Perque tot va començar per Sant Magí, amb la conya de fer-nos la foto de família amb la Carnicé...i no vam poder. Tampc al Catllar...i clar, la questiò es posponía...i ell, claro, els pactes queden en no rés amb ell...aixi que com veiéu, ell i Pablito (un altre personatge), ja s'han fet la foteta dels pebrots...recordo que han trencat un quórum de déu persones. Indeseables! (com diría el Nuñez).

Ja en serio, també volía donarte les grácies per aguantar-me a les converses que tenim i perque en part em sento en deute amb tu. Aviat tindrás camisa, i llavors serás un casteller més (oficialment)...i pasarás a ser Curto II, com m'ha passat a mi amb el meu cognom.

Cuidet, tros de friky!


pd: No creguis que et llibrarás de les bofetades, no no. A l'Esperidiò et caurá alguna, jaja.

Això ho hem viscut ja, oi?

Posted: dilluns, 21 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
4

Faré un petit resum d'ahir: 5/8 de postal, 3/9 folrat de coratge i 4/9 folrat de filigrana. Rápid oi?...pero calen més adjectius per descriure la Tripleta d'ahir?. No.

Entrar més profudnament sería tocar els sentiments i fer una descripció irracional i una mica exagerada dels fets. He vist els castells en vídeo, pero no he seguit la diada com normalment ho fáig. Tecla TV no funcionaba fins aquet matí. Tarragona Rádio saturada, al igual que "Radiolagartu" (Radio Vilafranca)...opcions de seguir la diada, a cinc minuts per que comencessi?...cap...fins que la Arantxa es va ofréixer a anar-me dient la diada vía sms.

Peró, deixant les petites anécdotes, volía felicitar a molta gent: a Pau Tell, que em va fer obrir els ulls i veure que amb rauxa i co**ns podem fer-ho tot. Al Blay i a Naranjitu per ser com són, si, per ferme l'informe de cada assaig cada divendres i dimarts. A Pablo, a Julia i a Germán, per tindre una estrena de camissa inmillorable. Per la Marina i per la Merçè, que segurament van tindre ahir una emociò estranya al ventre al veure rodejats de casteller liles celebrant com bojos la tripleta.

També als meus "padrinets", el Non i la Genoveva, perque sempre han fet que estiguessi a prop de la Colla, malgrat tot. Al igual que ho fa el Garrofeta (sempre em sorprens...a l'Esperidiò ja rendirem comptes) i el Nacho, que es mereixía després de tant de temps una alegría com aquesta. A la meva "fillola castellera", perque, malgrat no tindre la camissa per la seva estimada Tecla, ja enté com ens les gastem a la Jove als grans reptes...i como no, també donar la enhorabona a quatre dels puntals que han fet que aquet éxit sigui possible, gràcies a la seva dedicació, paciéncia i constáncia: TOT EL GRUP DE CANALLA i el Gran Cap de Colla, Jordi Crespo i dos cracks, el Jordi Sentís (també Gran Segon Cap de Colla) i l'Eusebi (el Gran Cap de Pinyes).

Podría dir més noms (Sergi, Roger, Anna, Eli, Cristina, Carme, Ata...), renoms (Pitu, Rialles...) i pensar en tots...pero de ben segur que no estaríeu tots els que sóu. He ficat els que per on motiu o d'altre, han fet que aquet estiu hagi sigut diferent i amb els que més tracte he tingut. Tú, company que no em conéixes de quasi rés, dir-te a tú també enhorabona, perque entre tots héu fet una cosa molt important, de la qual potser ara no sou conscients, i després, passat un temps sí. Heu recuperat la millor diada que ha fet la colla (sense comptar els pilars) a la seva història. Reacciona amic, sí: HÉU FET HISTÓRIA

Avui n'estic orgullós de tots. Tot i que jo xalo amb tots els castells que fáig, avui podría pressumir, (malgrat algúns incréduls que hi había abans de la actuaciò) de estar a la millor colla que hi hà. No ho dic per el nivell casteller, sino també per les persones (que no personatges, alguns m'enteneu) que la formen.

