Treball i Concentració!

El diumenge al migdia, la colla ha fet una molt bona actuació a les Santes de Mataró, assolint el primer castell de 9 d'enguany (el 3/9 amb folre, carregat) i descarrgant un bonic 5/8 i un 4/8.

La colla ha sortit de 3/9f. Feia mesos (millor dit, des de el primer assaig) que es treballa el castell i des de començament de temporada, se sabia que es podia arribar als Santes amb molta feina avançada i amb possibilitats reals d'aconseguir-lo. He de dir que, en Setmana Santa, quan vaig parlar amb amics de la colla i em van comentar aquesta possibilitat, no me la creia del tot, vaig tindre que veure i participar en les proves de 3/9f per a saber que si seguíem amb aquest ritme, tindríem alguna possibilitat. I així ha sigut. Malgrat "només" carregar aquet castell i el regust amarg de la llenya i els cops que amb tanta mala sort va provocar la caiguda a alguns companys, crec que héu demostrat que teniu el castell i que la confiança i el treball hi ha. Aviat sonará l'amparito o estará descarregat

A la segona ronda, 5/8. D'aquet castell només puc donar la enhorabona a tots els companys per bastir aquet castellás. Maco, bonic i esbelt. Molt bona feina companys,una gran catedral, i ja portéu dúes. Felicitats!. Per tancar una gran actuació, un altre 4/8 al sac.

Els resultats, en global, han sigut:

* Capgrossos de Mataró: 3/9f, id4/9f, 4/ag, 2/8f, p7fc
* Castellers de Vilafranca: 4/9f, i2/9fm, 2/8f, 3/9fc, vano de 5
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/9fc, 5/8, 4/8, 2 p5, 3p4

El proper cap de setmana, actuem a Luxemburg!. La meva primera actuació de l'any. Ja hi tinc ganes de tornar a posar-me la camisa de nou!

Era el darrer pas que la Jove tenía que fer abans de les Santes ja s'ha fet: 2/8 amb folre descarregat. Per el que m'han dit fa poc més de cinc minuts, s'ha tingut que treballar i patir, pero el que importaba era el resultat: el primer 2/8f de la temporada descarregat i amb les portes obertes de bat a bat per assolir, si tot va be i la gent de la colla no falla (no fallará!), el primer castell de 9 de la Jove aquesta temporada i el més matiner descarregat de tota la seva história: el 3/9f.

A banda del 2/8f, s'ha completat l'actuació amb un altre 3/8 i un 4/8 per tancar les tres rondes.

De les altres dues colles a plaça: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Xiquets del Serrallo, m'he descuidat i no he preguntat els castells (despiste!).

Demá, a partir de els 12 del matí, les Santes a Mataró. Si tot va be, 3/9 amb folre. Jo faré pinya escoltant la diada per internet (patint-la)...i amb una mica de rábia...per quatre díes jo podría habeure estat allá...qué hi farem.

Amunt Jove!

Si...un altre cop. La rutina dels estius. "Madrugón" a les 6:45 a Badajoz per estar a Tarragona a les 19:45 de la tarda. Uns 987 quilòmetres en un vagó de segona, amb el aire acondicionat aguantant una temperatura típica de Lapónia a la tardor i donant tombs per tot el "tren" (álies, borregueru) i mirant el rellotge cada deu minuts per sapiguer el temps que queda per que acabi el meu calvari annual amb la RENFE.

A la "broma" dels 987 quilòmetres tindré que sumar enguany la burrada que ens "menjarem" els que anirem a Luxemburg en bus. O sigui, 1241 quilómetres més encara...en menys de dos díes. La estada i els castells compensarán el petardet de viatge, pero el viatge...estic acostumat a viatjar, passar-me hores i hores a trens poc puntuals (si, a Extremadura sovint hi passa), a autobussos amb seients de fusta per carreteres dignes de quasevol Dakar (no es conya, mai agaféu un "Paniagua", les vostres cervicals us ho agrairanen en el futur), i en cotxe també (més suportable, més rápid, pero incómode i aborrit, jo acabo desesperat)...i tot i així, m'agrada viatjar.

Doncs, em menjaré 2228 quilòmetres per estar amb la colla i fer castells al cor d'Europa. I, en tinc ganes ja. No només per star allá, sino també per les actuacions que hi vénen: Llorenç, Cós del Bóu, Sant Magí, el Catllar...a banda dels assajos, quedi clar.

Suposo que, malgrat la RENFE, els Paniagua (els Plana, al seu costat, son busos de luxe) i els viatgets en cotxe aguantant la pudor d'ambientador...val la pena si vás a fer el que t'agrada, i a més, estás amb la família i els amics.

...per això, val la pena aquet i més petardets de viatges.

