Treball i Concentració!

Capítol Tercer: ¿QUIÉN COÑO ERES TÚ?

Dissabte 1 d'agost. Quarts de vuit del matí. El fresc aire luxemburgués em fa despertarme...obro els ulls i em trobo com el llit del meu costat está ocupat per algú...clar, jo quan váig anar-me a dormir, estaba sol a la habitació, es lógic que el contrast de aixecar-se amb un altre a la habitació, a aquelles hores i amb aquella pavera, doncs es molt fort. Total que després de que Sergi Guardiola m'expliquessi la odisea del viatge en avió, vam anar a fer un bon esmorçar, molt contundent i, deliciós: hom va poder disfrutar de nou de la gastronomía del buffet, i, com som be bona casa, vam deixar-ho tot ben net i polit, com ha de ser.

Ja després de omplir el dipósit. Al curru, concentració i a veure els altres grups. La veritat es que la meva sensació al arribar a la concentració era que el públic era majoritáriament catalá...fins que va començar la cercavila i alguns es van deleitar amb les luxemburgueses (frase del día: "your colour is the same of my team, come with us! by Gorka) i la gent...castells de cercavila: si no recordo malament, un 2/6 i més endavant un 3/7. Cercavila que va acabar a la Plaça d'Armes on vam entrar amb un pilar caminant i...standby, fins les 14:00, la hora de la actuació.

Capítol Quart: ERA UN PORTUGUÉS, UN CATALÁN Y UN CHARNEGO EN LUXEMBURGO...HASIENDO CASTELLS

Un grupet vam triar pendre algo abans de la actuació, i clar, el mon es un petit mocador...i té collons que em tingui que trobar a un paio que viu a un poble que esta al costat de Badajoz allá mateix. Total, que vam acabar aquet grupet anant al bar de un cosígermácunyau seu (lo que sigui)...i amb cervesa a la má i amb el temps al cul, a fer castells. Sortim de 4/7, una mica bellugadet i després el castell de la jornada: 3/8. Amb algún canvi a terços, va pujar fort, pero a la descarregada, vam suar una miqueta, pero vam demostrar de que no només teníem que vindre a Luxemburg a passar una bona estona, sino a demostrar que som una GRAN colla, i així va ser. 3/8 descarregat, el castell de 8 mes llunyá que hem fet mai. Tanquem la actuació amb un 5/7 i un 4/7 amb el pilar. Pilars i cap a dinar, que feia gana.

CAPÍTOL QUINT: FENT EL GUIRI, ANEM DE FESTA

Dinats i descansats, un bon grupet decidim tirar cap el centre caminant, enmig de parcs i demés. Anécdotes: la papallona que va voler fotografiar Eli amb Itarte aguantant-la, Rialles buscant com coi agafar les bicis (no sería que no tenies quartos?), i el Sergi, que no s'enrecordava de quin dia era el seu aniversari...i era aquell día mateix...

Correfoc i a liarla!. Invasió i molts crits de "jove, jove, jove" i d'altres (algún "matalassers colla de set també es va poder escoltar). Cants de la canalla, com déu ser i bon rotllo amb els tabalers, diables, sardanistes, gegants, nanos...Luxemburg era nostra, era una part més de Catalunya per uns moments i vam fer que la gent indígena d'allà es sintessi partícep de les nostres costums, festes i tradicions...i de la farra que portávem a cada lloc!. Crec que mai a l'estranger s'han escoltat i cantat tants amparitos com allá...

Niriem de festa (a continuar la festa, millor dit) a la antiga fábrica de cervesa, al "Agua de Coco", on els més marxosos de la colla ballarien una estona música llatina i demés bunyolades. A falta de Chartreuse, ben be que entraba la cervesa per hidratar els nostres cossos després de tant de ball. A les dúes, alguns van tirar cap el Novotel en taxi, altres, el conegut per mí "quinteto del timo" (perque ens vam timar dos cops!) va triar anar a peu...

CAPITOL SISÉ: AQUÍ, AL COSTAT ESTÁ EL HOTEL...

Taxi o pota, doncs pota...i ben ficada, perque aquella raça de indeseables luxemburguesos traficants de guiris perduts per la nit, ens la van clavar doblada: primer, fent pujada, ens trobem a un paio que ens fot en un embolic per pujar, i després, un parell de segurates, no sé si al veure les nostres cares de son o per tindre compasió, ens vam demanar un taxi...que per cert, encara estic esperant. Així que, Avinguda Kennedy cap endavant fins el hotel. Camí de dúes hores de durada, entre una autovía i tendes de luxe, vam tocar ja el terre del hotel...i cap a dormir. No hi había humor, ni ganes de rés. Només dormir...eren quarts de cinc quan aquet humil servidor per fí podía descansar a aquell frondós llit...

continuarà...