Treball i Concentració!

Onze anys de l'últims castell de nou fet per la Jove en la Plaça dels Cols. Per fín ho hem aconseguit. 3/9 amb folre descarregat!...però comencem pel principi tot això...

Després d'una nit de festa i després de passar per la dutxa obligatòria i el contundent esmorçar que la mama em dedica (la pota del pernil encara tremola de la clavada que li vai fotre), com sempre, Av. Catalunya cap amunt, camí del Cós del Bou. Veig als més madrugadores, als nous "encamisats" (primer Sant Magí, nervis, etc...) i algun pinyero que va controlant l'arribada de gent. Somriures i bromes, fins que el gruix de la gent apareix i mentre ens busquem en les pinyes, el local es va omplint...

Parla Jordi a dalt. Tothom callat i em quedo amb una frase que va dir a la seva arenga: "Hi ha gent que diu, que la Jove no dona la cara en els moments importants. Avui demostrarem que está molt equivocada perque tot anirà bé". Amb un "Visca la Jove" que fa botar tot el barri, sortim cap a plaça. Parlo amb Arnau, Lluís i Merçé i amb altres cares conegudes. Menció especial pel Garrofeta, amb abraçada inclosa. Fins que vam entrar a Plaça, tothom tenía un somriure als llavis...

Sortim de 5/8 (quines colles surten de 5/8?). Desmontem un peu i amunt!. Em toca de mans, amb el Tino i a treballar. Noto la estructura forta i un xic rápida, pero el "rum rum" que fa la gent em fa sospitar de lo pitjor. A la tarda, váig veure a un vídeo que de terços s'estaba obrint un pél i aixó va fer que es treballés a la descarregada, pero sempre amb ofici i seguretat. Un més al saca i ja portem cinc!.

Després de agafar més forçes amb una orxata i un Aquarius, arriva el moment de assolir el 3/9f.Onze anys, jo era un mico quan vam descarregar el darrer castell de nou aquí. La penúltima tripleta lila (amb el quatre carregat). A la guerra. Com algú em va dir, redere méu estaba molt ben acompanyat amb la Julia i la Merçé. Al costat, una filera de mans (no sabría dir amb quí al costat, Bustos?). I davant Juanma. Ens recorden que tenim que recordar que al cantó que está a la pujada, la força, la justa perque totes les batzegades anirán cap a baix. Tanquem pinya (després de un peu desmontat) i amunt. Noto que el castell es carrega bastant bé i rápid, pero suposo que els peques no van poder baixar mes rápid del compte i va tocar suar. S'obre una mica, pero es treballa, quan els quints ja baixen ja ho estem celebrant a la pinya botant. Bogería: l'Albert Grau baixa al meu cantó i l'abraço mig plorós, em dono la volta i abraço a Julia, i no recordo a ui més (mitja colla, segur jeje). Crido, salto fins no poder més i em deixo la véu tocada...era una alegría que tenía que exterioritzar desde fa anys a la Plaça de les Cols i ahir de una puta (amb perdò) vegada, ja tocaba.

Després, felicitació de rigor amb el papa i la mama. Feliç, era feliç, i entre el núvol de alegría, el 2/8f. Destaco el ball que va fer el Ramon Pasano baixant del primer péu de la torre. Amparito, i cap a casa a descansar una miqueta per la processó.

Amics, tornem a tastar la glória. D'aquí a final de temporada queden moltes diades i castells que podem preparar de cara a Santa Tecla. Estem forts, i ho hem demostrat. Som la millor colla de Tarragona un cop més i la nostra actuació es admirable per moltes colles. Som grans.

Enhorabona a tots i grácies.