Algú em va dir després de tornar al sud que aquet 4/9f no tenía remei. Jo sempre he defensat que es tenía temps per treballar la estructura. No ha sortit preciós, ni rodó ni clavat. Pero ha sortit, i això es molt ja. Ja no només sabem fer els castells parats, sino que quan hi ha que fotre collons, els fiquem.

Senyors, jo tinc fam de grans castells. Jo només vull pensar en que estem aquí per donar un pás endavant, no només per quedar-nos. I tots coneixem el pás que hi ha que donar...volem ser més grans encara?

I JOVE, I JOVE, I JOVE JOVE JOVE!!!

Esteu preparats per a la Glória

Posted: dissabte, 19 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
5

Jo poc tinc que dir. No hi seré fent pinya, pero viuré la diada amb mes passió que molts tarragonins i castellers. Sé que potser el meu comentari d'avui es completament prescindible, pero les bones vibracions que hi há en vosaltres fan que pensi que el nostre objectiu estigui més a prop.

Durant mesos ens hem esforçat (alguns com hem pogut) per portar demá els millors castells que ha fet mai la Jove: 3/9 amb folre, 4/9 amb folre i 5/8. Exceptuant el 4/8 amb el pilar, son tres dels quatre millors castells que ha fet mai la Jove. I només això ha de ser el estímul. Ens hem donat un fart de 5/8. El 3/9 folrat ja l'hem assoliat en tres cops enguany, i el 4/9 amb folre té que mostrar la feina de cada assaig. I aixì será. I que ningú badi, será perque heu currat desde març per estar a aquestes alçades d'any on ens mereixem: amb els millors i fent grans castells. Ningú ho dubta, cap casteller, cap rival, cap aficionat. Estem fent una bona temporada, i ara es quan tenim que donar-ho tot. Ara, per la Tecla hi ha que liarla. Tots, des-de el casteller que arriva nou a la colla fins el més veterà, n'és conscient de que demá farem història. No ho poso en dubte, ens ho mereixem.

Poques colles com la nostra han treballat tant les estructures del 3/9f i 5/8 com nosaltres al llarg de l'any. Poques colles saben el que és fer tripletes en uns "anys mágics" i començar, com qui diu des-de zero per tornar al cel. Poques colles saben el que és descarregar una TRIPLETA i el treball que costa. Senyors, demá toca descarregar aquella TRIPLETA que fa onze anys que no vesteix de lila, i recordar que som i serem sempre la millor colla de Tarrargona, tot i que no hagi falta recordar-ho massa, oi?.

Com va dir el Cap de Colla per Sant Magí, es diu sovint que quan arriven els grans moments, no donem la talla...i ja vam callar la boca a aquells que ho déien amb aquells 5/8 i 3/9f. Demá no només els tornarem a callar la boca per si queda cap dubte en els seus caps, sino que, ens superarem.

Que ningú tingui nervis demá. No calen. Demá tothom a currar i a deixar-se la pell. La experiéncia val la pena.

Només puc dir una cosa: pit i collons. La sort, aquet any sí, estará del nostre costat.

VISCA LA JOVE!

11 de Setembre...

Posted: dissabte, 12 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: ,
1

Després de gaudir dels canelons i la llonganissa del dinar, i de fer una bona migdiada per agafar forçes per la nit, el meu cap ja estaba pensant en la diada a la Rambla. Parlant per el matí amb companys de la colla, váig intuir els castells per la tarda...i bueno, sortir amb 3/8, 5/8 i 4/8 de la actuaciò, es un resultat molt bo de cara a plantar la tripleta el diumenge que bé.

A veure si hi han peles i agafo el tren cap a Tarrargona el dissabte...sería un molt bon principi de curs.

Ara només em queda, esperar...

Celebrando a la Lupe...

Posted: dimarts, 8 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: ,
2

8 de Setembre. Dia internacional del cooperant i...el día d'Extremadura, el día de la patrona de tots els "estremenyius"...Nuestra Señora la Vírgen de Guadalupe...més coneguda per el jovent com la Lupe...

