Treball i Concentració!

Tradicionalment, Sant Jordi sempre ha sigut la sortida que encetaba la temporada castellera a Tarragona i enguany, no ha sigut una excepció. Després de comprar i regalar llibres i roses, les quatre colles de la ciutat van realitzar la tradicional actuació a la Rambla Nova.

La Jove va realitzar una bona diada de castells de 7 i 7 i mig. Enguany no es va poder repetir el 9/7 del Sant Jordi passat, pero s'ha pogut estrenar el 4/7 amb el pilar que fa uns dies, a Gràcia no es va intentar. Tot així, la colla va sortir de 3/7, per continuar a la segona ronda amb el 5/7 (els dos els segons de la temporada) i cloure les tres rondes de castells amb el 4/7 amb el pilar. Es va tancar la diada amb un pilar de 5 i dos pilars de 4, amb algún debut als pisos superiors.

De la resta de les colles, destacar que els Xiquets van bordar la nostra actuació, i que tant els Xiquets del Serrallo, com els Castelleres de Sant Pere i Sant Pau van fer els mateixos castells: 3/6, 4/6 i 4/6 amb el pilar.

El proper compromís de la colla será aquet dissabte 1 de Maig a Salomó, per motiu de la seva Festa Major, a les 13.15 a la Plaça de l'Esglèsia. Després dels castells, hi haurá un dinar per tots els castellers.

Van ser uns segons mágics que sempre portarem al nostre cor. Les llágrimes de molts, les rialles, els sonriures i els crits d'una alegría més que merescuda que tots volíem vam treure cap a fora dels nostres cossos.

La catedral de fons, el sol il.luminant la nostra camisa i els nostres castells i la adrenalina descarregada per les pedres de la Plaça de les Cols, mentre que una marea lila toca per uns instans el cel, un altre cop...

Son d'aquells breus moments, que creus que duren minuts i resulta que ja es queden enmarcats al cap per sempre...son records dels que tenim que gaudir sempre, al igual que tenim que gaudir repetint sempre que poguem la mateixa escena que vam fer un 19 d'agost del 2009.

Després d'un mes de assajos on s'han començat a perfilar estructures i els castellers han anat agafant to, la colla Jove va encarar la Diada de la Independéncia de Gràcia amb una actuació de castells de set. La Jove va obrir la seva actuació amb un 3/7, va continuar a la segona ronda descarregant el 5/7 i va concloure les tres rondes descarregant també un 4/7. De comiat, es va carregar un pilar de 5. Els resultats en global de la diada van ser:

* Castellers de la Vila de Gràcia: 5/7, 4/7 amb el pilar carregat, 4/7, p5.
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/7, 5/7, 4/7, p5 carregat.
* Castellers de Terrassa: 4/7, 4/7 amb el pilar, 3/7, p5

Les tres colles van obrir la actuació amb sengles pilars de quatre de dol,, en memória del President dels Castellers de Sants, D. Jesús Puparelli que va morir aquet dissabte 10. El meu cóndol i afecte als borinots, en aquest moment tan dur.

La propera actuació de la Jove será el proper divendres 23 de Abril a la Rambla Nova de Tarragona, a les 19:00 hores, en la tradicional  Diada de Sant Jordi, amb les altres colles locals, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets del Serrallo i Xiquets de Tarragona.

La temporada de la Jove, ha acabat. Malgrat tindre un bolo aquesta setmana, el dissabte vam tancar el xiringuito fins l'any vinent. La colla había preparat un bon ventall de castells, on destacaba el 3/8 amb el pilar i el 5/8 entre altres.

Amb una bona pinya per fer intentar assolir els castells que ens proposéssim, vam sortir de 5/8 que va anar rodada. Desde la filera de daus on vaig estar, la estructura la vaig notar forta i sólida i en cap moment vai notar un moviment que fessi perillar la estructura. Una més, i al final, dotze en tot el 2009, superant en quatre el "récord" de l'any 2005.

A la segona ronda, 3/8 amb el pilar. Les bones sensacions del nostre 3/8 i el fet de habeuere treballat aquesta estructura desde fa dos mesos, feia encarar amb possibilitats reials d'assolir aquet nu castell. Al igual que al cinc, váig anar de dau, i les sensacions van ser de treballar la estructura desde el principi, amb pressiò de pit constant. Penso que el 3/8 es va carregar molt bé, pero a la descarregada no sé si els nervis, o el tocar el pilar (si es va tocar), van precipitar la seva caiguda a la sortida de terços, a pocs instants de carregar-se.

Aquet castell em sembla que ha sigut l'únic que ha quedat en intent en tot l'any, pero hem vist q el treball hi era i el tenim a l'abast. Al 2010, estic segur que aquet castell entrarà al nostre ventall.

Per tancar la actuaciò, vam tornar a fer el 9/7, després del primer que vam fer en Sant Jordi. Potser per el cansanci acumulat (viatge + assaig + madrugar + castells) s'em va fer una mica llarg (al igual que els altres dos castells), pero el esforç va valdre la pena. Un nou castell al sac (el primer cop que el fáig) i amb un petit sonriure a la ronda de pilars...on vam fer un pilar "semifamiliar". Amb el Rafa a segons, la Abril d'enxaneta, jo de baix, i la Julia Oriol de crossa esquerra. Hi había també de crossa la Julia Gurí, d'agulla Albert Blai i de home del redere Arnau Curto a banda de un gran primeres mans: l'Itarte.

I per acabar, sopar, revetlla i cap a casa...el diumenge hi había Santa Úrsula hi tenía que agafar unes hores de son, el meu cos volía una mica de descans. I aixì va ser. Somiant amb castells liles, globus inflables i veus modificades per l'heli váig quedarme despatarrat al llit. Ni el rum rum dels cotxes, ni el xiuxiueig dels ocells de madrugada vam fer-me despertar i passar una bona nit...

