Treball i Concentració!

Ahir a la nit vaig mantenir una gran conversa sobre la participació dels habitants de Badajoz en les tradicions culturals de la ciutat sense ànim de lucre amb un bon amic d'aquí. Vam començar per el Carnaval, després per la Setmana Santa i ell, molt llest, va girar la conversa. Xerrant i xerrant, va sorgir el tema dels castells i em va explicar la seva incredulitat al saber que nosaltres no cobrem (en persona) per cada actuació que realitzem, interpretant (segons ell) que ens juguem la vida a cada castell que fem. El meu company, defensa que l'esforç i sacrifici que fem es com si després de la actuació no valguessi per rés ja que no hi ha una recompensa material.

Quan t'enfoquen uan conversa amb aquest argument, jo personalment, sé que no tinc rés a fer. Estic totalment convençut de que una colla aquí, al sud, no trimofaría perque l'individualisme de la gent es molt gran i que es buscaría una derivació semiprofesional dels castells i no la conservació d'una tradició. Em xoca molt l'indiviudalisme de la gent a l'hora de fer projectes aquí al sud, per por i reticéncies a perdre protagonisme a trebllar en grup. Prefereixen fer-ho malament i cabrejar-se que demanar ajuda o envoltar-se de persones per arribar a un objectiu comú. perque el seu éxit estaría repartit.

Es molt trist que a principis del segle XXI em preguntin quan em paguen per fer castells. Que no entenguin l'esforç que suposa assajar dimarts, dijous i divendres i actuar el diumenge per guanyar una contractura, un cop o un mal d'esquena. Es desolador que et diguin que ells mai participaríem perque seríen anónims i ningú s'enrecordaría d'ells després de fer un castell. I el que és pitjor, diu que no val la pena fer això si no pujes, perque els d'abaix no tenen cap importáncia...


Suposo que he tignut la mala sort de coincidir amb gent que no valora prou l'espérit d'equip. A mi, potser abans si que em molestaba que em diguessin que era un anónim, pero ja m'es igual. Ahir váig passar de rebatir aquesta cuestió perque no ho entendríen. El séu espérit d'equip es comparable al del Madrid de fútbol, l'indiviudalisme de molts per fer quelcom be.





Som anónims?...tothom té lloc i nom. Al sud, segons molts d'ells, només hi ha lloc per uns afortunats...

...que es llevin la bena dels ulls.

Pd: La cançó es d'un grup extremeny, i el títol m'ho diu tot. A vegades sembla que estiguessim envoltats de animals en poténcia que no valoren el conjunt que fá una persona. I això, aquí a Badajoz, es nota bastant.