Treball i Concentració!

Ahir a la nit vaig mantenir una gran conversa sobre la participació dels habitants de Badajoz en les tradicions culturals de la ciutat sense ànim de lucre amb un bon amic d'aquí. Vam començar per el Carnaval, després per la Setmana Santa i ell, molt llest, va girar la conversa. Xerrant i xerrant, va sorgir el tema dels castells i em va explicar la seva incredulitat al saber que nosaltres no cobrem (en persona) per cada actuació que realitzem, interpretant (segons ell) que ens juguem la vida a cada castell que fem. El meu company, defensa que l'esforç i sacrifici que fem es com si després de la actuació no valguessi per rés ja que no hi ha una recompensa material.

Quan t'enfoquen uan conversa amb aquest argument, jo personalment, sé que no tinc rés a fer. Estic totalment convençut de que una colla aquí, al sud, no trimofaría perque l'individualisme de la gent es molt gran i que es buscaría una derivació semiprofesional dels castells i no la conservació d'una tradició. Em xoca molt l'indiviudalisme de la gent a l'hora de fer projectes aquí al sud, per por i reticéncies a perdre protagonisme a trebllar en grup. Prefereixen fer-ho malament i cabrejar-se que demanar ajuda o envoltar-se de persones per arribar a un objectiu comú. perque el seu éxit estaría repartit.

Es molt trist que a principis del segle XXI em preguntin quan em paguen per fer castells. Que no entenguin l'esforç que suposa assajar dimarts, dijous i divendres i actuar el diumenge per guanyar una contractura, un cop o un mal d'esquena. Es desolador que et diguin que ells mai participaríem perque seríen anónims i ningú s'enrecordaría d'ells després de fer un castell. I el que és pitjor, diu que no val la pena fer això si no pujes, perque els d'abaix no tenen cap importáncia...


Suposo que he tignut la mala sort de coincidir amb gent que no valora prou l'espérit d'equip. A mi, potser abans si que em molestaba que em diguessin que era un anónim, pero ja m'es igual. Ahir váig passar de rebatir aquesta cuestió perque no ho entendríen. El séu espérit d'equip es comparable al del Madrid de fútbol, l'indiviudalisme de molts per fer quelcom be.





Som anónims?...tothom té lloc i nom. Al sud, segons molts d'ells, només hi ha lloc per uns afortunats...

...que es llevin la bena dels ulls.

Pd: La cançó es d'un grup extremeny, i el títol m'ho diu tot. A vegades sembla que estiguessim envoltats de animals en poténcia que no valoren el conjunt que fá una persona. I això, aquí a Badajoz, es nota bastant.

Crec exagerat tornar a fer una tercera part del "serial" "Luexemburg va ser nostra", aixi que faré un petit resum deld arrer día i de la tornada cap a Tarragona.

Si no recordo malament, el día va ser negre. Una mica de passeig per la ciutat abans de la darrera actuaciò...i pocs minuts abans, ens va caure una bona tromba d'aigua. La pluja ha sigut una companya inseparable a la história de la Jove: ens ha plogut ja uns quants cops per la Tecla, també al Concurs ens ha plogut (tot i que poquet) un parell de cops, per Sant Félix el cop que vam anar, ens va ploure, a la diada del Local l'any passat, per sant Roc també, a Vilanova...malgrat tot, van sortir els amparitos i demés cántics i la pluja va veure que no podía amb nosaltres, es va retirar-se per poder bastir una actuació rápida i amb castells de 7: 3/7 i 4/7 (si la memória no falla) i cinc pilars de quatre...

Per la tarda...ah sí, vam viure una tarda de billar. Un servidor i l'Albert Blay vam derrotar les germanes Olivan, que, amb un joc barroer i gens deportiu, van intentar minar la nostra moral i el nostre joc al toc. Val dir que era el primer cop que jugaba en anys, i sort de tindre al Blay, perque va ser l'auténtic jefe de la partida, va controlar el tempo dels tocs i amb una precissió sense precedents, va anar treient del terreny les boles llises (o sigui, va fer de Ibrahimovic), mentre que jo tenía cura de colocar la bola en terrenys menys perillosos per la parella contrária (o sigui, fent de Touré).