Aquet dia, especial per tooots els estremenyius (ironía), ho celebren de una manera molt especial. Es dónen les Medalles d'Extremadura (tot i que s'han donat a persones dignes de reconeixement, l'any passat li va tocar a la Soraya, famosa per deixar en un ridícul espantós a mitja Castella amb aquella sarandonga que va fotre per Eurovisiò, ja podéu veure el nivell que tenen aquestes medalles, o a la Familia Reial, aquesta, galardonada dos cops). També es fá la peregrinació al Monasterio de Guadalupe i la ofrenda floral...pero, jo soc més de Moreneta, Magins i Tecles...i com podéu llegir, no estic perdent el meu valuòs temps fent a una cópia descarada de "el Rocío" una peregrinació que, a banda de la experiéncia religiosa (ja, ja, ja), només em reportará unes ampolles del tamany d'un tap de cava, una insolació per estar al sol a casi 40 graus (enguany mitigada perque Lupe ha manat que caigui una tormenta de tamany considerable al cel dels estremenyius), i clar, un cansanci només comparable amb el brot de mala llet que tinc, possiblement, per no poder anar per la Tecla...

Aquet matí, m'he despertat amb un "cacau mental" de consideració. El primer que he pensat "la mama, avui per dinar, fricandó". Una merda, toca caldereta (deliciós plat de carn guisada). Ofrendes florals, cap ni una, ni a Casanova, ni a Companys ni a ningú més (esperem que aviat no sa la fagin a Ibarra...), i clar, castells, que "és lo que me pide el cuerpo", ara matéix, doncs tampoc. Podríem dir que els campionats de mus, tute i dómino els sustitueixen, i la jota ocupa el forat que déixa en mi la sardana...

Ara, com he dit plou. I molts diem que allá on va la colla, a actuar o a una nova plaça plou. Em remito a Santa Tecla, Sant Félix, Luxemburg, Sant Magí. Cos del Bou...i els que tinguin més memória, doncs el Catllar, Alcover, etc. Per lo menys, tot i que no crec que ningú s'hagi perdut per aquí baix, el resó del aigua al carrer em fa recordar molts bons moments...

Cap de setmana: desconnexió?

Posted: diumenge, 6 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
2

El divendres ma mare em va dir que passaríem el dissabte i el matí del diumenge a casa dels avis, al Plaséncia. Qui no conegui Plasencia, bueno, suposo que la gran majoría dels visitants d'aquet bloc, dir-les que és una bonica ciutat (poble, per mí), de 20.000 habitants, que compta amb un bon legat cultural: dúes catedrals (la Románica i la Gótica), és la capital del Valle del Jerte (conegut per les seves cireres, les picotes), i també perque és la porta al Parc Nacional de Monfrgüe (amb una de les reserves més grans de vóltors negres i linxs ibèrics de tota la península ibèrica).

A banda d'això, em volía pendre el cap de setmana per refliexionar. No ha sigut una bona setmana académicament i volía tindre la tarda de dissabte per pensar en el futur d'enguany i el que bé. No em va faltar temps per pendre una decissió acertada per el meu futur, consensuada amb els caporals (pares) i que em va agradar i il·lusionar. Els castells, malgrat preguntar a Blai per com van anar les coses el divendres, no van copar la meva ment en molts moments...així que, pensat tot el que tenía que meditar, no s'em va ocurrir millor cosa que...anar a un Carrefour.

Sí amics, potser ara héu pensat que he trepitjat les meves neurones, pero no. La lectura, un dels meus vicis, era també part important de aquella calma que anava buscant al poble. El llibre El banquero anarquista y otros cuentos de Pessoa m'ho había deixat a Badajoz...aixi que anar al Carrefour un dissabte a les vuit del vespre, comtant que totes les llibreríes estaríen tancades (vacances), va ser la millor alternativa. L'altre, anar a doner de comer als ánecs al Parque de los Pinos, no entraba als meus plans i veure el partit d'Espanya sincerament, no era del meu interés. Aixi que fent xino-xano cap al hiper de marres.

Cal dir que la calma que tenía s'em va trencar només arribar, pero com un quan vol ca sempre al séu tema, jo no hi vaig diferir gaire d'aquet pensament: cap als llibres. I allá...váig veure un llibre que em va cridar la atenciò. M'ho van recomanar ja a Tarragona, també a Badajoz, ma mare aquell matéix matí a Plaséncia...El Celler, de Noah Gordon (en el idioma de les espanyes, La Bodega). I a la butxaca. I cap a casa, que, tot i que féia una miqueta de fresqueta, no había cap incentiu més per estar al carrer.