Amb la Diada de la Mercè tanquem una de les millors Tecles que es recorden. Potser sortir de la Festa Major amb dos 3/9 amb folre, un 4/9 amb folre, tres 5/8, un 2/8 amb folre i un 4/8, per alguns ells hi pot semblar poca cosa...pero tots a la colla valorem l'esforç que ens ha costat tornar a on ens mereixem estar. A dalt del tot.

Avui, amb un gruix de camises menor que altres dies (a Tarragona, la Mercè es laborable), vam arribar a la Plaça de les Cols i la colla va bastir al seu torn dons bons castells. A la primera ronda, un 4/8 amb alguns canvis al tronc que no va tindre cap perill de caiguda ni cap entrabanc a destacar. Per tancar la actuaciò, una catedral més, la desena. Com la d'ahir, va ser un castell per assaborir a poc a poc, pero gaudint d'aquesta bonica catedral que estem bastint enguany. Potser un xic més tancada per dalt que la d'ahir, pero un 5/8 clavat.

Després dels castells, era el torn del pilar caminant. Ens ha caigut, sí. Per segon any, tambè. Jo penso que això ens té que donar forçes per encarar-lo per l'any que bé amb més ganes encara de les que fiquem, que son moltes. Entenc la tristor de tots, pero no tenim que cremar-nos pensant en la caiguda. Els castells cauen, fins i tot aquet pilar. No puc dir cap crítica perque soc el menys indicat, pero sí que soc el primer en alabar el treball que han fet avui la Abril, la Natàlia, el Roger i els baixos, Gabi i Miki. Ánims i l'any que bé, segur que sí.

El balanç que puc fer en general de les festes es que hem tornat i per la porta gran. Ara queden unes diades, i algunes de compromís, com Santa Teresa al Vendrell i la nostra diada, a banda de anar a Alcanar.

Amunt colla!

Intentarè fer un análisi de que he pogut veure grácies a Tecla TV. A banda de les cares de son i de ressaca de molts de la colla, he pogut gaudir d'un 5/8 clavat, d'un bonic 3/9 amb folre (el millor de l'any) i d'un 2/8 amb folre desconegut...

Anem per pams: del 5/8 puc dir nomès que va ser insultant. No s'ha mogut rés, cap pis ni cap casteller ha patit en cap moment i s'ha notat. Ha sigut un castell dels que et fan sortir del tronc o la pinya amb un sonriure ben gran. Ja portem nou...el nostre récord. I encara ens queden actuacions per sumar un més. Es aviat dir-ho, pero la consolidació del 3/9f i aquet tronc de 5/8...em fa somiar.

Tema 3/9f. Lliçò apresa. Carregada cómoda i malgrat que de quarts ha tingut un cert tremolí, s'ha defensat ben bé i pinya i forro han fet un bon treball parant la estructura. Bona feina i bones sensacions. La recuperació del 3/9f es un fet. A poc a poc, s'han anat polint i treballant i ja es el cinquè d'enguany. Mai la Jove ha fet tants 3/9f com enguany. Enhorabona companys!.

2/8f. Ha tornat. I ha sortit bastant bé. Amb un canvi al tronc (a dosos), ha sortit rodat i només s'ha girat una mica a quarts a la descarregada. Un més...i només portem quatre...i cap trileta.

I demà, el pilar!. Enguany toca portar-ho, l'any passat s'ens va quedar la mel als llavis després de la feinada de tots els pinyeros i del tronc.

Tanquem aquesta Santa Tecla amb més Glòria!!!

Faré un petit resum d'ahir: 5/8 de postal, 3/9 folrat de coratge i 4/9 folrat de filigrana. Rápid oi?...pero calen més adjectius per descriure la Tripleta d'ahir?. No.

Entrar més profudnament sería tocar els sentiments i fer una descripció irracional i una mica exagerada dels fets. He vist els castells en vídeo, pero no he seguit la diada com normalment ho fáig. Tecla TV no funcionaba fins aquet matí. Tarragona Rádio saturada, al igual que "Radiolagartu" (Radio Vilafranca)...opcions de seguir la diada, a cinc minuts per que comencessi?...cap...fins que la Arantxa es va ofréixer a anar-me dient la diada vía sms.

Peró, deixant les petites anécdotes, volía felicitar a molta gent: a Pau Tell, que em va fer obrir els ulls i veure que amb rauxa i co**ns podem fer-ho tot. Al Blay i a Naranjitu per ser com són, si, per ferme l'informe de cada assaig cada divendres i dimarts. A Pablo, a Julia i a Germán, per tindre una estrena de camissa inmillorable. Per la Marina i per la Merçè, que segurament van tindre ahir una emociò estranya al ventre al veure rodejats de casteller liles celebrant com bojos la tripleta.

També als meus "padrinets", el Non i la Genoveva, perque sempre han fet que estiguessi a prop de la Colla, malgrat tot. Al igual que ho fa el Garrofeta (sempre em sorprens...a l'Esperidiò ja rendirem comptes) i el Nacho, que es mereixía després de tant de temps una alegría com aquesta. A la meva "fillola castellera", perque, malgrat no tindre la camissa per la seva estimada Tecla, ja enté com ens les gastem a la Jove als grans reptes...i como no, també donar la enhorabona a quatre dels puntals que han fet que aquet éxit sigui possible, gràcies a la seva dedicació, paciéncia i constáncia: TOT EL GRUP DE CANALLA i el Gran Cap de Colla, Jordi Crespo i dos cracks, el Jordi Sentís (també Gran Segon Cap de Colla) i l'Eusebi (el Gran Cap de Pinyes).