I per la nit, una mica de festa, a la ciutat i a les habitacions i poc son. Molt poc. Molts el vam reservar per el bus, per el viatge, on tots, a poc a poc, vam anar caient als seients...fins que, de madrugada, vam trepitjar de nou la nostra ciutat...

Luxemburg fa temps que és al nostre record...pero per molts, será un viatge que ens treurá a la memória no només castells, sino una expressió que per molts es imporantíssima: vam fer colla.

* Treball i silenci... Si no recordo malament, váig escoltar aquesta frase el divendres abans d'actuar al Vendrell, amb la primera prova de 3/9f que jo feia enguany...

* Mi amiga...la RENFE!... Borreguerus, regionals, intercitys...el que hauría ser un viatge d'anada de plaer a les 6 del matí, hora de sortida del viatge, comença a pasar factura quan pases per Almadenejos a les 12:30 amb aquella xatarra que funciona a base de gasoil, sense televisió, amb les televisions rebentades. Amb els avis carregats de capses de cartró (com si fossin les películes de Paco Martínez Soria, vaja), la típica família amb nens petits que incordien...pero, tant se val si després es fa un 3/8 a Luxemburg, oi?.

* Luxemburg...a veure...entre el bus, portuguesos, chartreuse, castells, "diables", chartreuse, cervesa, castells, les bicis (Rialles encara está esperant per treure el cartonet), el buffet, els llits de 2 metres, els crits, el chartreuse, la fábrica, el passeig fins tornar al hotel...va anar rodat tot. Una experiéncia única en que, malgrat que molts es van quedar a Tarragona, hi éren amb nosaltres allà. Un dels millors records del 2009.

* Sant Roc...o el camí obert cap a Sant Magí.Feia dos anys que no actuaba i enyoraba aquella sensació de notar la gent al teu clatell quan fas pinya...bon 3/8 i 5/8 que vam fer. Treballadet el 2/8f...el sant ens esperaba al poc temps...

* 3/9f. Ara sí...mai había fet un castell de 9 pisos a la Plaça de les Cols. Recordo un cop al any 2008...pero ja es passat això...ah si, també va descarregar un 5/8 i un 2/8f. Trucades des-de Navarra. Petons, bofetades, abraçades i una alegría molt merescuda. A la tarda, una bona festa per la Part Alta, armats i cridória...i be, el primer pilar caminant que vái fer de pinya. El meu millor Sant Magí, fins el moment.

* Cops...Al Catllar, malgrat carregar un altre castell de 9, regust agredolç i cara llarga. Cop al braç i la esquena i cap a casa. Ara, ja amb temps, penso que váig tindre un excés de confiança...

* Tres díes de Setembre...que están tenyits de lila a la história castellera de la ciutat i de la Jove. Mai cap colla tarragonina ha fet tres castells de 9, tres 5/8, un 2/8 i un 4/8 per les festes de Santa Tecla. En general, podría ser calificada com la millor actuaciò de la Jove per la Tecla des-de els inicis...la mà encara em fa mal de la hóstia que váig fotre a la taula de alegría a la taula al escoltar la celebració del 4/9f...llástima del pilar. Al 2010, sí!.

* Els pilaners...hi van tornar a carregar el pilar de 6. Sembla que la alienaciò que tenim no ho pugui fer. Ja van carregar un al 2005 i enguany també...al 2010, de lila tornará a vestir el nostre pilar descarregat-

* Una cloenda amarga...anar a Tarragona per fer castells per mí sempre es un incentiu, pero a la diada de l'Esperidió, va ser un cap de setmana incómode i dur. El 3/8 amb el pilar sortirá aviat. Fer castells quan estás esgotat anímicament i físicament es lo pitjor que pots fer...va ser un cap de setmana dur, pero recomfortant. Ara penso que va ser crucial anar-hi.


Bones vacances castelleres a tothom!

Qui fica el valor d'una camisa?. Qui ho valora, a banda de la persona eun questiò?. Qui és l'indicat per parlar de quí es casteller o no?. Sembla mentida que això ho escrigui jo, peor quan torna a sortir en menys d'un més el tema de si soc casteller en plé dret o no, doncs a vegades penso que es cuestiona la "militáncia".