Ja a casa, a la meva habitació, amb la rádio fluixeta escoltant música celta, amb uns "passaratus" i a llegir. El llibre está molt ben documentat, em va enganxar desde el primer moment, i ah...he dit que volía desconnectar una miqueta?, malament, el llibre fa diverses referéncies al fet casteller de finals del segle XIX a Catalunya, i en concret al poble d'on és originari el protagonista: Santa Eulàlia...

I així váig passar el vespre, fins que a les 3 de la nit, després de habeure fet una pausa a les 22 per sopar, la Ari em pica el ull i toca la hora de dormir...i esclar, avui de matí, ja tenía poques coses al cap que no fossi Guissona, pensant en que héu fet. Bons castells: 3/7 amb el pilar (el primer de la história de la colla, enhorabona), 4/8 i 5/7, a banda del vano de 5 de comiat. M'han dit que ha anat poca gent...esperem que no falli per la Diada, que, de ben segur, será la tornada amb els grans castells de 8, o això, esperem molts.

I ara, amb la calorceta de Badajoz (uns 33º asfixiants), la falta de vent que féia al Jerte i amb ganes de tornar cap allà (ja veurem si per la Tecla o l'Esperidiò), tanquem sessió per avui...Que ja toca.

Pd: Els Xiquets de Reus han carregat ara matéix el 4/8 després de un intent desmuntat. Una llástima. Ánims i sort

Luxemburg va ser nostra (2ª part)

Posted: divendres, 4 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
3

Capítol Tercer: ¿QUIÉN COÑO ERES TÚ?

Dissabte 1 d'agost. Quarts de vuit del matí. El fresc aire luxemburgués em fa despertarme...obro els ulls i em trobo com el llit del meu costat está ocupat per algú...clar, jo quan váig anar-me a dormir, estaba sol a la habitació, es lógic que el contrast de aixecar-se amb un altre a la habitació, a aquelles hores i amb aquella pavera, doncs es molt fort. Total que després de que Sergi Guardiola m'expliquessi la odisea del viatge en avió, vam anar a fer un bon esmorçar, molt contundent i, deliciós: hom va poder disfrutar de nou de la gastronomía del buffet, i, com som be bona casa, vam deixar-ho tot ben net i polit, com ha de ser.

Ja després de omplir el dipósit. Al curru, concentració i a veure els altres grups. La veritat es que la meva sensació al arribar a la concentració era que el públic era majoritáriament catalá...fins que va començar la cercavila i alguns es van deleitar amb les luxemburgueses (frase del día: "your colour is the same of my team, come with us! by Gorka) i la gent...castells de cercavila: si no recordo malament, un 2/6 i més endavant un 3/7. Cercavila que va acabar a la Plaça d'Armes on vam entrar amb un pilar caminant i...standby, fins les 14:00, la hora de la actuació.

Capítol Quart: ERA UN PORTUGUÉS, UN CATALÁN Y UN CHARNEGO EN LUXEMBURGO...HASIENDO CASTELLS

Un grupet vam triar pendre algo abans de la actuació, i clar, el mon es un petit mocador...i té collons que em tingui que trobar a un paio que viu a un poble que esta al costat de Badajoz allá mateix. Total, que vam acabar aquet grupet anant al bar de un cosígermácunyau seu (lo que sigui)...i amb cervesa a la má i amb el temps al cul, a fer castells. Sortim de 4/7, una mica bellugadet i després el castell de la jornada: 3/8. Amb algún canvi a terços, va pujar fort, pero a la descarregada, vam suar una miqueta, pero vam demostrar de que no només teníem que vindre a Luxemburg a passar una bona estona, sino a demostrar que som una GRAN colla, i així va ser. 3/8 descarregat, el castell de 8 mes llunyá que hem fet mai. Tanquem la actuació amb un 5/7 i un 4/7 amb el pilar. Pilars i cap a dinar, que feia gana.