Podría dir més noms (Sergi, Roger, Anna, Eli, Cristina, Carme, Ata...), renoms (Pitu, Rialles...) i pensar en tots...pero de ben segur que no estaríeu tots els que sóu. He ficat els que per on motiu o d'altre, han fet que aquet estiu hagi sigut diferent i amb els que més tracte he tingut. Tú, company que no em conéixes de quasi rés, dir-te a tú també enhorabona, perque entre tots héu fet una cosa molt important, de la qual potser ara no sou conscients, i després, passat un temps sí. Heu recuperat la millor diada que ha fet la colla (sense comptar els pilars) a la seva història. Reacciona amic, sí: HÉU FET HISTÓRIA

Avui n'estic orgullós de tots. Tot i que jo xalo amb tots els castells que fáig, avui podría pressumir, (malgrat algúns incréduls que hi había abans de la actuaciò) de estar a la millor colla que hi hà. No ho dic per el nivell casteller, sino també per les persones (que no personatges, alguns m'enteneu) que la formen.

Algú em va dir després de tornar al sud que aquet 4/9f no tenía remei. Jo sempre he defensat que es tenía temps per treballar la estructura. No ha sortit preciós, ni rodó ni clavat. Pero ha sortit, i això es molt ja. Ja no només sabem fer els castells parats, sino que quan hi ha que fotre collons, els fiquem.

Senyors, jo tinc fam de grans castells. Jo només vull pensar en que estem aquí per donar un pás endavant, no només per quedar-nos. I tots coneixem el pás que hi ha que donar...volem ser més grans encara?

I JOVE, I JOVE, I JOVE JOVE JOVE!!!

Jo poc tinc que dir. No hi seré fent pinya, pero viuré la diada amb mes passió que molts tarragonins i castellers. Sé que potser el meu comentari d'avui es completament prescindible, pero les bones vibracions que hi há en vosaltres fan que pensi que el nostre objectiu estigui més a prop.

Durant mesos ens hem esforçat (alguns com hem pogut) per portar demá els millors castells que ha fet mai la Jove: 3/9 amb folre, 4/9 amb folre i 5/8. Exceptuant el 4/8 amb el pilar, son tres dels quatre millors castells que ha fet mai la Jove. I només això ha de ser el estímul. Ens hem donat un fart de 5/8. El 3/9 folrat ja l'hem assoliat en tres cops enguany, i el 4/9 amb folre té que mostrar la feina de cada assaig. I aixì será. I que ningú badi, será perque heu currat desde març per estar a aquestes alçades d'any on ens mereixem: amb els millors i fent grans castells. Ningú ho dubta, cap casteller, cap rival, cap aficionat. Estem fent una bona temporada, i ara es quan tenim que donar-ho tot. Ara, per la Tecla hi ha que liarla. Tots, des-de el casteller que arriva nou a la colla fins el més veterà, n'és conscient de que demá farem història. No ho poso en dubte, ens ho mereixem.

Poques colles com la nostra han treballat tant les estructures del 3/9f i 5/8 com nosaltres al llarg de l'any. Poques colles saben el que és fer tripletes en uns "anys mágics" i començar, com qui diu des-de zero per tornar al cel. Poques colles saben el que és descarregar una TRIPLETA i el treball que costa. Senyors, demá toca descarregar aquella TRIPLETA que fa onze anys que no vesteix de lila, i recordar que som i serem sempre la millor colla de Tarrargona, tot i que no hagi falta recordar-ho massa, oi?.

Com va dir el Cap de Colla per Sant Magí, es diu sovint que quan arriven els grans moments, no donem la talla...i ja vam callar la boca a aquells que ho déien amb aquells 5/8 i 3/9f. Demá no només els tornarem a callar la boca per si queda cap dubte en els seus caps, sino que, ens superarem.

Que ningú tingui nervis demá. No calen. Demá tothom a currar i a deixar-se la pell. La experiéncia val la pena.

Només puc dir una cosa: pit i collons. La sort, aquet any sí, estará del nostre costat.

VISCA LA JOVE!

Després de gaudir dels canelons i la llonganissa del dinar, i de fer una bona migdiada per agafar forçes per la nit, el meu cap ja estaba pensant en la diada a la Rambla. Parlant per el matí amb companys de la colla, váig intuir els castells per la tarda...i bueno, sortir amb 3/8, 5/8 i 4/8 de la actuaciò, es un resultat molt bo de cara a plantar la tripleta el diumenge que bé.

A veure si hi han peles i agafo el tren cap a Tarrargona el dissabte...sería un molt bon principi de curs.

Ara només em queda, esperar...

El divendres ma mare em va dir que passaríem el dissabte i el matí del diumenge a casa dels avis, al Plaséncia. Qui no conegui Plasencia, bueno, suposo que la gran majoría dels visitants d'aquet bloc, dir-les que és una bonica ciutat (poble, per mí), de 20.000 habitants, que compta amb un bon legat cultural: dúes catedrals (la Románica i la Gótica), és la capital del Valle del Jerte (conegut per les seves cireres, les picotes), i també perque és la porta al Parc Nacional de Monfrgüe (amb una de les reserves més grans de vóltors negres i linxs ibèrics de tota la península ibèrica).

A banda d'això, em volía pendre el cap de setmana per refliexionar. No ha sigut una bona setmana académicament i volía tindre la tarda de dissabte per pensar en el futur d'enguany i el que bé. No em va faltar temps per pendre una decissió acertada per el meu futur, consensuada amb els caporals (pares) i que em va agradar i il·lusionar. Els castells, malgrat preguntar a Blai per com van anar les coses el divendres, no van copar la meva ment en molts moments...així que, pensat tot el que tenía que meditar, no s'em va ocurrir millor cosa que...anar a un Carrefour.