El diumenge la colla va realitzar a Torredembarra la millor actuació del que duem de temporada, fent el primer 5/8 del any (un dels més matiners que ha fet la Jove) i amb el 3/8 i el 4/8 descarregats. En global, una actuació satisfactòria, tant pels castells com per la motivació i ànims (més encara) que ha donat a la colla la Catedral.

Vam encetar la diada amb un 3/8, un castell que bastim amb garantíes i hi han rumors de poder fer-lo de 9 abans de la festa de Sant Magí. Ganes hi han, i tot dependrà si la técnica ho estima oportú. Cal dir que, es porten dúes setmanes amb assajos de 3/9f fins a sisens, i per el que sembla, te molt bona pinta...

A la segona ronda, tocaba l'objectiu de la diada: 5/8. La catedral. va pujar decidida i forta i malgrat que a terços va estar un pèl oberta, no va suposar cap inconvenient perque es descarreguessi sense ensurts. Un 5/8 rápid i ferm i el primer de la temporada. Tant de bó espero que les que vinguin siguin així com a mínim.

Per acabar, un 4/8, que malgrat fer dos péus desmontats, va servir per rodar la estructura i treballarla de cara al futur. Uns pilarets i cap a casa, amb un bon somriure a la cara (oi companys?).

El resultat de la diada en global, va ser:

* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 5/8, 4/8, 2p5, 3p4
* Nois de la Torre: id4/7, id4/7, 3/7, 4/7, p5, 2p4
* Castellers de Vilafranca: 4/8ag, 3/9f, 4/9f, p7f, 6p4

Veient per fora la temporada de la colla, puc dir que entrem al tram important de la temporada amb una gran parts dels deures fets: hem fet molts castells de 8 básics (2/7, 3/8 i 4/8), portem un bon ritme d'assaig de estructures grans, com es el cás del 5/8 i el 3/9f i ja hem portat a plaça un castell que és molt important per tots nosaltres per el que representa per la Jove: el 5/8. A banda de que no hem patit cap llenya, que és un aspecte positiu a destacar (crec jo). Potser s'ens está retardant el 2/8f (a la premsa déien de que es podría habeure fet a Torredembarra amb el 5/8 o sense ell), pero comfio en que aviat la torre torni als nostres registres.

La propera actuació és a Vilallonga del Camp, el día 25, on actuarem amb la Colla Vella Xiquets de Valls...i el 26, a Mataró, amb els Capgrossos de Mataró com amfitrions i els Castellers de Vilafranca com l'altre colla convidada.

Cinc anys fent castells dona per pensar moltes coses: el castell que més m'ha agradat, la gent que he conegut, les festes amb la colla, les actuacions que he fet...i avui he tingut un petit record per la meva padrina, Joana, que va ser una de les persones que va enganxar-me als castells de veritat.

Despres de que el darrer cop que la váig veure ens va regalar un llibre sobre castells (ella creia que mon pare feia castells amb els Xiquets del Serrallo i ens va donar un llibre de aquesta colla), i de parlar sobre castells tot caminant la Rambla, va deixar caure la frase "espero veure't actuant a Barcelona amb la colla" i va provocar un silenci, que va servir per jo decidir que no només calia fer realitat aquell pronóstic de la Joana, sinó fer realitat una afició que, de ben petit ja véia com una cosa normal a la família: els castells. Mon pare anant per festes i concursos a fer castells, mentre que jo estaba a Badajoz amb la mare, nits de divendres d'agost on ell tenia assaig i jo estaba a casa amb els germans, i actuacions que véia de petit per veure castells "dels de lila, que son els millors".

L'any següent, ja a la colla, váig veure-la per darrer cop al llit d'un hospital a Barcelona, a punt d'anar-se i parlant per última vegada, váig recordar que ja mai podré anar a Barcelona a fer castells i ella em veurá. No aniré a buscarla enmig de la actuació ni la podré abraçar fort, ni explicarli si els nens pujáven i baixaven rápid perque teníen por o perque s'espantaben per els crits del Cap de Colla (una de les conyes que ella tenía sempre amb els castells). Ni tan sols em veurá amb la camisa de la colla posada...

Hi ha cops abans de actuar, quan em fico la camisa, que penso en ella. Miro al mirall i tinc la sensació de com la seva ombra estigui ficant-me bé el coll de la camisa...potser és una tontería, pero aquet riutal de la camisa ja ho tinc assumit. M'agrada...es com un signe de complicitat amb mí mateix i amb el méu entorn i a cada actuació important ho repeteixo, perque sé que és mantindre viva a una persona al méu record.

Veus, el teu cuarto de kilo ja s'ha fet gran...cinc anys fent castells, en part grácies a tu i a aquella frase que abans he citat: "espero veure't actuant a Barcelona amb la colla".

No hi estarás allá el dia que pugi actuar a la teva ciutat, pero al cel, caminant amb els núbols i els coloms, hi serás...i llavors, riurem.