Treball i Concentració!

Només valores les coses quan t'allunyes de elles. Aquesta expressió cobra sentit avui mes que mai. Després de un viatge de nou hores penso (que més he de fer?), en quetinc que hi há que començar de nou. La il.lusió amb la que váig anar per poder estar amb els amics, amb la colla, la família i tot això, ha desaparegut i només tinc un pos de resignació i melancolía. Potser dura només avui, o demá. Pero el tinc.

El Nástic, la Rambla, els Pastorets, Pla de la Séu, Birra-Winkel, la Vaquería...son alguns dels llocs que he copartit amb gent que m'importa i que, malgrat no estar tot el temps que jo dessitjaría amb ells. Curiosament, tots els recors son bons, menys el darrer. No estic fet per acomiadar-me. No ho soporto dir adéu a la gent que m'importa, encara que fins dintre de 40 díes com a mínim no els tornaré a veure. Potser peque la paraula adéu la prenc com una senténcia o un comiat definitiu...

Allunyar-se del que vols es molt difícil, i a vegades desmoralitzador. Sobretot si ocurreix en un curt interval de temps, on vius amb la certesa de que avait tot tornará a la rutina. Jo, al sud, ells, al nord. Aquestos díes he notat el que vam dir l'Albert i jo l'esperit de Luxemburg. Vaig notar a una colla (la dels amics), fent pinya per estar bé...i dic fer pinya perque en algunes situaciones que he vist aquesta setmana, la lógica reacció de una persona del sud (be, de molts que conec), sería liar-se amb hósties amb el culpable. Amb ells, no.Es fa "pinya", i es parla per solucionar els malentesos (acte de maduresa, que aquí al sud no véig sovint).

I ara, a esperar...fins aviat!.