Sí amics, potser ara héu pensat que he trepitjat les meves neurones, pero no. La lectura, un dels meus vicis, era també part important de aquella calma que anava buscant al poble. El llibre El banquero anarquista y otros cuentos de Pessoa m'ho había deixat a Badajoz...aixi que anar al Carrefour un dissabte a les vuit del vespre, comtant que totes les llibreríes estaríen tancades (vacances), va ser la millor alternativa. L'altre, anar a doner de comer als ánecs al Parque de los Pinos, no entraba als meus plans i veure el partit d'Espanya sincerament, no era del meu interés. Aixi que fent xino-xano cap al hiper de marres.

Cal dir que la calma que tenía s'em va trencar només arribar, pero com un quan vol ca sempre al séu tema, jo no hi vaig diferir gaire d'aquet pensament: cap als llibres. I allá...váig veure un llibre que em va cridar la atenciò. M'ho van recomanar ja a Tarragona, també a Badajoz, ma mare aquell matéix matí a Plaséncia...El Celler, de Noah Gordon (en el idioma de les espanyes, La Bodega). I a la butxaca. I cap a casa, que, tot i que féia una miqueta de fresqueta, no había cap incentiu més per estar al carrer.

Ja a casa, a la meva habitació, amb la rádio fluixeta escoltant música celta, amb uns "passaratus" i a llegir. El llibre está molt ben documentat, em va enganxar desde el primer moment, i ah...he dit que volía desconnectar una miqueta?, malament, el llibre fa diverses referéncies al fet casteller de finals del segle XIX a Catalunya, i en concret al poble d'on és originari el protagonista: Santa Eulàlia...

I així váig passar el vespre, fins que a les 3 de la nit, després de habeure fet una pausa a les 22 per sopar, la Ari em pica el ull i toca la hora de dormir...i esclar, avui de matí, ja tenía poques coses al cap que no fossi Guissona, pensant en que héu fet. Bons castells: 3/7 amb el pilar (el primer de la história de la colla, enhorabona), 4/8 i 5/7, a banda del vano de 5 de comiat. M'han dit que ha anat poca gent...esperem que no falli per la Diada, que, de ben segur, será la tornada amb els grans castells de 8, o això, esperem molts.

I ara, amb la calorceta de Badajoz (uns 33º asfixiants), la falta de vent que féia al Jerte i amb ganes de tornar cap allà (ja veurem si per la Tecla o l'Esperidiò), tanquem sessió per avui...Que ja toca.

Pd: Els Xiquets de Reus han carregat ara matéix el 4/8 després de un intent desmuntat. Una llástima. Ánims i sort

Capítol Tercer: ¿QUIÉN COÑO ERES TÚ?

Dissabte 1 d'agost. Quarts de vuit del matí. El fresc aire luxemburgués em fa despertarme...obro els ulls i em trobo com el llit del meu costat está ocupat per algú...clar, jo quan váig anar-me a dormir, estaba sol a la habitació, es lógic que el contrast de aixecar-se amb un altre a la habitació, a aquelles hores i amb aquella pavera, doncs es molt fort. Total que després de que Sergi Guardiola m'expliquessi la odisea del viatge en avió, vam anar a fer un bon esmorçar, molt contundent i, deliciós: hom va poder disfrutar de nou de la gastronomía del buffet, i, com som be bona casa, vam deixar-ho tot ben net i polit, com ha de ser.

Ja després de omplir el dipósit. Al curru, concentració i a veure els altres grups. La veritat es que la meva sensació al arribar a la concentració era que el públic era majoritáriament catalá...fins que va començar la cercavila i alguns es van deleitar amb les luxemburgueses (frase del día: "your colour is the same of my team, come with us! by Gorka) i la gent...castells de cercavila: si no recordo malament, un 2/6 i més endavant un 3/7. Cercavila que va acabar a la Plaça d'Armes on vam entrar amb un pilar caminant i...standby, fins les 14:00, la hora de la actuació.

Capítol Quart: ERA UN PORTUGUÉS, UN CATALÁN Y UN CHARNEGO EN LUXEMBURGO...HASIENDO CASTELLS

Un grupet vam triar pendre algo abans de la actuació, i clar, el mon es un petit mocador...i té collons que em tingui que trobar a un paio que viu a un poble que esta al costat de Badajoz allá mateix. Total, que vam acabar aquet grupet anant al bar de un cosígermácunyau seu (lo que sigui)...i amb cervesa a la má i amb el temps al cul, a fer castells. Sortim de 4/7, una mica bellugadet i després el castell de la jornada: 3/8. Amb algún canvi a terços, va pujar fort, pero a la descarregada, vam suar una miqueta, pero vam demostrar de que no només teníem que vindre a Luxemburg a passar una bona estona, sino a demostrar que som una GRAN colla, i així va ser. 3/8 descarregat, el castell de 8 mes llunyá que hem fet mai. Tanquem la actuació amb un 5/7 i un 4/7 amb el pilar. Pilars i cap a dinar, que feia gana.

CAPÍTOL QUINT: FENT EL GUIRI, ANEM DE FESTA

Dinats i descansats, un bon grupet decidim tirar cap el centre caminant, enmig de parcs i demés. Anécdotes: la papallona que va voler fotografiar Eli amb Itarte aguantant-la, Rialles buscant com coi agafar les bicis (no sería que no tenies quartos?), i el Sergi, que no s'enrecordava de quin dia era el seu aniversari...i era aquell día mateix...

Correfoc i a liarla!. Invasió i molts crits de "jove, jove, jove" i d'altres (algún "matalassers colla de set també es va poder escoltar). Cants de la canalla, com déu ser i bon rotllo amb els tabalers, diables, sardanistes, gegants, nanos...Luxemburg era nostra, era una part més de Catalunya per uns moments i vam fer que la gent indígena d'allà es sintessi partícep de les nostres costums, festes i tradicions...i de la farra que portávem a cada lloc!. Crec que mai a l'estranger s'han escoltat i cantat tants amparitos com allá...