Jo quan váig entrar váig aceptar-me a mi matéix com casteller amb un compromís. Esforçarme per que el temps que estiguessi sigui el més productiu per mí i per la Jove. I sembla que això hi ha gent que no ho entén (no posaré noms). Això de que em van "regalar" la camisa,  que mai la he sudat, entre d'altres perles que he escoltat, son comentaris dels més tristos que he pogut intentar de entendre desde mai.

Jo puc definirme com a casteller, peque m'agraden i perque sempre he tingut uns arrels familiars a la Jove. Quan jo tenia quatre anys jo ja estaba patejant el local, había anat a un Concurs ja i a la meva habitació tenía un Móbil amb castellers de fusta, dels colors de la Jove, mentre que d'altres estaven xuclant la teta de la mama encara (amb tot el respecte per les seves mares, clar). Si jo tinc la camisa, es perque la he suat fins tindre-la. Ja tinc els pebrots plens, de que algú digui que només váig quan m'interesa o quan em dona la gana. A aquestos iluminats (per sort, no gaires), els hi dic si podríen aguantar un any sense casi fer castells, o amb la militáncia que jo tinc. Suposo que no. Per qué?...perque son, primer, massa jovenets per entendre la paraula compromís i segon, perque no entenen al igual, la paraula esforç.

També un fet que cal tindre en compta que no per llegir-te totes les revistes de la colla, o vaeure't el DVD mil i un cops, o llegir el llibre del 25è Aniversari, ets millor o pitjor casteller. Ser un bon casteller es demostra als assajos, com ho fan la inmensa majoría de tots els companys que dimarts i divendres invirteixen el seu temps lliure amb la colla, i no parlant de si soc més o menys casteller que aquell o l'altre. O parlar del que no saps, que aquesta es altre i podría escriure un llibre sobre les rucades que he tingut que llegir i escoltar..Debéu estar molt avorrits per parlar d'això (no hi queden ni assajos, ni actuacions, ni activitats, ni rés oi?)

Sincerament, si els ninots heu llegit això, ma la sùa molt el que penséu de mi. Només dic una cosa, les expressions "si em volen, ja em cridaran", espero que acabin aviat, perque la camisa no només es súa per aconseguir entrar a la colla. També per ajudar als teus companys a aconseguir un objectiu: descarregar el castell.

Mireu una mica a la colla i no tant el melic. Valtros no podéu fer sols un castell. La colla al complert, sí.

Perdó per embrutar el bloc...tot i aixi, suposo que alguns m'enteneu

Amb la Diada de la Mercè tanquem una de les millors Tecles que es recorden. Potser sortir de la Festa Major amb dos 3/9 amb folre, un 4/9 amb folre, tres 5/8, un 2/8 amb folre i un 4/8, per alguns ells hi pot semblar poca cosa...pero tots a la colla valorem l'esforç que ens ha costat tornar a on ens mereixem estar. A dalt del tot.

Avui, amb un gruix de camises menor que altres dies (a Tarragona, la Mercè es laborable), vam arribar a la Plaça de les Cols i la colla va bastir al seu torn dons bons castells. A la primera ronda, un 4/8 amb alguns canvis al tronc que no va tindre cap perill de caiguda ni cap entrabanc a destacar. Per tancar la actuaciò, una catedral més, la desena. Com la d'ahir, va ser un castell per assaborir a poc a poc, pero gaudint d'aquesta bonica catedral que estem bastint enguany. Potser un xic més tancada per dalt que la d'ahir, pero un 5/8 clavat.

Després dels castells, era el torn del pilar caminant. Ens ha caigut, sí. Per segon any, tambè. Jo penso que això ens té que donar forçes per encarar-lo per l'any que bé amb més ganes encara de les que fiquem, que son moltes. Entenc la tristor de tots, pero no tenim que cremar-nos pensant en la caiguda. Els castells cauen, fins i tot aquet pilar. No puc dir cap crítica perque soc el menys indicat, pero sí que soc el primer en alabar el treball que han fet avui la Abril, la Natàlia, el Roger i els baixos, Gabi i Miki. Ánims i l'any que bé, segur que sí.

El balanç que puc fer en general de les festes es que hem tornat i per la porta gran. Ara queden unes diades, i algunes de compromís, com Santa Teresa al Vendrell i la nostra diada, a banda de anar a Alcanar.

Amunt colla!

Faré un petit resum d'ahir: 5/8 de postal, 3/9 folrat de coratge i 4/9 folrat de filigrana. Rápid oi?...pero calen més adjectius per descriure la Tripleta d'ahir?. No.