CAPÍTOL QUINT: FENT EL GUIRI, ANEM DE FESTA

Dinats i descansats, un bon grupet decidim tirar cap el centre caminant, enmig de parcs i demés. Anécdotes: la papallona que va voler fotografiar Eli amb Itarte aguantant-la, Rialles buscant com coi agafar les bicis (no sería que no tenies quartos?), i el Sergi, que no s'enrecordava de quin dia era el seu aniversari...i era aquell día mateix...

Correfoc i a liarla!. Invasió i molts crits de "jove, jove, jove" i d'altres (algún "matalassers colla de set també es va poder escoltar). Cants de la canalla, com déu ser i bon rotllo amb els tabalers, diables, sardanistes, gegants, nanos...Luxemburg era nostra, era una part més de Catalunya per uns moments i vam fer que la gent indígena d'allà es sintessi partícep de les nostres costums, festes i tradicions...i de la farra que portávem a cada lloc!. Crec que mai a l'estranger s'han escoltat i cantat tants amparitos com allá...

Niriem de festa (a continuar la festa, millor dit) a la antiga fábrica de cervesa, al "Agua de Coco", on els més marxosos de la colla ballarien una estona música llatina i demés bunyolades. A falta de Chartreuse, ben be que entraba la cervesa per hidratar els nostres cossos després de tant de ball. A les dúes, alguns van tirar cap el Novotel en taxi, altres, el conegut per mí "quinteto del timo" (perque ens vam timar dos cops!) va triar anar a peu...

CAPITOL SISÉ: AQUÍ, AL COSTAT ESTÁ EL HOTEL...

Taxi o pota, doncs pota...i ben ficada, perque aquella raça de indeseables luxemburguesos traficants de guiris perduts per la nit, ens la van clavar doblada: primer, fent pujada, ens trobem a un paio que ens fot en un embolic per pujar, i després, un parell de segurates, no sé si al veure les nostres cares de son o per tindre compasió, ens vam demanar un taxi...que per cert, encara estic esperant. Així que, Avinguda Kennedy cap endavant fins el hotel. Camí de dúes hores de durada, entre una autovía i tendes de luxe, vam tocar ja el terre del hotel...i cap a dormir. No hi había humor, ni ganes de rés. Només dormir...eren quarts de cinc quan aquet humil servidor per fí podía descansar a aquell frondós llit...

continuarà...

Luxemburg va ser nostra (1ª part)

Posted: dijous, 3 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas: , ,
6


PRÓLEG
(el viatge abans del viatge en sí)

Hi han paios masoques. Faltats que es menjen un viatge de 14 hores en un tren tercermundista per enganxar amb un altre petardet de viatge de quasi 15 hores. Es una llástima que m'hagi dit a mi mateix faltat, peró ja no em sorprenc. M'ho ha dit gent de la meva família ("¿te metes ésa paliza para estar con los castilleros?"), amics ("¿A tu, noi...et falta sucre, no?), i no ho comprenen...fins i tot hi ha algù que va fer conya i tot ("¿la chica merecía la pena, no?") i després quan els váig dir per qué em vaig tragar aquet petardo, m'han dit que estic sonat. Es clar que aquí, al sud, no entenen de castells, i a vegades també penso que de passions i aificions tampoc...així que s'em va fer difícil i una mica graciós explicar als meus amics de Badajoz que cony pintaba jo allá, a la quinta hóstia per "trencarme el cap" fent malabarismes amb una colla de tolais (en dinou anys no he pogut variar el seu pensament tancat vers els castells...ho sento).

Total, que després d'aguantar el viatge en tren Badajoz-Puertollano-València-Tarragona, gaudint de les magnífiques prestacions que ens dóna la nostra estimada RENFE, a saber: aire acondicionat a temperatura soviética, televisió estropeada, música incorporada (el troc-troc dels vagons es digne de quasevol película del Far West, comparat amb el soroll dels cascs dels caballs), i la típica família que et dona la tabarra tot el viatge, váig trepitjar terre tarragoní...i amb quatre hores per davant, poca cosa tenía que fer. Cap a casa a planxar la camisa que em va portar Pau Tell (gràcies!), desfer una mica la bossa, fer-me uns entrepans i...al Casino a per el bús.

Capítol Primer: LO VIATGE!