Niriem de festa (a continuar la festa, millor dit) a la antiga fábrica de cervesa, al "Agua de Coco", on els més marxosos de la colla ballarien una estona música llatina i demés bunyolades. A falta de Chartreuse, ben be que entraba la cervesa per hidratar els nostres cossos després de tant de ball. A les dúes, alguns van tirar cap el Novotel en taxi, altres, el conegut per mí "quinteto del timo" (perque ens vam timar dos cops!) va triar anar a peu...

CAPITOL SISÉ: AQUÍ, AL COSTAT ESTÁ EL HOTEL...

Taxi o pota, doncs pota...i ben ficada, perque aquella raça de indeseables luxemburguesos traficants de guiris perduts per la nit, ens la van clavar doblada: primer, fent pujada, ens trobem a un paio que ens fot en un embolic per pujar, i després, un parell de segurates, no sé si al veure les nostres cares de son o per tindre compasió, ens vam demanar un taxi...que per cert, encara estic esperant. Així que, Avinguda Kennedy cap endavant fins el hotel. Camí de dúes hores de durada, entre una autovía i tendes de luxe, vam tocar ja el terre del hotel...i cap a dormir. No hi había humor, ni ganes de rés. Només dormir...eren quarts de cinc quan aquet humil servidor per fí podía descansar a aquell frondós llit...

continuarà...

PRÓLEG (el viatge abans del viatge en sí)

Hi han paios masoques. Faltats que es menjen un viatge de 14 hores en un tren tercermundista per enganxar amb un altre petardet de viatge de quasi 15 hores. Es una llástima que m'hagi dit a mi mateix faltat, peró ja no em sorprenc. M'ho ha dit gent de la meva família ("¿te metes ésa paliza para estar con los castilleros?"), amics ("¿A tu, noi...et falta sucre, no?), i no ho comprenen...fins i tot hi ha algù que va fer conya i tot ("¿la chica merecía la pena, no?") i després quan els váig dir per qué em vaig tragar aquet petardo, m'han dit que estic sonat. Es clar que aquí, al sud, no entenen de castells, i a vegades també penso que de passions i aificions tampoc...així que s'em va fer difícil i una mica graciós explicar als meus amics de Badajoz que cony pintaba jo allá, a la quinta hóstia per "trencarme el cap" fent malabarismes amb una colla de tolais (en dinou anys no he pogut variar el seu pensament tancat vers els castells...ho sento).

Total, que després d'aguantar el viatge en tren Badajoz-Puertollano-València-Tarragona, gaudint de les magnífiques prestacions que ens dóna la nostra estimada RENFE, a saber: aire acondicionat a temperatura soviética, televisió estropeada, música incorporada (el troc-troc dels vagons es digne de quasevol película del Far West, comparat amb el soroll dels cascs dels caballs), i la típica família que et dona la tabarra tot el viatge, váig trepitjar terre tarragoní...i amb quatre hores per davant, poca cosa tenía que fer. Cap a casa a planxar la camisa que em va portar Pau Tell (gràcies!), desfer una mica la bossa, fer-me uns entrepans i...al Casino a per el bús.

Capítol Primer: LO VIATGE!

22:45, Casino. Una riuada de castellers, amics i familiars de la colla esperem amb inquietut agafar el bus. La nostra inseparable empresa de transports no ens acompanyará, i podrem gaudir (ironía), de un bon "descans" i viatge. Enric Massip em coloca al bus "normal". Entenc per normal que el consum de chartreuse, cubates i demés hi va ser moderat. Bona companyia: Oscar Hijosa passant-nos castells i els gols del Barça, Ferran invitant a tothom a "pasarratus", i Montse, manos a la obra, amb un bidó d'oli de Tarragona omplint amb diligéncia els paladars més exigents. Ah, per cert, frase de la nit: "encara anirem per Martorell" (by Jucu)...pero servidor portaba ja 17 hores de viatge, i va demanar, a la Jonquera, un trasllat a un altre bús...

6 del matí, a un punt desconegut de França. Sembla que hi ha gent que té pixonitis. El méu bus para (el de la canalla, el meu cos va aprofitar perfectament el temps per recuperar forçes les quatre horetes qe váig dormir) i poc més. Fa fred, la gent s'anima i s'espavila. Primeres conyes al bus. Sergi Solé i Carme Badía fan tertúlia, jo fáig xerrada amb la Silvia. A les 9 parem a esmorçar i mirem de poder agafar forçes. Entrepá, croissant i café i al bus. Més son, dormint...fins que després de dinar, comença l'espectacle dividit en dos parts:

1) Festival de cançons de la canalla, que fan riure i xalar a tothom.
2) Batalla "acuática" de coixins per tot el bús...que va durar fins gairebé fins arribar a Luxemburg.

Capítol Segon: EMULANT ALS SCHLECK

Sorpresa només entrar per la porta. Sergi Guardiola (amb qui váig compartir habitació) no vindrá fins la nit, ja que vindrá en avió. Aixi que amb temps per fer una migidiadeta (santa migdiada!), menjar algo i una bona dutxa, anem un grup d'aventurers a veure la ciutat...en bici. Teixeira, Marina, Carlos, Carme i un servidor per Luxemburg fent baixada i veient la part antiga, la Catedral, la Plaça d'Armes...el bon temps que feia i les ganes d'aprofitar el temps van fer molt amena aquesta excursió...que es va fer excessivament llarga per les pujades. Váig veure molt sobrat a Teixeira a les pujades, mentre que Carlos i Marina van demostrar ser dos molt bons rodadors de fons...en canvi, Carme i jo, home de martxeta vam fer bon ús de la nostra capacitat de sprinters (Cavendish, Freire i Boonen!, compte amb la Badía eh!!!).

Entre conyes i pujades, a les 21:30 al sopar, que hi había gana i cansanci. Un bon fart de pasta i salsitxes i cap a donar un tomb amb Aléxia, Albert, Merçè i Claudia que, ben curt va sér. Alguns vam aguantar...pero el cós em demanava tranquilitat, aixi que a cap a les 2, a fer bondat...Luxemburg ens esperaba i calía agafar forçes!.

