3/9f del Concurs 2008: "Aquí no se rinde nadie, carajo!"
Posted: dilluns, 8 de juny del 2009 by Xavi in Etiquetas: * Una miqueta d'història
Molts nens petits que desitgen jugar al futbol amb l'equip dels seus amors desitgen ficar un gol decisiu en el moment més adequat, en unes circunstáncias difícils, amb èpica i suspens, i si pot ser, a casa, davant de la seva afició, on se li pugui reconèixer el gol i pudi portar-se tota la glória.
Puc dir, que en el meu cas, amb aquest 3/9f de la foto, em va passar el mateix. Jo, de sempre, he volgut estar amb la Jove (i des del 2004 estic), i sempre he anhelat descarregar un castell de 9 amb la colla. éra una assignatura pendent que tenía desde la meva primera diada amb camisa. Per diferents motius, no ha estat fins a l'Octubre passat que ho vaig aconseguir. El "gol" (castell), no és que fos decisiu, però si que era transcendent. La colla venia d'una Santa Tecla amb el primer 3/9f descarregat en nou anys i amb la recuperació parcial del 5/8, vaixell insígnia de la colla en molts anys. El Concurs era el moment potser, més trascendental i de responsabilitat: fer veure a la gent que lo de Santa Tecla (Diada de Festa Major), no era un fet esporádic, sinó la realitat.
Veig el video encara i tinc la llagrimeta a punt de saltar. Es va sofrir, es va aguantar i malgrat les rebrincades que va haver a la descarregada, és va descarregar amb una mica de patiment (per qui no ho sápiga, els segons estáven completament desquadrats al primer péu i és va decidir llençar amunt al primer cop: la confiança fá moure muntanyes), però així va quedar: descarregat i eufória, en plaça própia, davant de la gent de la colla, la qual ens anima i venia a veure'ns i davant de tot el Mon Casteller: si per Santa Tecla habíem tocat el cel, per el Concurs el vam tornar a tocar...i aquest any...repetim?
Estic il·lusionat i feliç. Veia el divendres a la gent amb la mateixa il·lusió que l'any passat, amb energies renovades, amb gana de castells... A poc a poc, aquesta fam l'anirem saciant amb bons castells i bon rotllo.
pd: He ficat de títol una frase de Fidel Castro que va dir a un discurs. Crec que per molts pot ser un reflexe del que va ser aquell castell: treball, concentració, tensió...