Entrar més profudnament sería tocar els sentiments i fer una descripció irracional i una mica exagerada dels fets. He vist els castells en vídeo, pero no he seguit la diada com normalment ho fáig. Tecla TV no funcionaba fins aquet matí. Tarragona Rádio saturada, al igual que "Radiolagartu" (Radio Vilafranca)...opcions de seguir la diada, a cinc minuts per que comencessi?...cap...fins que la Arantxa es va ofréixer a anar-me dient la diada vía sms.

Peró, deixant les petites anécdotes, volía felicitar a molta gent: a Pau Tell, que em va fer obrir els ulls i veure que amb rauxa i co**ns podem fer-ho tot. Al Blay i a Naranjitu per ser com són, si, per ferme l'informe de cada assaig cada divendres i dimarts. A Pablo, a Julia i a Germán, per tindre una estrena de camissa inmillorable. Per la Marina i per la Merçè, que segurament van tindre ahir una emociò estranya al ventre al veure rodejats de casteller liles celebrant com bojos la tripleta.

També als meus "padrinets", el Non i la Genoveva, perque sempre han fet que estiguessi a prop de la Colla, malgrat tot. Al igual que ho fa el Garrofeta (sempre em sorprens...a l'Esperidiò ja rendirem comptes) i el Nacho, que es mereixía després de tant de temps una alegría com aquesta. A la meva "fillola castellera", perque, malgrat no tindre la camissa per la seva estimada Tecla, ja enté com ens les gastem a la Jove als grans reptes...i como no, també donar la enhorabona a quatre dels puntals que han fet que aquet éxit sigui possible, gràcies a la seva dedicació, paciéncia i constáncia: TOT EL GRUP DE CANALLA i el Gran Cap de Colla, Jordi Crespo i dos cracks, el Jordi Sentís (també Gran Segon Cap de Colla) i l'Eusebi (el Gran Cap de Pinyes).

Podría dir més noms (Sergi, Roger, Anna, Eli, Cristina, Carme, Ata...), renoms (Pitu, Rialles...) i pensar en tots...pero de ben segur que no estaríeu tots els que sóu. He ficat els que per on motiu o d'altre, han fet que aquet estiu hagi sigut diferent i amb els que més tracte he tingut. Tú, company que no em conéixes de quasi rés, dir-te a tú també enhorabona, perque entre tots héu fet una cosa molt important, de la qual potser ara no sou conscients, i després, passat un temps sí. Heu recuperat la millor diada que ha fet la colla (sense comptar els pilars) a la seva història. Reacciona amic, sí: HÉU FET HISTÓRIA

Avui n'estic orgullós de tots. Tot i que jo xalo amb tots els castells que fáig, avui podría pressumir, (malgrat algúns incréduls que hi había abans de la actuaciò) de estar a la millor colla que hi hà. No ho dic per el nivell casteller, sino també per les persones (que no personatges, alguns m'enteneu) que la formen.

Algú em va dir després de tornar al sud que aquet 4/9f no tenía remei. Jo sempre he defensat que es tenía temps per treballar la estructura. No ha sortit preciós, ni rodó ni clavat. Pero ha sortit, i això es molt ja. Ja no només sabem fer els castells parats, sino que quan hi ha que fotre collons, els fiquem.

Senyors, jo tinc fam de grans castells. Jo només vull pensar en que estem aquí per donar un pás endavant, no només per quedar-nos. I tots coneixem el pás que hi ha que donar...volem ser més grans encara?

I JOVE, I JOVE, I JOVE JOVE JOVE!!!

Enguany he tingut la sort de conéixer a gent que ha entrat nova a la colla i que ha tingut que guanyarse la camisa com vam fer en temps passats els que ja la tenim. Vull, a banda de donar la enhorabona a la Merçé, a la Aléxia, al Albert, i als altres nous companys que a poc a poc van entrant a la familia de la Jove.

Gent com ells fan que et tornis a il·lusionar si has tingut alguna diada dolenta. Dels que conec, puc dir que Blay demostra la virtut de la tranquil·litat i l'ofici. Calla, compleix i aguanta a la perfecció tot el que li tirin (hem anat de laterals diverses vegades, i dóna gust treballar amb ell). Enhorabona company per la camisa!