Onze anys de l'últims castell de nou fet per la Jove en la Plaça dels Cols. Per fín ho hem aconseguit. 3/9 amb folre descarregat!...però comencem pel principi tot això...

Després d'una nit de festa i després de passar per la dutxa obligatòria i el contundent esmorçar que la mama em dedica (la pota del pernil encara tremola de la clavada que li vai fotre), com sempre, Av. Catalunya cap amunt, camí del Cós del Bou. Veig als més madrugadores, als nous "encamisats" (primer Sant Magí, nervis, etc...) i algun pinyero que va controlant l'arribada de gent. Somriures i bromes, fins que el gruix de la gent apareix i mentre ens busquem en les pinyes, el local es va omplint...

Parla Jordi a dalt. Tothom callat i em quedo amb una frase que va dir a la seva arenga: "Hi ha gent que diu, que la Jove no dona la cara en els moments importants. Avui demostrarem que está molt equivocada perque tot anirà bé". Amb un "Visca la Jove" que fa botar tot el barri, sortim cap a plaça. Parlo amb Arnau, Lluís i Merçé i amb altres cares conegudes. Menció especial pel Garrofeta, amb abraçada inclosa. Fins que vam entrar a Plaça, tothom tenía un somriure als llavis...

Sortim de 5/8 (quines colles surten de 5/8?). Desmontem un peu i amunt!. Em toca de mans, amb el Tino i a treballar. Noto la estructura forta i un xic rápida, pero el "rum rum" que fa la gent em fa sospitar de lo pitjor. A la tarda, váig veure a un vídeo que de terços s'estaba obrint un pél i aixó va fer que es treballés a la descarregada, pero sempre amb ofici i seguretat. Un més al saca i ja portem cinc!.

Després de agafar més forçes amb una orxata i un Aquarius, arriva el moment de assolir el 3/9f.Onze anys, jo era un mico quan vam descarregar el darrer castell de nou aquí. La penúltima tripleta lila (amb el quatre carregat). A la guerra. Com algú em va dir, redere méu estaba molt ben acompanyat amb la Julia i la Merçé. Al costat, una filera de mans (no sabría dir amb quí al costat, Bustos?). I davant Juanma. Ens recorden que tenim que recordar que al cantó que está a la pujada, la força, la justa perque totes les batzegades anirán cap a baix. Tanquem pinya (després de un peu desmontat) i amunt. Noto que el castell es carrega bastant bé i rápid, pero suposo que els peques no van poder baixar mes rápid del compte i va tocar suar. S'obre una mica, pero es treballa, quan els quints ja baixen ja ho estem celebrant a la pinya botant. Bogería: l'Albert Grau baixa al meu cantó i l'abraço mig plorós, em dono la volta i abraço a Julia, i no recordo a ui més (mitja colla, segur jeje). Crido, salto fins no poder més i em deixo la véu tocada...era una alegría que tenía que exterioritzar desde fa anys a la Plaça de les Cols i ahir de una puta (amb perdò) vegada, ja tocaba.

Després, felicitació de rigor amb el papa i la mama. Feliç, era feliç, i entre el núvol de alegría, el 2/8f. Destaco el ball que va fer el Ramon Pasano baixant del primer péu de la torre. Amparito, i cap a casa a descansar una miqueta per la processó.

Amics, tornem a tastar la glória. D'aquí a final de temporada queden moltes diades i castells que podem preparar de cara a Santa Tecla. Estem forts, i ho hem demostrat. Som la millor colla de Tarragona un cop més i la nostra actuació es admirable per moltes colles. Som grans.

Enhorabona a tots i grácies.

M'aixeco a quarts de set de la migdiada, enmig de un petit desordre de coixins i suor. La xafogor m'ofega i el fresc glop de aigua que m'ofereix una ampolla de la nevera em fa posarme a tó. La música celta que escolto i un poster del darrer 5/8 que vam bastir a la Plaça de les Cols que tinc a la capçalera del meu llit em fan entrar en situació: avui toquen castells al nostre barri i penso que es el darrer test fort abans de la diada del nostre patró. Alguna cosa em diu que no ens limitarem a oferir castells sota l'abast del nostre potencial...

El aigua freda de la dutxa em desperta del tot i amb la camisa ficada penso que avui pot ser una gran diada. Respiro i em miro als ulls, al mirall. Agafo la faixa i Av. Catalunya cap amunt ja váig veient el que ens espera: castellers que pujen també al local aviat, persones que et pregunten on hi ha castells, i algún matalasser que puja/baixa al seu assaig.

Al local, la Raquel em fa una declaració d'intencions que dona realisme a les meves sospites i cabóires. Farem castells grossos. Aprofito per saludar als "novatillos" que debuten amb camisa i m'adono que están molt maques amb el lila de la camisa la Aléxia i la Merçé...aixi com Blay...be, li queda be (no entrarem en detalls, jeje). Aguanto les conyes de Pablo i de Nacho i saludo a la gent de Reus que vol veure grans castells. No els fallarem.

Sortim de 3/8. No em toca ficarme a la pinya, aixi que em fico al cordó, cmm'ha dt l'Eusebi, justament redere de la filera de mans de a rengla. Els comentaris sobre aquet 3/8 sobren. De postal, maco, rodó i en cap moment va perillar, amb això dic tot.

Ja va en serio a la segona ronda: 5/8. La nostra catedral. La darrera que vam fer al barri va ser a un llunyà 1998, malgrat que al 2002 la vam intentar de nou i va quedar en això, intent. Ara si que toca pencar, a la filera de laterals, on tinc al Tino fent una retransmissió en directe en castell que em provoca un cert nerviosisme. Noto la estructura forta, la pinya és una roca, el tronc treballa bé i la canalla ho borda. Un altre més al sarró i ja portem uns poquets. Al final, alegría i motivació extra de cara a Sant Magí per la bona feina realitzada, no era per menys.