22:45, Casino. Una riuada de castellers, amics i familiars de la colla esperem amb inquietut agafar el bus. La nostra inseparable empresa de transports no ens acompanyará, i podrem gaudir (ironía), de un bon "descans" i viatge. Enric Massip em coloca al bus "normal". Entenc per normal que el consum de chartreuse, cubates i demés hi va ser moderat. Bona companyia: Oscar Hijosa passant-nos castells i els gols del Barça, Ferran invitant a tothom a "pasarratus", i Montse, manos a la obra, amb un bidó d'oli de Tarragona omplint amb diligéncia els paladars més exigents. Ah, per cert, frase de la nit: "encara anirem per Martorell" (by Jucu)...pero servidor portaba ja 17 hores de viatge, i va demanar, a la Jonquera, un trasllat a un altre bús...

6 del matí, a un punt desconegut de França. Sembla que hi ha gent que té pixonitis. El méu bus para (el de la canalla, el meu cos va aprofitar perfectament el temps per recuperar forçes les quatre horetes qe váig dormir) i poc més. Fa fred, la gent s'anima i s'espavila. Primeres conyes al bus. Sergi Solé i Carme Badía fan tertúlia, jo fáig xerrada amb la Silvia. A les 9 parem a esmorçar i mirem de poder agafar forçes. Entrepá, croissant i café i al bus. Més son, dormint...fins que després de dinar, comença l'espectacle dividit en dos parts:

1) Festival de cançons de la canalla, que fan riure i xalar a tothom.
2) Batalla "acuática" de coixins per tot el bús...que va durar fins gairebé fins arribar a Luxemburg.

Capítol Segon: EMULANT ALS SCHLECK

Sorpresa només entrar per la porta. Sergi Guardiola (amb qui váig compartir habitació) no vindrá fins la nit, ja que vindrá en avió. Aixi que amb temps per fer una migidiadeta (santa migdiada!), menjar algo i una bona dutxa, anem un grup d'aventurers a veure la ciutat...en bici. Teixeira, Marina, Carlos, Carme i un servidor per Luxemburg fent baixada i veient la part antiga, la Catedral, la Plaça d'Armes...el bon temps que feia i les ganes d'aprofitar el temps van fer molt amena aquesta excursió...que es va fer excessivament llarga per les pujades. Váig veure molt sobrat a Teixeira a les pujades, mentre que Carlos i Marina van demostrar ser dos molt bons rodadors de fons...en canvi, Carme i jo, home de martxeta vam fer bon ús de la nostra capacitat de sprinters (Cavendish, Freire i Boonen!, compte amb la Badía eh!!!).

Entre conyes i pujades, a les 21:30 al sopar, que hi había gana i cansanci. Un bon fart de pasta i salsitxes i cap a donar un tomb amb Aléxia, Albert, Merçè i Claudia que, ben curt va sér. Alguns vam aguantar...pero el cós em demanava tranquilitat, aixi que a cap a les 2, a fer bondat...Luxemburg ens esperaba i calía agafar forçes!.


Hi ha que tornar...

Posted: dimarts, 1 de setembre del 2009 by Xavi in Etiquetas:
0


Be, doncs ja estic de nou al sud. La veritat es que tinc poques coses a dir, només que ja porto només dos dies a Badajos i ja trobo en falta enfaixar-me de nou...vaja, torno a tindre "mono" de castells (i ben aviat que ha sortit enguany).

Encra no sé si aniré per la Tecla cap allà, tot depen del estudis...si tot va bé, es probable que estigui allá. Si no...a esperar fins l'Esperidió o l'any vinent...

Per lo menys, he xalat de lo mes bé enguany. Fer nous companys i amics ha sigut un gran tresor que he descobert enguany. La sortida a Luxemburg, ha sigut inigualable (aviat publicaré la crónica) i els assajos han sigut bons i productios. He fet el meu segon castell de 9 descarregat i uns quants 5/8 més al sac, a banda d'altres castells. He gaudit fent d'home del darrere a alguna prova (m'ha encantat, tan de bò pugui tornar a fer-ho en un futur) als assajos, i he parat pilars a baixos.

Tinc que tornar. Dimarts que bé ja diré si es posible que tingui el meu racó a les pinyes de la nostra patrona, o tindré que esperar fins més endavant...