De Merçé podria destacar la seva curiositat. Avui he fet de baix un pilar de quatre i a la pregunta de si ho féia amb mi, amb ella col·locada de crossa, ha dit que si. Sempre he volgut i he pensat que la gent té de tindre la oportunitat de treballar un castell per petit o gran que sigui, "endins". Ella ha callat i ha complert a la perfecció. El somriure que després ens ha dedicat i el que l'haguessi agradat fer de crossa, crec que es la millor recompensa que pot donar. Enhorabona maca!.

Aléxia es un altre mon, amb tot el respecte. Penso que és de les que intenta treure lo millor de quasevol situació, porta aire fresc i graciós a la colla i pocs cops la he vist séria. Intenta treure el racó graciós de cada situació (com aquet matí, de falca al 3/8 eh?). Enhorabona per tú també maca!.

Gent així fa que gaudeixis millor dels castells. T'adones de coses i del séu esperit d'apendre fá que al maeix cop a tú t'entrin ganes d¡apendre més, de anar a aquells assajos de dijous amb la escola que mai t'habíes adonat que existíen, o de anar fins i tot com fan ells, a les 20:30 els divendres per gaudir amb els mes petits...

No només sóu bons castellers, sino que també com persones aporteu grans valors. Per molts anys a la Jove amics.

Dissabte (Festa de la canalla a la Rambla Nova): Vam celebrar un dels actes del 30 Aniversari de la Colla: una festa per la canalla, amb el títol "El futur es Jove" durant tot el dia a la Rambla Nova (davant del Metropol). Com be va dir el Cap de Colla, la funció principal no era la de fer propaganda de la Jove, si no apropar la cultura i els valors castellers als més menuts de la ciutat. A banda de les activitats que es van fer, vam realitzar una petita actuació al migdia amb el 2/6 com a construcció més important, a banda del 3/6 i 4/6 nets i un pilar de 5 de comiat.

Diumenge (Diada del Pati a Valls): El diumenge teníem una de les actuacions importants d'aquest primer tram de temporada: la Diada del Pati a Valls, amb la Colla Joves Xiquets de Valls com amfitriona i els Castellers de Terrassa i nosaltres com colles convidades. Malgrat les baixes de tronc, la colla va fer una actuació molt correcta amb un 3/8 a primera ronda (el quart de l'any), un 4/8 amb canvis que va ser tremoladís però que es va descarregat amb una bona feina de tronc i pinya i un 5/7 a tercera ronda (el sisé de la temporada). De comiat un vano de 5.

El resultat de l'actuació, en global, va ser el següent:

* Colla Joves Xiquets de Valls: 3 de 8, 5 de 8, 4 de 8, p5 i 3 pilars 4
* Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3 de 8, 4 de 8, 5 de 7 i vano de 5
* Castellers de Terrasa: 2 de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb el pilar i p5

I l'Abril...va sortir al Diari de Tarragona a la edició del Diumenge, a un article que tenía com a títol "Yo soy castellera, como mi abuela"...sense comentaris, jejeje...a la Geno li dura encara el somriure.

La propera actuació serà a Reus aquesta dissabte 20 a les 18:30 per motiu de la seva Festa Major. Actuarem amb els Xiquets de Reus (que volen intentar per primer cop el 4/8, ánims!). i els Castellers de Lleida.

Aquest és el dibuix que que ha dissenyat l'empresa téxtil basca kukuxumusu, pel trenta aniversari de la colla. Es podrà comprar a partir del dia de Sant Jordi en la paradeta que tindrà la colla a la Rambla, així com en el local de la colla durant tota la temporada.

La samarreta reflecteix l'arribada del pilar de 4 caminant que es fa cada any el dia de la Merçé. Si en el 2004 es va fer una al·lusiva a la pujada dels graons de la Plaça de les Cols que dónen a la façana de la Catedral, aquest any 2009 toca l'arribada del pilar en el Ajuntament.

Personalment, el color i el disseny han estat els encertats, i segurament, tal com va passar amb la primera samarreta que ens va fer kukuxumusu en el 2004 i la de "no et ratllis...la nit és Jove! de l'any passat, causarà sensació i, molts afeccionats a la colla i als castells en general la tindran.

Aixo si...qui me la envía? xD