A la tercera, 2/8f. Després del que vam fer a Vilallonga fa unes jornades, ja calía agafar la mesura a aquet castell. Tot i que era el segon de la temporada, es va descarregar amb ofici, amb molt menys patiment que el primer d'enguany. Tanquem la actuació amb tres pilars de 5 i cinc pilars de 4. Tothom content i a fer un prova de 3/9f fins quints a local.

També voldría felicitar a la colla convidada nguany a la actuaciò. Els Mageners de Guissona vam vindre a fer grans castells i malgrat un entrabanc a la segonaronda ho anconseguir: 3/7, 3/7 per sota i 5/7. Enhorabona per aquet 3/7 per sota, crec que el primer de la seva história.

Ara només queda esperar tranquilament el dimecres...

El diumene la colla va actuar Llorenç del Penedés, municipi on féia gairebé déu anys on no actuávem i h vam fer plantant la tercera catedral de l'any i amb uns 3/8 i 4/8 acompanyant el 5/8. Vam tancar la diada amb un vano de 5.

Vam sortir de 3/8 que va anar rodat. Tot seguit, el 5/8. Va pujar fort i segur, i només va tindre una mica de tremolí més de l'habitual a la descarregada, que es va saber defensar amb solvéncia i que en cap moment va fer perillar la estructura. Tercer descarregatd'enguany (el récord dels 8 5/8 descarregats del 2005 pot ser superat). Tercera ronda i 4/8 treballat, pero descarregat al cap i ala fí.

Els resultats en global de la diada:

* Colla Joves Xiquets de Valls: 5/8, 2/8f, 4/8, p6c, 2p5
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 5/8, 4/8, vano de 5
* Nens del Vendrell: 2/7, 5/7, id4/7ag, 4/7ag, vano de 5

El proper cap de setmana, doble actuació: dissabte a les 20:30 actuem a les festes del nostre barri, el Cos del Bóu amb els Margeners de Guissona (per primer cop actuarem amb aquesta colla), i el diumenge, a les 13:00 a La Canonja, amb els Xiquets de Reus. Serán les darreres actuacions abans de Sant Magí.


pd: la "crónica" del viatge a Luxemburg la penjaré més endavant.

El diumenge al migdia, la colla ha fet una molt bona actuació a les Santes de Mataró, assolint el primer castell de 9 d'enguany (el 3/9 amb folre, carregat) i descarrgant un bonic 5/8 i un 4/8.

La colla ha sortit de 3/9f. Feia mesos (millor dit, des de el primer assaig) que es treballa el castell i des de començament de temporada, se sabia que es podia arribar als Santes amb molta feina avançada i amb possibilitats reals d'aconseguir-lo. He de dir que, en Setmana Santa, quan vaig parlar amb amics de la colla i em van comentar aquesta possibilitat, no me la creia del tot, vaig tindre que veure i participar en les proves de 3/9f per a saber que si seguíem amb aquest ritme, tindríem alguna possibilitat. I així ha sigut. Malgrat "només" carregar aquet castell i el regust amarg de la llenya i els cops que amb tanta mala sort va provocar la caiguda a alguns companys, crec que héu demostrat que teniu el castell i que la confiança i el treball hi ha. Aviat sonará l'amparito o estará descarregat

A la segona ronda, 5/8. D'aquet castell només puc donar la enhorabona a tots els companys per bastir aquet castellás. Maco, bonic i esbelt. Molt bona feina companys,una gran catedral, i ja portéu dúes. Felicitats!. Per tancar una gran actuació, un altre 4/8 al sac.

Els resultats, en global, han sigut:

* Capgrossos de Mataró: 3/9f, id4/9f, 4/ag, 2/8f, p7fc
* Castellers de Vilafranca: 4/9f, i2/9fm, 2/8f, 3/9fc, vano de 5
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/9fc, 5/8, 4/8, 2 p5, 3p4

El proper cap de setmana, actuem a Luxemburg!. La meva primera actuació de l'any. Ja hi tinc ganes de tornar a posar-me la camisa de nou!

Era el darrer pas que la Jove tenía que fer abans de les Santes ja s'ha fet: 2/8 amb folre descarregat. Per el que m'han dit fa poc més de cinc minuts, s'ha tingut que treballar i patir, pero el que importaba era el resultat: el primer 2/8f de la temporada descarregat i amb les portes obertes de bat a bat per assolir, si tot va be i la gent de la colla no falla (no fallará!), el primer castell de 9 de la Jove aquesta temporada i el més matiner descarregat de tota la seva história: el 3/9f.

A banda del 2/8f, s'ha completat l'actuació amb un altre 3/8 i un 4/8 per tancar les tres rondes.

De les altres dues colles a plaça: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Xiquets del Serrallo, m'he descuidat i no he preguntat els castells (despiste!).

Demá, a partir de els 12 del matí, les Santes a Mataró. Si tot va be, 3/9 amb folre. Jo faré pinya escoltant la diada per internet (patint-la)...i amb una mica de rábia...per quatre díes jo podría habeure estat allá...qué hi farem.

Amunt Jove!

El diumenge la colla va realitzar a Torredembarra la millor actuació del que duem de temporada, fent el primer 5/8 del any (un dels més matiners que ha fet la Jove) i amb el 3/8 i el 4/8 descarregats. En global, una actuació satisfactòria, tant pels castells com per la motivació i ànims (més encara) que ha donat a la colla la Catedral.

Vam encetar la diada amb un 3/8, un castell que bastim amb garantíes i hi han rumors de poder fer-lo de 9 abans de la festa de Sant Magí. Ganes hi han, i tot dependrà si la técnica ho estima oportú. Cal dir que, es porten dúes setmanes amb assajos de 3/9f fins a sisens, i per el que sembla, te molt bona pinta...

A la segona ronda, tocaba l'objectiu de la diada: 5/8. La catedral. va pujar decidida i forta i malgrat que a terços va estar un pèl oberta, no va suposar cap inconvenient perque es descarreguessi sense ensurts. Un 5/8 rápid i ferm i el primer de la temporada. Tant de bó espero que les que vinguin siguin així com a mínim.

Per acabar, un 4/8, que malgrat fer dos péus desmontats, va servir per rodar la estructura i treballarla de cara al futur. Uns pilarets i cap a casa, amb un bon somriure a la cara (oi companys?).

El resultat de la diada en global, va ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 5/8, 4/8, 2p5, 3p4
* Nois de la Torre: id4/7, id4/7, 3/7, 4/7, p5, 2p4
* Castellers de Vilafranca: 4/8ag, 3/9f, 4/9f, p7f, 6p4

Veient per fora la temporada de la colla, puc dir que entrem al tram important de la temporada amb una gran parts dels deures fets: hem fet molts castells de 8 básics (2/7, 3/8 i 4/8), portem un bon ritme d'assaig de estructures grans, com es el cás del 5/8 i el 3/9f i ja hem portat a plaça un castell que és molt important per tots nosaltres per el que representa per la Jove: el 5/8. A banda de que no hem patit cap llenya, que és un aspecte positiu a destacar (crec jo). Potser s'ens está retardant el 2/8f (a la premsa déien de que es podría habeure fet a Torredembarra amb el 5/8 o sense ell), pero comfio en que aviat la torre torni als nostres registres.

La propera actuació és a Vilallonga del Camp, el día 25, on actuarem amb la Colla Vella Xiquets de Valls...i el 26, a Mataró, amb els Capgrossos de Mataró com amfitrions i els Castellers de Vilafranca com l'altre colla convidada.

Ahir per la tarda, la colla va actuar al barri de Sant Pere i Sant Pau on va bastir un 5/7, un 4/8 molt treballat i un 2/7 amb símptomes de millora. El 5/7, un altre més al sca i crec que ja he parlat molt d'aquet castell i no cal tampoc abusar parlant de ell, pero del 4/8 no em cansaré...

Ahir, treballat, una mica més que a la Diada del Pati i pitjor que per Sant Joan, on vam fer el millor 4/8 dels que hem fet enguany. I ho torno a dir, em preocupo. Es fá bona feina al assaig, pero després a plaça ni idea. No se si estará ben quadrat, o la pinya o está comode, o el que sigui...pero a plaça es una história. Per el que he vist i sé, el 4/8 que tenim es per tindre un 4/8, rés més. Espero que aixó no passi a ser més greu del que és ja, i espero més encara anar i fer un cop de má.

El 2/7 amb canvis ahir...va anar treballat, pero menys que el 4. Comfio en que aviat el 2/7 li puguem ficar un folre i torni a ser el vaixell insígnia de la Jove, com ho és desde fa uns anys.

Els resultats en global de la actuaciò van ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5/7, 4/8, 2/7, p5, 2p4
* Colla Cast. de Sant Pere i Sant Pau: 4/7, id3/7, 3/7, 4/6ag, p5, 2p4
* Nois de la Torre: 4/6ag, i2/6, 2/6, 3/6, p5

Juliol...

Ara encarem un més amb tres actuacions només, pero dos de elles son de compromís i importáncia: La Festa Major de Torredembarra (amb els Nois de la Torre i els Castellers de Vilafranca) i la Festa Major de les Santes, a Mataró (amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Vilafranca). Enmig, tenim la actuació de Vilallonga, amb la Vella de Valls, pero que enguany es veurá una mica "eclipsada" per tindre al dia següent les Santes. Es rumoreja bastant sobre les Santes, sobre els castells que pot portar la colla i les intencions que podríem tindre. Ho torno a dir: la Jove fará els castells que cregui convenients, malgrat un o dos "pitonisos" que hi há, que sembla que juguen a la Quiniela amb els nostres castells.

Pas a pas i sense pressa. I punt. Res de 2/8f ni 5/8. No era el día ahir (per alguns hi había la la possibilitat de portar un d'ells a plaça), hi ha temporada, hi ha actuacions i hi ha ganes, que és l'important ara.

Potser sortir de Sant Joan amb només 2/7, 3/8, 4/8, després de assajar castells com el 5/8 o el 2/8f és pot considerar com un fré a la trajectória ascendent que tenim (diria que avui día, si cotitzéssim en Bolsa, seríem un valor en alça, que es manté ferm i segur i va pujant poc a poc)...pero per mí no. Potser es que ho véig tot amb una perspectiva "foránea", peró es que ahir la colla va fer el paper que li tocava: consolidar. Un 5/8 ahir haguessi sigut la óstia, al igual que un 2/8f...pero potser ahir no era el moment d'arriscar. Era el moment de consolidar castells (com el 4/8 i el 2/7) . Héu fet una molt bona actuació, estem un punt per báix del nivell de l'any passat (l'any passat vam portar si no recordo malament el 2/8f) pero portem més treball a les estructures básiques de 8 i amb castells com el 5/7 dels que us esteu fotent un fart (set descarregats) que servéixen no només per preparar la Catedral, sino per rodar tronc, pinya i canalla.

Els resultats en global de la actuació van ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 4/8, 2/7, 3p5
* Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2/6, 3/7, id4/7, 4/6ag, p5
* Xiquets de Tarragona: 4/7ag, 3/8, 5/7, 2p5
* Xiquets del Serrallo: 3/7, 4/7, 4/6ag, 4p4

La propera actuació és aquet dissabte a les 18:30 de la tarda al barri de Sant Pere i Sant Pau, amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Nois de la Torre.